ENTREVISTA

Ariadna Cañellas : “És difícil viure del pàdel si ets dona, necessites l’ajuda dels patrocinadors”

És la número 76 en el rànquing del World Pàdel Tour

Ariadna s’entrena cada dia en dobles sessions de matí i horabaixa i ho compagina amb els estudis.
Juanmi Mas
01/02/2019
4 min

PalmaAriadna Cañellas va néixer a Palma el 26 d’octubre de 2002. A 16 anys, és la número 76 en el rànquing del World Pàdel Tour i el 2017 es va proclamar campiona del món en categoria cadet. Podríem dir que Ari va néixer aferrada a una raqueta, una jugueta que amb el temps s’ha convertit en la passió de tota la família i una eina que segurament l’acompanyarà tota la vida. L’esportista mallorquina ha crescut sempre amb la idea de dedicar-se al món de l’esport, primer com a tennista i després com a jugadora de pàdel. Actualment compagina aquest esport amb els estudis de Batxillerat Social en el Centre de Tecnificació per a esportistes del Prínceps d’Espanya.

Quin és el teu primer record amb una raqueta?

Segons m’han contat, quan tenia dos anys i mig vaig demanar per jugar a tennis. No sé per què em va pegar per aquí, però els meus pares em varen dur a prop de ca nostra i el professor va al·lucinar per la manera que tenia de jugar. A partir d’aquí vaig arribar a ser subcampiona de les Illes Balears de tennis.

Com vares passar de jugar a tennis al pàdel?

El meu pare té una acadèmia de pàdel i, de fet, és el meu entrenador. Un dia, quan jo tenia 10 anys, varen decidir anar al campionat d’Espanya. “Si jugues a tennis, pots venir, segurament feriràs la pilota”, em va dir. Crec que només vaig entrenar dues setmanes i, ves per on, resulta que vaig quedar campiona d’Espanya. Des d’aquell dia vaig tenir molt clar que volia jugar a pàdel.

Per què creus que vares fer el canvi del tennis al pàdel?

Només sé que jugava i m’agradava perquè venia del tennis i això era un avantatge. Pens que el tennis és un esport més individual i em vaig saturar, entrenava molt i mentalment és molt complicat. En pàdel es juga per parelles i sempre has de pensar per tu i el teu company d’equip.

Com afrontes aquesta temporada i quins són els teus objectius? Perquè ja ets campiona del món...

Guanyàrem el campionat del món de categoria cadet que es disputà a Màlaga el 2017 i ara som júnior de primer any. El mundial es fa cada dos anys i el 2019 es disputarà a Portugal. També em faria il·lusió anar amb la selecció espanyola, però això ja dependrà dels resultats i haurem de veure com va l’any.

El teu somni és ser número 1 del món?

El meu somni és estar a dalt i ser la número 1. Sé que du molta feina, però crec que entrenant es pot aconseguir.

Segueixes la número 1 del món actual?

Sí que em fix en la número 1, però també estic molt pendent de les millors parelles que estan al capdavant de la llista del rànquing. Sobretot m’agrada l’espanyola Alejandra Salazar, pens que és un referent per tot el que guanya i les coses que fa.

També la segueixes en xarxes socials... Quin ús fas de les tecnologies?

És molt important per als patrocinadors que anem penjant coses i, sobretot, és una manera de donar-te a conèixer. És una eina bàsica que constantment hem d’utilitzar els esportistes, i més per a un esport com el pàdel, que és molt actiu i continua evolucionant cada any.

Ets menor. Els teus pares deuen estar-ne molt pendents...

Estam a Instagram, Twitter i Facebook. Els meus pares estan pendents de les meves publicacions. Jo els explic com funciona i el meu pare em dona consells de com utilitzar-ho. Toni Méndez també és un entrenador meu i és el que m’ajuda en el Twitter perquè abans no l’utilitzava gaire. La veritat és que ara m’agrada perquè, ja que el puc fer servir per a la vida quotidiana, també és important donar-hi ús per al meu esport.

Es pot viure del pàdel?

És difícil si ets dona. Per viure del pàdel has d’estar entre les tres millors i, encara així, necessiten l’ajuda dels patrocinadors. En alguns casos no basta i han de fer classes. Hi ha una diferència molt gran entre els doblers que pots guanyar en un torneig si ets una dona o un home. Estic parlant de més del doble. Un home que estigui classificat a la vintena posició guanya més que una dona al top 10 del rànquing.

Hi ha masclisme també en el pàdel?

Clar. Un home que entra a primera ronda d’un torneig té la possibilitat de jugar al pavelló o a la seu central, on la gent paga per veure els partits. Les dones s’han de conformar a jugar en els camps d’entrenament, que moltes vegades no tenen graderies, almanco fins a la ronda de quarts de final.

Si no surt bé això del pàdel, sempre tindràs una formació... Què vols fer?

El pàdel és per a tota la vida. Estic estudiant Batxillerat Social en el Centre d’alt rendiment del Prínceps d’Espanya i m’agradaria dedicar-me al turisme. Tenc sort de poder compaginar l’esport amb els estudis i de moment m’està anant bé. És una pena que el pàdel sigui l’única disciplina esportiva que no es pot entrenar al Prínceps d’Espanya. Per aquest motiu entrén a l’Acadèmia de pàdel Santa Mònica, que té el meu pare.

Darrere d’un gran esportista sempre hi ha un bon entrenador. En el seu cas, Tolo Cañellas també és el pare d’Ariadna. Però abans de formar-se com a tècnic va ser taxista. Fa uns anys es va treure els títols d’entrenador i juntament amb Sandra Hernández són els responsables de l’Acadèmia de Pàdel Santa Mònica. Tolo destaca el cop de dreta i la safata d’Ariadna però sobretot l’esforç de la jugadora com una de les claus del seu èxit. “Destacaria per sobre de tot l’esforç que fa en els entrenaments des de molt petita; també en els seus estudis, que són molt importants”, afirma. Ariadna acudeix a l’escola de 8 h a 10.45 h al Centre de tecnificació Prínceps d’Espanya i d’11 h a 12.30 h s’entrena l’Acadèmia Santa Mònica. Després de dinar torna a l’escola i, més tard, torna a entrenar.

Tolo Cañellas Hernández és l’entrenador i pare d’Ariadna, abans va ser taxista

stats