Ashleigh Barty, primera australiana en ser campiona a Melbourne en 44 anys

BarcelonaAshleigh Barty de vegades sembla que no porta gaire bé ser el centre d'atenció. Avui, mig país la seguia per televisió. A l'exterior de la pista Rod Laver de Melbourne, milers de joves s'aplegaven davant d'una pantalla gegant per animar-la, entre crits i cangurs inflables. Austràlia preparava una festa, conscients que Barty, la número 1 mundial, no fallaria a la final contra la nord-americana Danielle Collins. I no ha fallat, tot i que per un moment ha semblat que la pressió de ser la primera jugadora local en 44 anys que estava a punt de ser campiona li feia tremolar el pols. No és fàcil carregar-se a l'espatlla l'esperança d'un país que va ser la gran Meca del tenis i que ara portava quatre dècades sense gaires alegries.

No, Barty no ha fallat. En dos sets, ha superat el joc valent de la nord-americana Danielle Collins (6-3 i 7-6) i s'ha convertit en la primera campiona australiana capaç de guanyar a Melbourne des del 1978, quan Chris O'Neill va superar la nord-americana Betsy Nagelsen a la final. L'última dona australiana en arribar a una final havia estat Wendy Turnbull el 1980, però va perdre contra la txecoslovaca Hana Mandlikova. I l'últim home australià en guanyar el torneig és Mark Edmondson, campió el 1976. Molts anys. Massa per al segon país amb més campions de Grand Slams. Noms com Pat Cash o Lleyton Hewitt no van aconseguir guanyar a Melbourne, cosa que feia sagnar més la ferida. Fins avui, quan ha arribat Barty.

La final ha durat tot just 1 hora i 27 minuts. Ashleigh Barty, que no havia perdut ni un sol set en el camí cap a la final, s'ha imposat en el primer set per 6-3. El seu primer servei, demolidor, no admetia resposta de Collins. Però en el segon han arribat els nervis. I Collins ho ha aprofitat per posar-se 1-5, a un pas de forçar el tercer set. El que ningú s'esperava és que Barty trobés el caràcter per reaccionar i portés el set fins al tie break, on no ha fallat. Aquest darrer set ha estat l'únic en tot el torneig on l'australiana ha necessitat un tie break.

Per a la número 1 mundial, que ja porta 113 setmanes al capdamunt del rànquing, aquest és el seu tercer títol gran, després de guanyar el 2019 a Roland Garros i el 2021 a Wimbledon. De fet, de les jugadores que segueixen en actiu només ella i la veterana Serena Williams poden dir ara mateix que han guanyat torneigs grans sobre pista dura, terra i herba. Serena ja enfila la retirada, però Barty té 25 anys i tota una carrera al davant. Ara només li falta l'Open dels Estats Units per tenir els quatre Grand Slams per acabar de demostrar que s'ha convertit en la gran dominadora del circuit amb un estil agressiu a la pista, però reposat a fora.

Ashleigh Barty és una jugadora tímida, reservada, que té ben clar que a la vida l'esport és important, però hi ha coses encara més importants. Durant el primer any de pandèmia per exemple, en lloc de forçar viatjant per jugar torneigs, va quedar-se a casa, amb els seus, durant tot un any. Després de ser la número 2 mundial en categoria juvenil i guanyar Wimbledon en aquesta categoria, Barty va arribar a dubtar sobre si volia seguir sent tenista, un esport dur on et passes la vida sola viatjant per tot el món, sense descansar. Amb 16 anys, poc després d'aparèixer en una primera final de l'Open d'Austràlia, en el torneig de dobles, va decidir prendre's un any sabàtic durant el qual va acabar jugant a criquet de forma professional amb l'equip de Brisbane.

Amb sang aborigen per part de pare, Barty participa en campanyes contra el racisme fent d'ambaixadora d'una fundació que fa servir l'esport per ajudar joves de comunitats aborígens. De fet, els organitzadors del torneig li han reservat una sorpresa que l'ha emocionat, ja que la copa l'hi ha entregat Evonne Goolagong Cawley, una aborigen que va guanyar 7 títols de Grand Slam als anys 70, en plena època de racisme contra la seva comunitat, quan l'estat segrestava nens i els entregava a famílies blanques sense demanar permís als seus pares. Es van produir centenars d'abusos, i la mateixa Goolagong Cawley va admetre tenir por de ser segrestada. Avui, ella li ha donat la copa a una Barty que el 2021, quan va guanyar a Wimbledon, li va retre homenatge portant un vestit similar al que Goolagong Cawley havia portat el 1971. Avui s'han abraçat a Melbourne, sota la mirada de tot un país emocionat.

"T'admiro com a jugadora i t'admiro per la teva forma de ser", li ha dit Danielle Collins a Barty, després de la derrota. L'australiana, reservada, mai provoca escàndols a la pista. No li falta mai al respecte als rivals. En un torneig on en la categoria masculina aquest any s'han vist un munt de polèmiques amb jugadors insultant els àrbitres, espectadors xiulant i el cas de Djokovic, deportat per intentar burlar la llei, Barty simbolitza una forma diferent de viure l'esport que li ha permès guanyar-se el respecte de les seves rivals. I l'amor de la seva gent. "És un dia molt especial. Estic molt orgullosa de ser aussie", ha reblat la campiona.