I si aquest és un Barça de Champions?

El Barça –conjuntament amb el Liverpool– és l'equip més divertit d'Europa quan té al davant algú amb cara i ulls, un gran rival amb ambició i que, com que no té por, li juga de tu a tu i en surt escaldat. Li ha passat al Reial Madrid dues vegades i una al Bayern. El partit de l'Atlètic va ser l'excepció que confirma la regla, una raresa, encara que l'aplaudiment va ser generalitzat, així com la idea que jugant d'aquesta manera l'orgull compensa el resultadisme: hi ha tant futur amb jugadors formats a casa que és qüestió de temps que el marcador reflecteixi el que s'aprecia al terreny de joc. Així que obro el meló: i si aquest és un Barça de Champions?
Una competició curta en què s'enfrontaran als millors, amb les pulsacions i la motivació amb magnificència. Amb la barra, el desvergonyiment, de Lamine Yamal i companyia. Posats a somiar, per què no? És una teoria que està per comprovar, però el que ja és un fet és que a la Liga, on es premia la regularitat, als de Flick se'ls han entravessat els rivals que lluiten per la permanència o per escapar de la zona calenta, des de Pamplona fins a Getafe, passant per Vigo, Leganés o Las Palmas. L'exuberància a Europa, a la Supercopa, o sempre que tinguin davant el Reial Madrid, es converteix en espessor al camp i es tradueix en una penosa ratxa al campionat estatal, on només han sumat sis dels últims 24 punts.
Flick ha canviat tantes coses que potser, potser, també estem davant d'un canvi de paradigma. Fins ara, històricament, el Barça guanyava la Champions si també campionava a la Lliga. Al Reial Madrid no li va fer mai falta. És viure al filferro, acceptar la incertesa, negociar amb el pessigolleig del tot és possible i admetre que l'excel·lència no es dona amb la regularitat de dimecres-diumenge o dimarts-dissabte perquè no és possible.
No és al que està acostumat el barcelonisme, però per l'exigència física que requereix el futbol que planteja el tècnic, la joventut i la inexperiència d'una plantilla que es queda curta per fer front a totes les baralles i, sobretot, sobretot, per les exhibicions que ja ha ofert aquest equip en cites importants aquesta temporada, repeteixo el dubte que m'assalta i pregunto en veu alta: i si aquest és un Barça de Champions, què? Qui ho compra?