"Aquestes noies estan trencant amb algunes males idees"

BarcelonaLa selecció catalana femenina de criquet està jugant el seu primer partit de la història i les seves integrants tenen entre 13 i 20 anys, però no hi ha cap familiar presenciant aquesta fita. Els pares d'aquestes jugadores, la majoria pertanyents a les comunitats índia, pakistanesa i bengalí, no acostumen a anar a veure els partits de les seves filles. Tampoc quan juguen amb els seus equips.

"Estem contactant amb els líders d'aquestes comunitats a Catalunya per explicar-los el nostre projecte i que ens ajudin a arribar a les persones que en formen part. Però hi ha famílies concretes que encara es resisteixen", explica a l'ARA Júlia Barea, tècnica de la Federació Catalana de Criquet. Catalunya és la zona europea on viuen més persones de les comunitats del Pakistan, l'Índia i Bangladesh (en aquests països el criquet és molt popular), deixant de banda el Regne Unit. Però la seva presència en el teixit social i esportiu català no va en concordança amb aquest fet.

"Aquestes noies estan trencant amb algunes males idees que hi ha", sentencia. Un dels problemes que es troben els responsables de la selecció catalana (l'única de criquet de l'Estat, la resta són associacions) dirigida pel Nadim, que porta un barret de cowboy, és que, en general, encara no està ben vist en aquestes comunitats que les noies practiquin esport. "Moltes són nascudes aquí, però no estan prou arrelades per jugar ni fer cap activitat. Volem comunicar-nos amb les famílies i trencar estereotips com que les noies no poden practicar esport", informa Barea.

Així, el projecte de la Federació Catalana, que també inclou la selecció i els clubs masculins, va molt més enllà de la part esportiva. "Volem fer connexions entre les diverses comunitats que hi juguen. Són comunitats que tenen molta presència a Catalunya, però viuen molt tancades. Volem que l'esport sigui l'excusa per fer coses molt més enllà. Volem cohesionar i donar oportunitats", segueix exposant Barea. De moment, la Federació i la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes), que dona suport al projecte, ja tenen el vistiplau dels cònsols i d'una bona part del teixit empresarial involucrat en aquestes comunitats.

Una retirada molt prematura

"No m'hauria imaginat mai jugar amb la selecció catalana, això s'ha d'aprofitar. M'imagino molts anys jugant a criquet", explica amb un somriure ple de futur la Saneha, que només té 14 anys i ja és una de les jugadores de la selecció catalana que es va estrenar disputant tres partits a finals de setembre davant el NACC (National Asian Criquet Council) del Regne Unit. Malgrat la seva extrema joventut, a la Saneha no li queden gaires anys de pràctica del criquet si fem cas a les estadístiques. "Poques jugadores continuen jugant més enllà dels 20 anys", apunta Barea amb resignació.

La Saneha, nascuda a l'Índia i parlant d'un català perfecte, juga a l'Hospitalet Cricket Club, un dels tres equips femenins que participen en la lliga catalana de criquet i l'actual campió. Precisament, a l'Hospitalet de Llobregat va néixer la llavor del projecte social que ara està regant la federació. Des de fa set anys, en aquesta ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona es porta a terme en els instituts la iniciativa El Criquet Uneix, que pretén crear vincles interculturals mitjançant l'ensenyança d'aquest esport per part d'un grup d’alumnes del Pakistan, l'Índia, Bangladesh i el Nepal durant les classes d’educació física.

A la primavera de 2023, la federació va contactar amb l'institut Rubió i Ors per interessar-se pel projecte El Criquet Uneix. En un primer moment, això va comportar la creació d'equips extraescolars femenins i masculins i, poc després, la creació de l'Hospitalet Cricket Club. Actualment, en formen part una vintena de jugadores amb orígens a l'Índia, el Pakistan, el Níger, Ghana, Hondures, Colòmbia, el Marroc i Mèxic.

"Els prejudicis, la por i el desconeixement a vegades provoquen que les famílies no deixin que les seves filles s'hi apuntin, però a través del diàleg se senten més tranquil·les, accepten que les seves filles juguin i després estan molt orgulloses d’elles", explica Sandra Alarcón, vicepresidenta de l'Hospitalet Cricket Club i coordinadora d'El Criquet Uneix. "A vegades són les mateixes mares o pares de les jugadores que ja hi participen les que ens ajuden i animen altres famílies a apuntar les seves filles", afegeix.

Una història de WhatsApp

Els altres dos equips que formen part de la lliga catalana femenina són el Criquet Jove de Barcelona i l'Associació Sant Martí Esport (ASME), que engloba jugadores de les zones del Maresme i el Besòs, on resideix molta comunitat pakistanesa. "Des del Criquet Jove vam reclamar que volíem un camp a Barcelona i ho hem aconseguit", diu l'Aliza, de 20 anys, nascuda a Catalunya i d'origen pakistanès. El camp, que no té les mesures reglamentàries, està ubicat a la zona de l'antic Polvorí de Montjuïc, i el gestiona l'Institut Barcelona Esports (IBE). Els partits de la selecció catalana i la lliga es disputen allà. "Ja hi ha hagut algun robatori de material", comenta l'Aliza.

"No m'imaginava que arribaria a jugar representant Catalunya perquè fa un temps no teníem tantes oportunitats ni llocs on jugar. Però estem molt contentes del que hem aconseguit", explica la Tasbiha, de 18 anys, companya de l'Aliza al Criquet Jove. La Tasbiha, que també pertany a la comunitat pakistanesa, és una de les tres jugadores catalanes que formen part de la selecció espanyola. En el seu cas, tot va començar als 13 anys, quan es va interessar per una història que una amiga seva va penjar al WhatsApp. En el següent entrenament a la Trinitat Vella ja hi van anar juntes.