L'Asobal com a vara de mesurar

BarcelonaEl Barça, l'Ademar de Lleó, el Bidasoa d'Irún i el Fraikin BM Granollers disputen aquest cap de setmana una nova edició de la Copa Asobal. Els de Xavi Pascual són l'equip a batre al torneig que se celebra sobre el parquet del Barris Nord de Lleida i que tindrà representant català a les dues semifinals (Granollers-Bidasoa 16 h, i Barça-Ademar 18 h, Esport3). Aquí no hi ha excepcions. És la lògica esportiva que han instaurat des de l'inici de temporada. El canvi d'estil ha reajustat el projecte de la secció. Noves pautes, millor definides, per ajustar-se a una realitat global que es detectava des dels despatxos. L'handbol estava canviant, i s'entenia que el Barça també havia de fer-ho.

Les competicions estatals són la millor vara de mesurar. La Champions és l'hora de la veritat, l'examen, però la regularitat i els fonaments s'assenten a la Lliga Asobal. Les coses han de funcionar entre setmana (l'horari habitual del torneig domèstic) perquè després ratllin l'excel·lent. Jutjant des de la màxima exigència, el Barça va patir la temporada passada en excés a la Lliga Asobal. La seva superioritat era irregular, gestionada entre lesions, rotacions obligades i l'ambició d'un vestidor centrat en els objectius continentals.

La competició es va fer molt llarga i la sensació que seria difícil mantenir l'etiqueta d'imbatut era òbvia. L'empat a Guadalajara i la derrota al Palau Blaugrana contra el Granollers van ser el detonant. Per aquí va venir la intervenció de la direcció esportiva, sempre de la mà de Xavi Pascual, per portar noves peces al taulell i variar el joc col·lectiu. L'efecte dòmino funciona. El canvi respecte a la temporada passada és notable. La comparativa dels números més obvis no és alarmant.

El Barça va signar una mitjana de 33,2 gols i en va rebre 23,3 el curs 2017-18. Aquesta primera volta (un total de 15 partits) suma 39,6 dianes a favor i 25,1 en contra. Una anàlisi en profunditat explica que el campió és més campió. L'aparició de Ludovic Fabregas i Thiagus Petrus han fet que el 6:0 sigui més agressiu, que tingui més cames i pugui anticipar-se a les accions rivals. Conclusió: el control de partit és més fiable. Pascual sempre ha fiat les victòries al nivell defensiu.

De moment no encaixa menys, però ho fa d'una altra forma. Els del Palau han passat de signar 5 victòries per 7 o menys gols a només 1 comparant la primera volta de les últimes campanyes. Aconseguir que el coixí de gols creixi parla bé de la contundència. No patir demostra bones maneres a camp propi, amb la porteria fent un 38% d'efectivitat (el millor registre de la Lliga), i dona marge per fer rotacions, amb jugadors com Lasse Andersson o Aron Palmarsson, discrets en defensa.

Que l'equip sigui més dur el fa recuperar més pilotes. Si talles l'acció, sumes fàcil a la contra. Les transicions defensa-atac alliberen el joc posicional i fa que els números ofensius creixin. L'evolució positiva de 6 punts positius respecte a la mitjana golejadora és el símptoma més clar. Els culers se senten còmodes en la xifra de 40 dianes per partit. A l'última Asobal va acumular 2 jornades amb 40 o més gols. Aquest curs ja en porta 9 i la projecció és de 18, més de la meitat del calendari regular. Xifres que allunyen els rivals de la condició de superequip del Barça Lassa.