Arda Turan, un caprici, una bota i moltes polèmiques

Barcelona"El problema dels salaris del Barça no era per culpa de Messi sinó per operacions com les d'Arda Turan". La frase la va dir Javier Faus, exvicepresident econòmic del Barça, durant un esmorzar de feina amb periodistes, mentre valoraven el que aleshores encara era un incipient augment de la massa salarial del club. I això que encara no s'havien tancat les incorporacions ruïnoses de Dembélé, Coutinho i Griezmann. El migcampista turc, que va arribar al Camp Nou l'estiu del 2015, va ser homenatjat diumenge al camp de l'Atlètic de Madrid, club amb el qual va viure grans tardes de glòria. No a Barcelona, on el seu pas va generar controvèrsia des del primer dia fins que va acabar marxant per la porta del darrere al seu país natal, on aquest estiu acabaria penjant les botes a contracor als 35 anys.

El seu fitxatge va ser un caprici de Luis Enrique. El Barça acabava de guanyar Lliga, Copa i Champions i hi havia eleccions. La secretaria tècnica tenia al cap altres intencions: Ilkay Gündogan (Borussia Dortmund), amb qui estava pactat el traspàs i acordat el salari i tenia passada la revisió mèdica... Però va entrar a escena l'entrenador blaugrana: "Luis Enrique s'hi va entossudir. Amb les eleccions pel mig, Bartomeu no volia sentir a parlar de polèmica i va fer marxa enrere quan Gündogan ja estava buscant casa a Barcelona", recorda un membre destacat de l'antiga directiva, que també explica que Bartomeu no es va atrevir a trucar a Gündogan i va delegar el tràngol en Jordi Mestre, el seu vicepresident econòmic.

En realitat, en el moment del fitxatge manava Ramon Adell com a president de la gestora. Bartomeu, però, "seguia movent els fils", admeten els antics directius. Luis Enrique, tot i estar de vacances, va fer una pressió asfixiant. "Semblava que la història del Barça depenia d'aquell fitxatge", recorda Adell a l'ARA. Fins i tot es va "plantejar deixar el càrrec" perquè, tècnicament, una gestora no podia fitxar, així que per cobrir-se va incloure en el contracte una clàusula per poder desfer l'operació després de les eleccions. Va guanyar Bartomeu i no va fer falta. El Barça va acabar pagant 42 milions, entre fixos i variables, i li va fer un contracte per cinc temporades amb un sou de fins a 12 milions bruts. Una xifra molt alta, i més per un jugador que no podria debutar fins al gener, ja que el Barça estava sancionat per la FIFA. Aquell estiu, i amb la mateixa fórmula, també va arribar el lateral Aleix Vidal.

El Reial Madrid tenia informes negatius sobre Arda Turan

El fitxatge va ser molt celebrat al Reial Madrid. Segons recordava l'exagent Josep Maria Minguella, Miguel Ángel Sánchez –mà dreta de Florentino– trucava cada dia preguntant si l'operació ja estava feta. I és que a Chamartín tenien informes que evidenciaven que el rendiment d'Arda ja anava de baixada. Quan es va completar el traspàs "van brindar amb xampany". Eren sospites amb fonament, ja que el rendiment d'Arda mai va estar mai a l'altura: només 55 partits en dos anys i mig, i 15 gols. La flama es va anar apagant fins que el gener del 2018 acabaria marxant cedit al Basaksehir, en una operació que tenia com a únic objectiu estalviar-se el màxim de diners possibles del seu salari. Tot i això, a Barcelona se seguia pagant part de la fitxa. Un dia, quan a la Ciutat Esportiva li van demanar per què havia volgut marxar de l'Atlètic de Madrid, la resposta que va donar va ser sorprenent: va dir que estava "tip de Simeone" i que volia anar a un club "on no hagués de córrer tant".

Les polèmiques d'Arda Turan al Barça

Tothom sabia que Arda era un jugador amb caràcter, com ho demostra aquell episodi en què va tirar una bota a un assistent. Però ningú s'imaginava la magnitud de la tragèdia. No consta que deixés gaires amics al vestidor blaugrana, i als despatxos recorden sobretot els enrenous extraesportius. Era freqüent veure'l de festa en populars locals d'oci nocturn de Barcelona, i l'entitat va haver d'intervenir diverses vegades per conflictes amb els veïns, sobretot per problemes d'aparcament. La situació era tan caòtica que va arribar a tenir línia directa amb Román Gómez Ponti, antic cap dels serveis jurídics, que s'encarregava personalment de tapar-li les vergonyes.

Però a Turquia, un cop retornat a la seva terra natal, les coses van anar a pitjor. Va ser sancionat amb 16 partits per agafar, empaitar i amenaçar un àrbitre assistent. I una nit que havia sortit de festa, en una discoteca va trobar-se amb el cantant Berkan Sahin, que l'havia acusat d'assetjar la seva parella. El jugador li va trencar el nas a l'artista i, un cop a l'hospital, va disparar –ell diu que per error– una pistola per a la qual no tenia llicència. Va ser condemnat a 20 mesos de presó, que no va arribar a complir. I també va abandonar de males maneres la selecció turca, en aquest cas arran d'una baralla amb un periodista mentre eren a l'avió, on l'expedició tornava de disputar un amistós.

Arda va rescindir la cessió amb el Basaksehir el gener del 2020, quan encara li faltaven sis mesos de contracte amb el Barça. Va tornar a Barcelona, però no va obtenir permís per entrar a la disciplina del primer equip blaugrana. Aquell estiu, malgrat el seu historial, firmaria pel Galatasaray, per dos anys, on va acabar apartat de l'equip per estar clarament fora de forma –fins i tot es va perdre el duel d'Europa League contra el Barça–. A l'estiu no va trobar equip i es va retirar. Com resumia un antic membre de l'àrea esportiva del Barça: "Arda, així com Aleix, són els típics fitxatges d'entrenador que es van fer perquè veníem de guanyar una Champions. Són la demostració del perill que suposa que un tècnic decideixi els fitxatges".