Ayoze torpedina l’homenatge de l’Espanyol a Calzón

BarcelonaEl Vila-real va torpedinar l’homenatge del delegat amb més història de la Lliga. La festa que l'Espanyol va preparar a José María Calzón per les seves quatre dècades en el càrrec va quedar incompleta després de veure com el conjunt groguet li remuntava el gol inicial de Jofre (1-2). En una nit que va acabar tensionada per l'arbitratge de Quintero González, els blanc-i-blaus van tornar a desaprofitar un valuós avantatge.

L’Espanyol va reviure davant del Vila-real bona part de les sensacions que va registrar al Santiago Bernabéu. El domini el va portar el conjunt groguet, que tot i generar menys avisos dels que va fabricar el Madrid va amenaçar amb prou freqüència la porteria blanc-i-blava per exigir a Joan Garcia un parell de bones intervencions. Les més perilloses dels primers minuts les va fabricar Ilias. Primer va obligar el porter de Sallent a fer una estirada deliciosa per refusar al travesser una rematada de cap. L’extrem marroquí, que va convertir-se en un autèntic maldecap per a la defensa de l’Espanyol, va tornar a tenir el primer en una acció individual en què va fer-se una autopassada, amb sotana inclosa a Oliván, per acabar xutant amb poc angle. Joan, de nou, va mostrar-se segur sota pals. 

L’Espanyol, espès amb la pilota, va viure replegat al seu terç de camp i va acumular el màxim nombre d’efectius possibles a les zones interiors per tal de no concedir cap escletxa als hàbils atacants groguets. Els blanc-i-blaus van patir per contenir les associacions entre Akhomach, Comesaña, Baena i Ayoze, però sempre van trobar un cap o una cama amiga per treure el perill. I, com va passar al Bernabéu, Jofre va tornar a treure petroli del no-res. L’extrem va recollir un fantàstic desplaçament amb la mà de Joan Garcia i va liderar un contraatac que només Ayoze va poder aturar a pocs metres de l’àrea rival. El públic de l’RCDE Stadium va protestar, i amb raó, una falta que només es va castigar amb la groga quan el jugador del planter espanyolista era a pocs metres d’entrar a l’àrea en el que hauria estat una acció de gran perill. L’àrbitre va perdonar l’expulsió a Ayoze, una decisió que va perjudicar els blanc-i-blaus, ja que acabaria sent clau per al Vila-real. 

Abans, però, l’Espanyol va obrir la llauna en aquella mateixa falta: en una jugada de pissarra, li van servir en curt a Jofre, que des d’una posició centrada a la frontal va rematar de primeres. Com li va passar al Bernabéu, va tornar a veure porteria gràcies a un rebot d’un defensa. Era el seu primer gol a Primera i va arribar en el primer xut a porteria de l’Espanyol. L’alegria, però, va tornar a ser efímera. Un partit més. També en el temps afegit, Ayoze va firmar l’empat després de rematar una precisa centrada de Baena en una falta lateral. Els dos jugadors van tornar a associar-se a la segona meitat per fabricar el gol de la remuntada grogueta. 

Quatre atacants i massa desordre

El segon gol va arribar quan l’Espanyol semblava més còmode i jugava amb continuïtat en terreny rival. Amb paciència, el Vila-real va acabar aconseguint imposar el seu talent entre línies per acabar decantant el partit a favor seu. Manolo González, veient que el seu equip no trobava solucions per dins, va buscar arguments a la banqueta per revolucionar els seus atacs. L’Espanyol va trencar-se amb l’entrada de Romero, Cheddira, Cardona i el debutant Ünüvar, que va deixar alguns detalls que fan presagiar que tindrà més minuts en les pròximes jornades. Sobretot perquè l’Espanyol no va precisament sobrat de jugadors amb el seu desequilibri.

Els blanc-i-blaus van passar de no aconseguir atacar en pràcticament tot el primer temps a acabar provocant un embús en atac pel cúmul d’efectius amb què va acabar el partit. Massa atacants i massa desordre. Dos extrems simptomàtics per a un equip que segueix trobant a faltar equilibri al mig del camp a l’hora d’ordenar els seus atacs. No hi va ajudar l’arbitratge de Quintero González, que va trastocar l’Espanyol perdonant una clara falta de Bailly a la frontal i ensenyant un carrusel de grogues injustificades. La frustració a la grada va personalitzar-se amb un energumen que va tirar una ampolla a l’àrbitre, i que just després va ser identificat per la seguretat de l'estadi.