Dia de recuperar el triangle, la intenció i les mossegades

BarcelonaL'estil. La pilota. El triangle Xavi-Iniesta-Messi. Aquesta és la sort del Barça, la grandesa que ha de recuperar per invertir les sensacions que fan lleugerament favorit a aquest poderós Bayern Munic que trepitja els rivals, els esclafa amb laterals llargs (Alaba i Lahm) i potència alemanya a l'interior (Schweinsteiger, Müller, Mario Gómez), i desequilibra per dins amb l'anàrquic Ribéry.

L'equip de Jupp Heynckes se sent còmode amb el vestit dominador, ataca amb vuit homes amb la confiança de saber que li sobren recursos per finalitzar les jugades. I per golejar. Però, disfressat d’equip reactiu, desplega una pressió selectiva i global que fa pagar cara la lentitud en la sortida de pilota dels rivals. Qualsevol errada o distracció penalitza contra un Bayern cruel i ambiciós. Ferit després de perdre la 'seva' Champions contra el Chelsea. L'equip de Munic pot ser ràpid i directe al contraatac, però no intimida com el París Saint-Germain o el Milan. Aquesta també és la sort del Barça.

Possessió ofensiva

Perquè aquesta verticalitat menys perillosa dels locals li donarà oxigen, li permetrà recuperar la valentia amb pilota sense censurar-la amb excés de passades segures com va haver de fer a París o Milà. La intenció del Barça ha de ser provocar coses amb pilota i no evitar que passin sense. La base de Xavi, l’acceleració d’Iniesta i el final que vulgui inventar Messi han de ser els pilars sobre els que el Barça es reconstrueixi a Munic a través del toc ofensiu que l'ha caracteritzat fins ara. La possessió ha de ser valenta, perquè el risc és el camí que millor ha funcionat a aquest Barça. L'equilibri de Busquets, ja recuperat de les molèsties al pubis, ajudarà a tancar el sistema. El de sempre.

I és que els centrals bavaresos (Dante i, possiblement, Van Buyten) no reclamen distracció i el fals '9', amb extrems mòbils i oberts, ha de ser la fórmula per tornar a ser favorits. El recurs de situar un davanter centre (Villa) estàtic per fixar els centrals, útil contra el Milan, no sembla necessari perquè l'espai interior (l'àrea de Messi) no és tan espès en el Bayern com en altres rivals.

Pressió i basculació

El conjunt alemany, tot passió, juga a acumular efectius. Ho fa en atac i, també, en defensa. La projecció ofensiva dels laterals els exigeix replegaments intensos en defensa i això obliga els pivots a anar a totes les cobertures. Impacients i solidaris, Javi Martínez i Schweinsteiger van a tot. I, des del doble pivot, arriben a gairebé tot. Això converteix el Bayern Munic en un equip ferotge en la pressió (l'Arsenal encara lamenta el gol inicial a l'Emirates), però vulnerable per la mala basculació (que el Juventus no va saber aprofitar). L'esquena d'Alaba, impetuós com Alves en les ajudes defensives, pot ser un dels forats que exploti el Barça si Tito Vilanova i Jordi Roura aposten per dos extrems que donin amplitud a l'atac. Lahm, més sobri, guarda molt millor la posició i és la principal sortida de pilota de l'equip des del darrere.

Actitud sense pilota

Tot i que Neuer sempre té el recurs de jugar en llarg (fins i tot amb la mà), la voluntat del conjunt bavarès és començar el joc des de la línia defensiva. La superioritat amb la que estan jugant durant tota la temporada els fa assumir molts riscos en algunes situacions en què els centrals o laterals només reben el suport en curt de Javi Martínez. Schweinsteiger s'allunya per pensar en l'atac, i Müller, Robben i el punta (habitualment Mandzukic, sancionat per a l'anada) esperen l'encert dels seus companys en la primera fase de les jugades. Ribéry, en la línia del que proposava Pastore amb el PSG amb la seva llibertat entre línies, sempre és la carta que l'equip té amagada. El francès l'ajuda a sortir jugant, l'ajuda a conservar la possessió i li dóna criteri a l'atac. L'engranatge, però, sembla despoblat, vulnerable si reben una pressió ordenada i agressiva. Si el Barça mossega i pessiga com el dia de la remuntada contra el Milan, el Bayern pot patir.