Barbastre rima amb desastre (de l’Espanyol)

BarcelonaDesastre històric de l’Espanyol a Barbastre. El conjunt de Manolo González van caure de la Copa per segon cop davant d’un equip modest de la quarta categoria, el Barbastre (2-0), penúltim classificat del grup 2 de la Segona Federació. La primera vegada havia estat davant del Terrassa, el 1968. Una pàgina negra a la història d’aquesta competició per part d’un Espanyol que, al llarg del segle XXI, havia caigut en quatre ocasions a mans d’adversaris de Segona B, l’equivalent al tercer esglaó: la SD Formentera, el curs 2017-18; el Mirandés, el 2011-12; el Figueres, el 2004-05, o el Novelda, el 2000-01. Festa grossa a Barbastre, que per segon any consecutiu tornen a carregar-se un conjunt de Primera, després de fer-ho l'any passat amb l'Almeria.

Al Municipal de los Deportes de Barbastre, l’Espanyol va viure un autèntic malson que va acabar convertint-lo en el primer club de Primera que cau en aquesta edició de la Copa. Manolo González va sortir amb un onze amb sis dels fitxatges d’aquest estiu i només dues peces del planter, Bauza i Roca. Una alineació que, a priori, no hauria hagut de patir en absolut davant d’un rival que aquest any està lluitant per no baixar a la Cinquena Divisió i portava cinc derrotes seguides. 

La primera mitja hora, de fet, va ser un monòleg espanyolista. L’Espanyol va començar tenint més pilota, i també generant algunes ocasions de cert perill: Cheddira va topar amb el travesser i amb el porter, que també va frustrar un xut llunyà centrat d’Aguado. Els blanc-i-blaus van fer-se un tip de penjar pilotes a l’olla, però el fons d’armari no va aconseguir trobar cap altre recurs per resoldre el trencaclosques. Tot i merèixer més, no va aconseguir obrir la llauna. El Barbastre, còmode en defensa, en va tenir prou amb acumular efectius darrere i resistir fins a la segona meitat. Després del descans, els locals van activar-se i van començar a perdre la por.

Als quinze segons de la represa van generar el primer avís, que tot just era un preludi del que estava a punt d'arribar. Tejero va cometre un innocent penal a Sito, que va transformar la pena màxima. A deu minuts del final, el mateix jugador va firmar el segon amb un xut fort i ajustat al pal des de la frontal que va sorprendre Pacheco. Tan còmode se sentia el club aragonès que no va necessitar ni perdre temps de manera exagerada. L'Espanyol, sense idees, no va saber anar més enllà de les pilotades a l'olla. Una eliminació sense pal·liatius que deixa molts assenyalats, dins i fora de la gespa. El desastre de Barbastre hauria de servir com a avís per a la direcció esportiva, que farà bé de buscar solucions al mes de gener, i també a la propietat, que aquest dimecres celebrarà una nova junta d'accionistes que tornarà a tenir una absència destacada, la del seu propietari. L'única notícia positiva és que l’Espanyol ja no tindrà distraccions i podrà centrar-se plenament en la Lliga.