L'Argentina plora el seu últim mite

Buenos AiresAquest dimecres al migdia, el cor de Diego Armando Maradona s'aturava i l'Argentina començava un dels seus dols més dolorosos, que s'allargarà durant tres dies. El campió del món amb l'Argentina el 1986 moria a la seva residència als afores de Buenos Aires a causa d'una aturada cardíaca, una mort sobtada, inesperada i que ha commocionat tot un país i el món sencer.

Després de conèixer-se la notícia, als carrers primer dominava el silenci per després donar pas a crits i una eufòria barreja de tristesa i celebració d'un campionat que no és i que en realitat exalça un déu terrenal fins a l'univers.

"No entra ni en la categoria de superheroi, realment és un déu", explicava Martí, un aficionat maradonià als peus de l'Obelisc, el monument del centre de Buenos Aires on es va celebrar la Copa del Món del 1986 i que ara és on més que mai s'ha cridat el nom de Maradona. Pels carrers sonaven algunes botzines mentre els veïns de Villa Fiorito, el barri on Maradona va néixer, als afores de Buenos Aires, també l'han recordat amb emoció. Alguns cartells que regulen el trànsit de la ciutat de Buenos Aires s'han il·luminat amb un tènue: "Gràcies, Diego". Les xarxes, plenes d'imatges de l'etern 10, no han parat de recordar-lo com el més gran.

L'exjugador del Boca, el Nàpols o el Barça va passar els seus últims dies a casa seva a la localitat de Tigre, a les rodalies de Buenos Aires, on es recuperava d'una operació al cap per un hematoma subdural. Fa tot just un mes havia complert 60 anys i va concedir algunes entrevistes: "Jo a la gent li estaré eternament agraït. Cada dia em sorprenen, el que vaig viure en aquesta volta al futbol argentí no ho vaig a oblidar mai ", va dir al diari Clarín. Avui, l'Argentina, sempre dividida per les seves passions, plora unida la mort del seu últim mite.