Ascendir en temps del covid-19: la festa del futbol català

BarcelonaSabadell, Barça, Cornellà i Castelló afronten avui la final del play-off d’ascens a Segona Divisió amb la tensió habitual de l’últim examen i l’autoexigència d’intentar rematar una feina pràcticament rodona. El futbol català tindrà (com a mínim) un nou representant al bombo professional estatal. Firma un èxit revelador. El format exprés emmotllat a partir de la normativa sanitària per la pandèmia del coronavirus ha accentuat la capacitat competitiva dels tres equips. Són projectes ben definits i de pressupostos modestos (amb un asterisc complex a la Ciutat Esportiva Joan Gamper), sense el suport d’un xeic a l’espanyola, que posen en valor el seu model de treball.

Era tan important gestionar el timing de la preparació física postconfinament com mimetitzar-se amb una dinàmica de “tot o res” cíclica. “Crec que des del punt de vista del jugador, afrontar minuts extres com la pròrroga, bé, en un moment puntual sí que notes el desgast, però afrontar-los després d’una victòria és més fàcil. Disposem d’eines i el club ens està donant moltes facilitats per recuperar les cames i jugar en les millors condicions. És el que busquem. Hem d’intentar buscar el nostre 100%. És l’últim esforç. Si les cames no hi arriben, hi han d’arribar el cap i el cor”, explica el jugador arlequinat Pedro Capó.

El calendari ha sigut maratonià. El Sabadell deixa enrere dues pròrrogues i les posteriors tandes de penals per discutir-li avui al Barça B (20 h, Footters) a Marbella el bitllet per al futbol professional en un play-off nou anys després. El del 2011 va ser l’últim que va disputar. Història. El conjunt llavors entrenat per Lluís Carreras va ser campió del grup 3 de Segona B i va afermar un estil guanyador en la segona volta de la temporada. Va aconseguir l’ascens al batre a doble partit l’Eibar gràcies al valor doble dels gols fora de casa: 0-0 a la Nova Creu Alta i el definitiu 1-1 a l’actual estadi de Lliga Santander Ipurua. “Som uns afortunats per formar part del Sabadell i de portar-lo a una final. Som a 90 minuts d’un somni que tenim tots. Ara mateix som els quatre millors equips d’Espanya de la categoria. Som molt afortunats”, apunta Édgar Hernández. No s’equivoca.

És la lògica dels números. Si el futbol es mogués per previsions, el Barça B només hauria sigut un aspirant pel pes de l’escut. Francesc Xavier Garcia Pimienta està reescrivint les possibilitats del projecte esportiu del club (en la línia irregular habitual) amb la ratxa de victòries d’una plantilla curta i minvada per les necessitats del Camp Nou, que converteixen Riqui Puig i Ansu Fati en imprescindibles de cara a la Lliga de Campions. “Tothom ha de tenir en compte que som el Barça B i l’objectiu número u és formar jugadors perquè arribin al primer equip. Ho hem de complir rigorosament. El tècnic del primer equip ha comptat amb dos jugadors i els futbolistes que han vingut aquí han demostrat que tenen nivell per ser-hi, i no serà una excusa en aquest sentit. L’equip és reconeixible en tot moment”, assegura l’entrenador, que defensa l’últim reducte de l’ADN blaugrana a la final del torneig del KO: “Estic segur que competirem fins al final i esperem assolir l’ascens a Segona. Tinc la tranquil·litat que els meus futbolistes saben què tenen entre mans i són guanyadors”.

Castelló, l’últim rival del Cornellà

El marge general per a les sorpreses s’ha exhaurit. La UE Cornellà ja no és un equip que guanya per sota del radar mediàtic. L’evolució des de la seva condició inicial de quart classificat a la Lliga regular l’ha fet tenir avui a l’abast un ascens històric en la seva tercera participació consecutiva. Guillermo Fernández Romo ha estirat el xiclet de la versió que l’ha mantingut imbatut aquest 2020 a falta dels últims 90 minuts de la temporada. La seva última derrota va ser el 22 de desembre del 2019 davant el Castalia.

Des de llavors ha sabut afinar l’esquema defensiu per projectar el perill a l’altre camp, eliminar dos dels grans favorits en la lluita per sumar una categoria (Eivissa i Atlètic Balears) i tenir prou galons per jugar-se el cara a cara contra el Castelló (22.00 h, Footters). “Creiem en els nostres jugadors, en les seves capacitats. Intentem aconseguir el mateix objectiu a través de processos diferents: tenir pes de veritat per guanyar els partits. En aquest sentit, crec que tots dos volem el mateix. Cada equip té una plantilla diferent. El nostre treball com a entrenadors consisteix en saber trobar les millors connexions per poder guanyar partits i ser ara aquí”, comentava Fernández Romo, tot fent una comparativa entre els dos aspirants i igualant les opcions.