Quan fiqui la meitat de les que té, fliparem: els apunts en calent de l'Atlètic de Madrid - Barça

BarcelonaVictòria patida del Barça al camp de l'Atlètic de Madrid gràcies a un solitari gol de Ferran Torres (0-1). Els blaugranes, superiors als matalassers en el còmput global de l'eliminatòria, són finalistes de la Copa del Rei. A continuació, uns apunts en calent.

El Barça sap brillar i patir al Metropolitano per poder somiar amb el triplet

Saber patir. El triplet, que seria el tercer en setze anys, continua bategant amb força al cor dels culers. El Reial Madrid també hi aspira, però les sensacions d'aquest Barça són diametralment oposades a les dels blancs, capaços de fer figa a qualsevol escenari. Al Metropolitano, els deixebles de Flick van sublimar la proposta a la primera meitat i van fer poc més que sobreviure a la segona. Tanmateix, no es pot dir, ni tan sols insinuar, que el botí assolit davant dels de Simeone sigui injust ni tan sols excessiu. Tot el contrari: el patiment va ser noble i amb fonaments. Menció especial per a Kounde i Iñigo Martínez, imperials en aquesta tímida agonia.

Serà una arma de destrucció massiva. Amb 17 anyets, Lamine Yamal és el millor exponent del Barça. Amb el permís de Pedri, no hi ha un futbolista blaugrana tan determinant –tant per presència com per absència– com l'extrem de Rocafonda. El més normal és que pugni per la Pilota d'Or i, segons com, potser la guanya. No per recurrent s'ha d'obviar el prodigi. No per costum s'ha d'oblidar que qui fa somiar el barcelonisme és menor d'edat. Només pensar que Lamine bufarà 28 espelmes el 2035 mostra com és de brutal que els rivals el pateixin avui com si fos el dimoni i que millori absolutament totes les jugades que passen per les seves cames. Quan marqui la meitat de les ocasions que té, fliparem. Mentrestant, que vagi assistint...

Una vermella molt clara. Si l’emoció es va mantenir a la segona part és perquè el Barça no va aprofitar totes les ocasions la primera i també perquè Munuera Montero, que va situar el llistó de les targetes força baix des de l’inici, va perdonar una expulsió que va veure tothom menys ell. Azpilicueta va entrar de forma violenta a Raphinha, va rebre la groga i el VAR va cridar el col·legiat andalús perquè revisés el càstig a l’alça. És cert que era tot just la primera falta de l’enfrontament i que l’eliminatòria hauria perdut la gràcia, però des de quan el reglament s’aplica tenint en compte aquesta variable? No, no es pot repartir justícia en funció del minut de joc.

L'equip aguanta el club. Potser sona tòpic, però és ben bé així. Es deia amb raó quan Messi sumava rècords i liderava un Barça que guanyava Lligues amb una autoritat insultant mentre la junta de Bartomeu dirigia l'entitat de forma temerària als despatxos i als tribunals. La màxima també s'aplica veient l'actual Laporta fent anar el victimisme que tant criticava a Núñez per explicar l'enèsim joc de mans financer. El mandatari blaugrana no té qui li auditi els comptes, es relaciona amb proveïdors estranys, ha silenciat la crítica a Montjuïc, s'ha passat d'optimista amb el Camp Nou i està imputat per presumpta estafa. A canvi, té la sort d'haver fitxat Flick i un carisma molt sorollós. Quan la pilota deixi d'entrar, qui li taparà les vergonyes?

Puado desfulla la margarida amb Samitier, Escolà i Reixach en el punt de mira