Maica García: "Quan arribes als Jocs has de brillar. Nosaltres ho hem fet més que mai"

Enviat especial a ParísMaica García (Sabadell, 1990) va parlant i mirant la medalla d'or. "Encara no he decidit on les posaré totes; les tinc a casa i faré alguna cosa bonica" explica. I torna a mirar la medalla. "Hi han posat la Torre Eiffel. Per una banda, sempre són iguals, però aquest any hi han afegit la torre", diu referint-se al fet que totes les medalles són sempre iguals d'un costat, amb una imatge de la deessa grega de la victòria, Niké, l'estadi dels Jocs del 1898 i el Partenó. Aquest any, efectivament, hi han d'afegir la Torre Eiffel, a la medalla. La Maica les coneix bé, ja que en tenia dues de plata. I ara, finalment, la més desitjada. La sabadellenca ha guanyat totes les competicions amb el CN Sabadell, i ara les ha guanyat totes amb la selecció gràcies a la final en què va fer dos gols claus contra les australianes.

Què significa tenir aquesta medalla?

— Doncs... Que ja ho he guanyat tot. Ho puc dir: les tinc totes. He guanyat totes les competicions, totes les copes. La veritat és que no m'ho crec. No ens hem fet a la idea, encara. Ja m'ha costat assimilar tot el que estava passant durant el partit, a la piscina.

A la seva edat, és una de les jugadores més experimentades. Es va notar en els dos últims quarts, quan juntament amb jugadores com Anni Espar, Bea Ortiz, vau marcar la diferència...

— La final es va guanyar gràcies al col·lectiu. Si ens toca estirar el carro en aquell moment ho fem, que en altres moments ho faran unes altres. No guanyes una medalla d'or si tot l'equip no treballa molt. Quan vaig fer el gol que ens posava quatre gols per davant vaig adonar-me que es faria realitat, que guanyaríem... Ja faltava poc i només volia el rellotge anés més de pressa; estava histèrica d'alegria.

Després de dues finals olímpiques perdudes, ja tocava...

— Hi ha gent que diu que ens ho mereixíem. Jo prefereixo dir que ens ho hem guanyat. Treballant molt. A darrere hi ha molta feina que la gent no veu. Hores i dies de feina, de tenir mals dies, de patir, de tenir bons dies. Sabíem que altres seleccions potser havien fet estades més llargues de preparació. Però, pel que fa a la feina feta de preparar els Jocs, ningú ens guanyaria.

Com explicaria a la gent què signifiquen uns Jocs Olímpics per a una esportista?

— Els Jocs són el més gran. Pel seu significat, pels seus valors. També pel dia a dia a la Vila Olímpica... Durant dues setmanes els nostres esports es globalitzen. Durant dues setmanes la gent parla de nosaltres i som al centre de l'actualitat. Poder jugar en un pavelló ple com aquest... Quan arribes als Jocs és el teu moment per brillar. I ho hem fet més que mai.

Deu ser impossible no pensar en tot el que ha viscut aquests anys, ara que ja té l'or.

— Sí, és normal. Aquesta medalla, d'alguna manera, ho justifica tot. Tot el recorregut que hem fet des d'aquell 2007 en què vaig entrar a la selecció. En aquests anys he après molt, he crescut com a persona i com a jugadora, he evolucionat i m'he adaptat a noves situacions. Estic agraïda pel que he viscut i, puc dir-ho, em sento orgullosa de mi mateixa. He treballat molt per aconseguir-ho.

Abans de la final vau veure un vídeo amb missatges d'ànims de companyes que han passat per la selecció en el passat...

— Sí, quin fart de plorar. Ja plorava en veure les primeres companyes. Hem pensat molt en elles, en les que hi han entrat i en les que n'han sortit, les que han ajudat a fer gran el nostre waterpolo. Moltes eren a la graderia, animant. He pensat en elles i en la meva gent. Amics, familiars, el meu marit, i els pares, que no van poder venir a París, però que sense el seu sacrifici no hauria arribat fins aquí. Quan vaig decidir fer waterpolo, em van acompanyar i em van ajudar. Hi van ser sempre.

Va començar fent natació, primer...

— Si, jo vaig començar al CN Sabadell nedant, però vaig descobrir el waterpolo gràcies al meu germà, i mira com m'han anat les coses.

Ha sigut bonic guanyar l'or amb un equip en què conviuen diferents generacions, amb joves que arriben fortes?

Sí, molt. Les veteranes sabem què suposa jugar i guanyar aquesta competició. Quan nosaltres vam guanyar el primer mundial o vam arribar a la final dels Jocs de Londres, no sabíem gaire què estàvem vivint, no teníem referents. Alguns moments potser ens vam posar una pressió extra, i d'altres no els vam gaudir del tot. Ara els ho podem dir, que han de gaudir, les podem acompanyar. Tenim waterpolo femení per estona vist com juguen aquestes noies.