El primer aniversari d'Arnau Martínez al Girona

El defensa català s'ha consolidat a l'onze d'un equip que rep el Burgos a Montilivi

Arnau Martínez, jugador del Girona
Jordi Bofill
16/12/2021
2 min

GIRONA"No tinc cap dubte que Arnau té el nivell suficient per jugar a qualsevol dels clubs més grans d'Europa. Em refereixo a noms com el City, el Bayern o el Barça. I el més important, no té por i toca de peus a terra", reflexionava fa uns mesos, en una conversa informal, una de les persones amb més poder dins de l'organigrama esportiu del Girona. Aquest 17 de desembre es compleix un any del debut d'Arnau Martínez amb el conjunt blanc-i-vermell: va ser a Segòvia, en un partit de Copa en què va sortir la darrera mitja hora. Hi va haver temps de provocar la jugada del segon gol. Tenia 17 anys.

Imparable, ha trencat tots els estereotips. Es va guanyar el cor de Francisco de pressa, també el de Míchel. Per descomptat, no cal parlar de l'estima de l'afició, identificada amb els valors que representa. Ni el fet d'entrar a les alineacions obligat a no cometre cap error va suposar un problema: amb ell a la gespa, l'equip va encadenar set victòries seguides a la Lliga i va arribar a la final del play-off. En aquest procés, Martínez va jugar de lateral o carriler dret i esquerre i de central, en diferents posicions, en línia de dos o de tres. Si a Montilivi esforçar-se és un requisit, no té cap deute pendent. Ha madurat a la velocitat de la llum i ha passat del juvenil al primer equip sense ni tan sols demanar permís.

Un dels actius més importants del defensa català és l'art de la interpretació. Perquè Martínez, un dels fixos de la selecció sub-19, llegeix i resol les diferents situacions que es donen en un partit. Sense fer cap ganyota, en silenci. Observa i absorbeix tots els conceptes que pot per afegir-los al seu catàleg. Si no sap una cosa, la pregunta. Es qüestiona constantment. I quan s'ha de fer escoltar, l'escolten. També els més veterans. "És descarat", deia Francisco. Ho és tant que ningú no discuteix que s'hagi fet seva la banda dreta. "Té una personalitat de l'hòstia i no s'arronsa", explica Míchel. Acaba contracte l'estiu vinent, però no cal patir: encara amb fitxa del filial –porta el dorsal 38–, el Girona té emparaulada la seva renovació.

El marge de millora de Martínez, a causa de la seva precocitat, és tan gran que es fa difícil aventurar quin és el seu sostre real. Possiblement, ell serà qui es marcarà el seu límit. Ara com ara, ha encaixat a Montilivi. Desprèn la brillantor que tots tenim quan comencem allò que ens apassiona. A alguns se'ls apaga aviat, a d'altres se'ls allarga infinitament. Contra el Burgos (21 hores, Movistar LaLiga), en el tancament de la primera volta de Segona viurà un nou episodi d'aquesta curta però intensa història. Dels 365 dies en què Arnau Martínez ha passat de ser un desconegut a ser insubstituïble. 

stats