Aquest fill de fuster és un escàndol: els apunts en calent del Barça-Sevilla

BarcelonaEspectacular golejada del Barça contra el Sevilla. Abans del descans, els blaugranes ja guanyaven per 3 a 0. A partir d'aquí, bufar i fer ampolles per a l'equip de Hansi Flick, que arribarà a la doble prova de foc –Bayern i Madrid– amb el cap ben alt. A continuació, uns apunts en calent.

Una escassetat abassegadora. Amb la plantilla del Barça a la mà, la línia més curta d'efectius és la davantera. Hi ha una primera unitat molt potent amb el pitxitxi parcial –Lewandowski–, el millor jugador de la Lliga del mes d'agost –Raphinha– i l'MVP del setembre –Lamine Yamal–. Però, a partir d'aquí, els dubtes. Ferran Torres, ara lesionat, no convenç. I Ansu Fati, titular contra el Sevilla per la lesió d'última hora d'Eric Garcia, està lluny del nivell del trio titular. Però això, en el Barça actual, en què les coses van rodades encara que el rival surti millor al partit, poc importa. Lewandowski, Raphinha i Lamine Yamal són, ara mateix, una tripleta molt més avinguda que la constel·lació erràtica del Madrid. Que no es constipin.

Que no passi desapercebut. En el comentat documental sobre Luis Enrique apareix el tècnic asturià transmetent a Mbappé, en la prèvia de l'últim Barça-PSG a la Champions, la importància de taponar les vies de passada a Cubarsí, un defensa adolescent. Sí, Lucho tenia clar que el començament de les jugades depenia del central. Mesos després, amb Flick, el petit Cubarsí continua trencant esquemes rivals amb una dreta de seda. Però no es queda aquí. A més de ser un formidable constructor de joc, també és un marcador molt fiable tot i el risc que implica defensar amb la línia al mig del camp. El 4-1 va ser una anècdota. Aquest fill de fuster té condicions per marcar una era. I 17 anys, 17. Que no s'oblidi.

Tocar tota la fusta d'un bosc. Un altre dels grans noms propis d'aquest gran Barça és Pedri. Que el canari era un fenomen va quedar molt clar quan Koeman el va fer indiscutible. Amb Xavi, el jove de Tegueste també va tenir un paper clau. De fet, tan important era per a l'egarenc que una vegada el va fer reaparèixer amb una lesió mal curada, cosa que va suposar l'inici d'una dinàmica de desconfiança entre el jugador, el seu entorn i l'staff. Ara, amb Flick, Pedri es planta quasi al novembre amb la fletxeta vermella i sense contratemps musculars. Distribueix, tempera, pressiona i també arriba a porteria (3 gols a la Lliga). Com que hi ha un Barça amb ell i un altre sense, caldrà tocar fusta perquè no prengui mal. Hi pot anar la temporada.

Molta sort a un gran entrenador. El Sevilla és el campió del fair play financer excedit i fa temps que ha desaparegut de les primeres posicions de la Lliga. Té molts problemes econòmics i una fractura institucional considerable, però enguany s'ha posat en mans d'un tècnic en majúscules que té un encàrrec a llarg termini. Cridat a entrenar el primer equip del Barça fa uns anys i després d'una etapa molt reeixida a Las Palmas, Garcia Pimienta té una enorme oportunitat per estabilitzar-se en el primer nivell de les banquetes. A Montjuïc, la seva proposta es va veure superada, però al Pizjuán hi ha esperances perquè refloti un club ferit. El seu èxit també serà el de La Masia. Encara que a un sector del barcelonisme li cogui una mica.