Andorra, o com sobreviure amb un 30% de la neu

Andorra"Això no ho havia vist mai a la vida", diu David Hidalgo des del punt més alt de la pista Avet. Ha pujat la temperatura i en només dos dies s’ha perdut mig metre de neu. S’encenen totes les alarmes a Andorra, seu de les finals de la Copa del Món d’esquí. Per sort, les nits encara són prou fredes i hi ha prou neu acumulada perquè la competició no perilli.

Fa setmanes que el director del comitè organitzador es mira la previsió meteorològica. En general, les notícies no han estat gaire bones. En un clima general de sequera, aquest hivern el Pirineu ha recollit tan sols un 30% de la neu, en relació amb la mitjana. "Si normalment n’hi ha entre cinc i set metres d’acumulada, aquesta vegada tan sols n’hi ha dos", explica Hidalgo. Andorra ha patit, i és un país que basa en l’esquí una part molt important dels seus ingressos. "Ha estat una mala temporada per a tothom, també han patit molt els Alps". L’onada de fred del febrer i una setmana amb nevades cada dia van donar una petita treva. Dies en què els canons van poder funcionar a ple rendiment. Però ara ja en queda ben poca cosa. La fressa del riu Valira, que baixa carregat d’aigua pel desgel, no fa més que confirmar-ho.

Després de competir a la pista Àliga, on es fan les proves de velocitat, el cap de setmana la competició s’ha traslladat a l’Avet, la joia de la corona de Grandvalira. Les graderies estan plenes de gom a gom. El cel està enteranyinat però la temperatura és agradable. No cal l’anorac. N’hi ha prou amb un jersei gruixut. La competició es desenvolupa segons estava previst. I no només això. Els participants asseguren que el nivell de la neu és extraordinari. Com s’explica?

Una pista d'esquí: com l'asfalt del Circuit o la gespa del Camp Nou

La resposta es troba a la tardor, molt abans que l’estació comenci a rebre els primers esquiadors de la temporada. Una pista de competició es prepara amb la mateixa professionalització que el Circuit de Catalunya cuida el seu asfalt o que els operaris del Camp Nou vetllen per la gespa. “És la feina que no es veu”. Els tècnics parlen de “produir, injectar i compactar”. Creen una capa de neu gruixuda amb una aigua especial. Ha de quedar glaçada, que no s’enfonsi per res del món. En paral·lel, es fabriquen grans quantitats de neu que es repartiran per la pista, perquè quedi anivellada "i no es vagi de tort". I la cirereta final: eliminar la neu pols i fer que la capa superior sigui gairebé com una pista de gel. Els esquiadors ja s’espavilen a les baixades. Per això són els millors del món.

La veterania és un grau i Andorra, que ja té dues dècades d’experiència en les competicions de primer nivell, ha sabut anticipar-se als contratemps. “Sempre treballes pensant que has de tenir un marge de seguretat suficient. Però… què és suficient? No ho saps mai”, reflexiona Hidalgo. La clau és la planificació i la mirada a llarg termini. Justament, la que té aquest petit país en l'esquí d'elit.

Andorra impulsa la candidatura per al Mundial del 2029

Andorra va arribar a somiar amb organitzar uns Jocs d’Hivern a principis del 2000, però de seguida es van adonar que era impossible. L’alternativa era potenciar l’esquí d’elit. Van començar per les proves europees i van seguir amb la Copa del Món. El 2019 van organitzar les primeres finals i aquest 2023 han repetit. Per al 2024 confien ser al calendari, de nou. I l’últim gran repte és el Mundial. Van ser candidates el 2027 però van perdre contra la candidatura suïssa de Crans-Montana. Ara optaran al 2029. “Ens farem pesats fins que ens ho donin”, diu Hidalgo. Un comentari que pot sonar frívol, però que no ho és en absolut. S'ho prenen com un projecte de país, compten amb el vistiplau del sector polític i empresarial, i ja han aconseguit que la Federació Internacional (FIS) celebri un seu congrés al Principat. "No és el mateix que et parlin d'un país o que el vagis a veure". És qüestió de temps que se'n surtin.