Aire lliure per evitar el col·lapse de l'atletisme

BarcelonaEl pla de desconfinament del govern espanyol ha reactivat una part de la fase més elemental de l’esport professional. És un negoci global que depèn dels atletes. No hi ha espectacle, explotació productiva ni contractes milionaris sense ritme de pista. La pandèmia de coronavirus ha posat els comptadors a zero. Elena Congost ha estat 54 dies entrenant-se a casa. La campiona de marató paralímpica explica a l’ARA que necessitava sortir al carrer per "començar a treballar de veritat".

"He aprofitat una de les setmanes d’estar-me a casa com si fos la de vacances de tot l’any. He tingut la sort que la Federació Espanyola em va enviar una cinta per poder córrer. N'estic superagraïda, però córrer a la cinta no és el mateix que fer-ho a l’aire lliure per una qüestió física. Les distàncies no són exactes i tampoc el pla cardiovascular, perquè no pots posar el cos a un ritme real. Les pulsacions no pugen tant com al carrer. La petjada i el recolzament també canvien. Vas simulant, però no treballes igual. M'he pogut mantenir, perquè he fet exercicis de força i m’he mogut, no és el mateix que quedar-te asseguda", diu.

El seu gran repte ha sigut replicar l’exigència mínima de la temporada per sostenir el background de milers de quilòmetres. El format d’entrenament ha sigut primari en l'atletisme, amb disciplines que reclamen un context específic com les maratons. Les màquines de gimnàs havien de ser un pedaç temporal perquè a la llarga generen un perill de lesió. El sistema de desescalada trenca la tendència negativa i pot tenir un paper vital en el cicle olímpic de cara als Jocs de Tòquio, ara amb previsió de disputar-se al 2021.

"Serà tornar a començar, com si fos una pretemporada després de lesionar-te. La idea serà començar com si haguéssim estat de baixa per un problema al genoll i has de posar-te en marxa a nivell bàsic. Cada vegada que pujo a la cinta acabo amb mal al maluc, al gluti, al genoll i a la planta del peu. En surto com si vingués d’una guerra. És que m’estic fent mal, ho noto perquè mai m’he lesionat. Tens ganes de sortir de casa per poder fer la teva feina, perquè tenim un Jocs Olímpics l'any vinent", assegura.

Entrenar-se sense obstacles

Congost viu a Gurb, al costat de Vic. Se sent una privilegiada per poder dissenyar un pla amb llibertat i sense exposar-se a les massificacions que sí que es troben altres professionals de ciutat, com Barcelona. Són dues cares d’una moneda poc estudiada. Referents de l’esport mundial estan supeditats al comportament de grups de ciclistes que simulen haver-se trobat per casualitat i ciutadans que acaben d’estrenar les sabatilles regalades per Nadal.

"El problema és que necessitem instal·lacions d’atletisme i la majoria d’esportistes no podran accedir-hi, perquè implica conserges, permisos, etc. Jo tinc una pista a l’aire lliure a 500 metres de casa i la puc utilitzar. En tinc la clau, hi entro, tanco, m'entreno i me'n vaig. No molesto ningú i és una sort", explica. La readaptació a la rutina servirà primer per recuperar el nivell habitual. El coronavirus ha dibuixat una nova planificació de la seva temporada. El calendari ha saltat pels aires. Les grans maratons s’han ajornat (pel perfil multitudinari) a una segona data que es podria allargar depenent del moment sanitari.

Els maratonians han de fer un acte de fe i seleccionar les maratons que encaixen més bé en els nous timings per aspirar a aconseguir dorsal. "En un any pots preparar una o dues maratons per buscar el teu màxim. No pots anar fent salts. Jo necessito fer-ne una per aconseguir la mínima per a Tòquio i classificar-m'hi, però no sé en quina focalitzar-me. Com prepares una marató si després no es fa? Totes les maratons que teníem a l’abril les han ajornat fins a la tardor, però bé, sembla que també aniran caient l'una rere l’altra. La primera va ser Berlín, que era per al 22 de setembre, la de Londres la van moure al 5 d’octubre i tot apunta que s’haurà d’ajornar... Ens espera una època d’adaptació i més adaptació", resumeix.