Les apostes de futur a la banqueta del Baxi Manresa
Marc Estany i Xevi Pujol van entrar en l’’staff’ amb Pedro Martínez de tècnic
MANRESAEl Baxi Manresa, abans del retorn la temporada passada a la Liga Endesa, va viure una sèrie d’anys força complicats tant institucionalment com esportivament. La viabilitat econòmica no estava assegurada i això confluïa amb una mala dinàmica de resultats que finalment va acabar amb el descens a la Lliga LEB. Però enmig d’aquest escenari incert, al club no li va tremolar el pols en obrir les portes de l’equip tècnic a dos joves que avui s’han convertit en peces fonamentals de l’ staff que lidera Pedro Martínez.
Estem parlant dels tècnics ajudants Xevi Pujol i Marc Estany. Els dos van entrar de forma oficial al club la temporada 2014-15, en la qual també van coincidir amb l’experimentat entrenador de Badalona. Pujol ho va fer directament en la tasca d’assistent, tot i que en els tres cursos anteriors ja havia col·laborat amb els tècnics Jaume Ponsarnau i Borja Comenge. Mentrestant, Estany va ser inicialment delegat i el curs 2017-18, en la Lliga LEB, es va convertir en ajudant de l’aleshores entrenador Aleix Duran. “És una gran responsabilitat individual, ja que en aquell moment no teníem l’experiència i els coneixements necessaris, però segurament el club també es veu amb la necessitat de fer aquest pas per les dificultats econòmiques i esportives”, comenten.
Transmetre la informació justa
Precisament, en la temporada 2017-18 els assistents manresans han d’afrontar una de les situacions més complicades des que s’estan a la banqueta del Nou Congost. Just abans d’arrencar el play-off d’ascens a l’ACB, el club destitueix Aleix Duran i són Pujol i Estany els encarregats de transmetre el context de l’equip i la plantilla al nou tècnic Diego Ocampo. “Vam fer el procés de dol alhora que havíem d’aclimatar el nou entrenador. Li vam donar la informació justa i necessària perquè allò rutllés”, assegura Pujol. I la fórmula va funcionar. Després d’una primera ronda en què els del Bages voregen l’eliminació davant el Leyma Corunya, l’aleshores ICL Manresa sobreviu gràcies al suport de l’afició i segella el retorn a la Lliga Endesa en un pletòric cinquè partit de la final contra el Melilla.
Vèncer o esperar una carambola
I tan sols un any després, el Nou Congost passa de presenciar partits de LEB a un enfrontament de play-off pel títol de la Lliga Endesa contra el Reial Madrid. Això sí, en tots va coincidir un mateix denominador: el factor Congost. El club espera repetir aquest ambient en la final europea d’aquesta nit davant el Dinamo Sassari (20 h, Esport3 i DAZN). “El nostre objectiu principal és aconseguir aquestes 12 o 13 victòries que ens assegurin la permanència a l’ACB, però igualment intentarem donar el 100% davant el Sassari i arribar tan lluny com puguem a la Champions”, recorda Estany. Per ser al sorteig de la primera ronda dels play-off de la Basketball Champions League, els catalans estan obligats a batre els italians si no volen dependre d’una doble carambola en forma de derrota de l’Unet Holon i el Filou Oostende.
En un partit que es podria decidir per petits detalls, la pissarra de Pedro Martínez pot tornar a ser un factor diferencial, com en moltes victòries dels bagencs en la competició estatal. “La seva filosofia busca incentivar i potenciar els elements bàsics, i a partir d’això intenta que els jugadors millorin”, afirma Pujol, que ha pogut compartir banqueta amb el preparador badaloní en dues etapes diferents. “Segurament ara soc més conscient del perquè de tot, fins i tot proposo més coses. El primer any anava molt a cegues, i bàsicament el meu objectiu era aportar la feina del dia a dia i donar suport en totes les decisions que es prenien”, reconeix el bagenc.
Els dos membres del cos tècnic del Baxi Manresa també recorden que en aquests últims anys algunes tendències han canviat, i amb aquestes els conceptes dels entrenadors. “Deixant de banda que ara es juguen moltes més possessions que abans, jo destacaria que prepares el teu joc ofensiu buscant els tirs de 3 punts, o els de la pintura, i en canvi els de mitjana distància són els que tenen un percentatge més baix”.