"Aquest Barça s'ha consolidat en seguretat, preocupa els rivals, és fiable i eficaç": els articles d'opinió
L'estat de forma en què el Barça afronta el tram final de temporada és el tema principal dels articles d'opinió d'aquest dilluns
BarcelonaEl bon estat del Barça en aquest tram final de temporada és el tema central dels articles d'opinió d'aquest dilluns. La crisi al Madrid centra els articles de la premsa de la capital espanyola.
Santi Nolla, al 'Mundo Deportivo'
"Em tots els equips, però només en els que tenen ganes col·lectivament, els que demostren gana i són suficientment madurs i genials per seguir treballant triomfen. El Barça està a molt poquet de tot i tothom sap que aquest grup es buidarà".
Josep M. Minguella, al 'Mundo Deportivo'
"Aquí no es tracta de ser de Guardiola o no. Aquí es tracta de ser del Barça, quan el Barça guanya i ho fa amb aquestes jugades, la gent no sap com expressar la seva satisfacció. [...] Sí, ara cal anar a Munic, cap allà que marxem, però no li tinc cap por a aquesta visita. Aquest Barça s'ha consolidat en seguretat, preocupa els rivals, és fiable i eficaç".
Julio Salinas, al 'Mundo Deportivo'
"La diferència entre el Barça i qualsevol altre equip la marca Leo. El que fa és impressionant, amb una maduresa dins i fora del terreny de joc que el converteix en inabordable per als rivals. Amb un futbolista així, envoltat de Neymar i de Suárez, el triplet és un objectiu molt factible".
Josep Maria Casanovas, a l''Sport'
"Iniciem una setmana important, clau. En sis dies el Barça pot estar en la final de Berlín i tenir el títol de Lliga a la butxaca si guanya diumenge a Madrid. És molt el que s'hi juguen, però ho fan amb ple coneixement de causa, amb la il·lusió de que si juguen com saben poden assolir l'objectiu".
"Potser el gran error de Guardiola hagi estat no haver evolucionat el seu estil de joc. Cada temps, cada equip, cada competició requereix ajustaments perquè ni els jugadors ni els rivals són els mateixos. [...] Amb el 'tiqui-taca' no hi ha prou per guanyar. Ni a la Lliga, ni pel que es veu a Europa. I si Guardiola no s'adapta, en el Bayern es cansaran d'ell aviat".
"El barcelonisme es viu sempre amb intensitat. Per a les coses bones i per a les dolentes. I aquesta intensitat suposa somiar amb guanyar la Lliga al Calderón (si l'estúpida vaga no ho impedeix), la Copa en el Camp Nou i la Champions a Berlín. A poder ser, contra el Madrid, en la que seria la final de totes les finals de la història del futbol".
Josep Maria Solé i Sabaté, a 'L'Esportiu'
"La Lliga espanyola, a excepció de quatre equips, és de baix nivell. Hi ha golejades de fireta que emmascaren la veritable realitat. Hi ha massa equips a la mateixa categoria del futbol espanyol. Tot per la port d'un estat a fer una Lliga de setze equips, o com a màxim, de divuit. Un Estat que, sigui dit de passada, obvia la seva pròpia llei".
"Això no ho arregla ja ni l'aturada del segle. S'ha embolicat de tal manera que Casillas és el brau que va matar Manolete. [...] El que passa amb Casillas respon a un altre perfil en el món de la psicologia del comportament col·lectiu. Hi ha una moda, divertiment, desafecció, riure i meritocràcia del tipus 'jo vaig xiular Casillas'".
"Ningú és perfecte ni està lliure de crítiques. Tampoc Casillas, està clar, però no pot obviar-se el sue vincle i fidelitat al club. És història del Reial Madrid, no algú en trànsit. El moll de l'os de l'entitat es deu a futbolistes així. Potser ja no faci aturades d'una altra galàxia, però sense el llistó del propi Casillas, avui seria un porter de primeríssim nivell".
"Ara que ho tenim tot tan a prop, no ens podem relaxar, perquè podria fer un altre gir inesperat que s'endugués allò que tenim a prop. S'atansen dies de glòria, de pell de gallina i de records per sempre. Seguim. Seguim endavant que això fa bona cara i podem tornar a fer de l'esperança una realitat emocionant".
"Estem en molt bones mans. Aquest Barça sap perfectament a què juga i el que vol. Em satisfà molt que Luis Enrique manifesti que li encanta la paraula 'triplet', i em tranquil·litza més que l'asturià ens digués, ahir, que "a Munic patirem", però que "no cometrem l'erro de pensar que això està fet".
"Abans del tall de Nadal, el Madrid tenia 39 punts, el Barça 35. Cristiano estava pletòric, amb 25 gols, per 13 de Messi. Des que va començar el 2015, Cristiano va baixar i Messi es va recuperar. L'efecte en la taula ha estat conseqüent: del 39-35 a favor de Madrid s'ha passat a 90-86 a favor de Barça. Un tomb de vuit punts en cinc mesos i escaig. No, no són només els dos penals."
Màrius Serra, a 'La Vanguardia'
[Sobre la Copa del Rei] "Quan sona l'himne i Felip VI trepitja la tribuna comencem a xiular com un sol. [...] Xiulen bascos i catalans. El so s'allarga a l'espera de que surtin els jugadors al Camp Nou. Però els jugadors no estan a l'estadi ni se'ls espera perquè la vaga de futbolistes ha prosperat. La Copa no tindrà rei que l'entregui ni jugador que l'aixequi".
Sergi Pàmies, a 'La Vanguardia'
"Espatllar una competició en el moment del desenllaç tindrà, segur, una enorme transcendència. Però, per a l'usuari, és una autèntica putada. Jo entendria que decidissin no començar el proper any com a mesura de pressió. I em semblaria bé. Però que algú sabotegi el projector del cine quan falta poc per saber si guanyaran els bons o els dolents em provoca un inestable sentiment d'impotència".
Ernest Folch, a 'El Periódico'
"Es confirma que al Barça només s'arriba a la glòria després d'una crisi purificadora. Anoeta ja forma part de la llegenda blaugrana. La conclusió és que l'esperit crític fa millor el club. Encara que de vegades faci mal".