El Barça posa dret el Liceu i presenta himne i mascota

BarcelonaQui millor que Joan Gamper per donar la benvinguda als barcelonistes el dia del 125è aniversari del Barça. Gràcies a l’actor Pep Anton Muñoz, el fundador cobrava vida per parlar del seu somni, el de convertir aquell club que va crear el 29 de novembre del 1899 en una entitat oberta a tothom, longeva i exitosa. Un visionari que s’hauria sentit orgullós de veure el Liceu ple de gom a gom i que s’hauria emocionat recordant com allò que va imaginar quedava, fins i tot, curt.

Joan Laporta no va poder contenir les llàgrimes. Encarregat de donar la benvinguda, l’actual president es va saltar el guió i va fer un extens discurs de presentació. Havia de durar uns cinc minuts però es va allargar gairebé mitja hora. No es volia descuidar ningú, des de jugadors fins a entrenadors, passant per les juntes directives, l’esperit poliesportiu del club, l’afició i l’aposta més recent i orgullosa pel futbol femení. El micròfon era seu i va buidar el pap abans de donar pas a un homenatge amb música, bon humor i sorpreses.

Entre aquestes sorpreses, saber quin seria l’himne del 125è aniversari, que amb un 63% dels vots dels socis va ser finalment L’escut al pit, del berguedà Xavier Gonzàlez-Costa i que es va cantar i ovacionar amb un Liceu que s’havia posat dret. Els Dracs, el grup d’animació que ja el cantava al Palau Blaugrana abans fins i tot de saber que guanyaria, també van pujar a l’escenari per interpretar-lo. Aquest dissabte serà una de les novetats a Montjuïc, i sonarà abans dels partits durant tota la temporada.

El protagonisme de Joan Laporta

Era la festa del Barça, però també va acabar sent la festa de Laporta, que es va fer seu l’acte i es va disfressar de mestre de cerimònies, cantant a cappella el Cant del Barça després de fer pujar a l’escenari una cinquantena de jugadors i exjugadors, siguin de futbol o de les seccions, que es van encarregar de bufar les 125 espelmes del pastís que el mestre Christian Escribà havia elaborat per a l’ocasió.

La gala havia de durar una hora i mitja, però va passar de les dues. I així va ser com els jugadors, per ordre de l’entrenador Hansi Flick, van haver de marxar abans que sortís el pastís perquè el partit contra el Las Palmas es disputa aquest migdia. Això sí, hi van ser per conèixer la nova mascota, un gat que té per cara l’escut del Barça i que s’ha batejat amb el nom de Cat, un joc de paraules entre com es diu l’animal en anglès i la vinculació del club amb Catalunya. Ideada pels germans Grangel, va aparèixer al teatre i es va fer un selfie amb Laporta, Gavi, Lamine Yamal i tots els assistents a la gala de fons. Igual que l'himne, aquest dissabte també serà a Montjuïc.

El llegat del Barça

Si d’alguna cosa pot presumir el club és d’haver anat més enllà del futbol. De fet, de futbol a la gala se’n va parlar poc i tan sols va aparèixer en el tram final, en uns vídeos en què es recollien els gols a les cinc Champions guanyades per l’equip masculí i les tres del femení. I és que, a banda de recordar el compromís social del club amb diverses picades d’ullet a projectes com la Fundació o el Barça Genuine, sobretot es va reivindicar l’aposta pel futbol femení. El Barça va tenir la primera dona sòcia de tots els clubs de l’Estat, i també la primera dona directiva. I en l’últim quart de segle és el que més ha impulsat el paper de la dona en el futbol, com representava Alexia Putellas, la primera a guanyar dues Pilotes d’Or. La futbolista de Mollet del Vallès va pujar a l’escenari en representació de l’equip, que tenia moltes absències perquè moltes companyes, convocades amb la selecció espanyola, no van rebre permís per afegir-se a la festa del Liceu.

Hi havia alguns membres del Dream Team, com Bakero, Stòitxkov, Amor i Begiristain, i esportistes de diverses èpoques com Piqué, Márquez, Kluivert, Belletti, Deco, Migueli i Asensi, a més d’altres exjugadors dels diferents esports professionals del club. També hi estaven convidats els exentrenadors Rijkaard, Koeman, Xavi Hernández, Rexach i Roura i els expresidents Reyna, Gaspart, Rosell i Bartomeu.

Leo Messi, l'absència més destacada

Però hi havia moltes absències. La més destacada, la de Leo Messi, que finalment no va assistir-hi al·legant compromisos ineludibles. Hi va aparèixer en vídeo, però no en un missatge gravat per a l’ocasió sinó en un extracte que li va fer David Carabén, el comissionat del 125è aniversari, en una entrevista a l'espai El nou clam. Tampoc hi va ser Pep Guardiola, encara que la seva absència, cancel·lada a última hora per centrar-se en el seu club actual, sonava a més creïble i no a una rabieta per evitar abraçar-se o fotografiar-se amb el president. L'aparició de Messi va ser fugaç. No així la de Guardiola, que va decidir intervenir parafrasejant la cançó Aniversari, de Manel. També en imatges es van poder veure altres llegendes felicitant el club com Rivaldo, Neymar, Busquets, Alba, Iniesta, Evaristo o Sotil, que tampoc van poder venir a Barcelona.

A més de Gamper, al Liceu també va cobrar vida Johan Cruyff (interpretat per Jordi Ríos), que feia barrila amb Charly Rexach (Toni Albà). I l’humorista Pep Plaza oferia el seu repertori d’imitacions per glossar alguns dels moments èpics de la història del club. Mishima es va encarregar de posar música durant la gala i Joan Dausà la va cloure fent una versió al piano del Cant del Barça. Després, un brindis amb cava i, ja amb el xou acabat, temps perquè els protagonistes, molts d’ells retrobant-se al gran teatre barceloní, es regalessin abraçades i recordessin anècdotes dels seus anys vestint la samarreta del Barça. 125 anys donen per molt.