Alcácer remata l’operació sortida

BarcelonaEl mercat de fitxatges continuarà en ebullició fins a la campana final. Els traspassos a última hora són una tradició a l’estiu. Les negociacions s’estiren. Compradors i venedors esgoten les seves opcions de millorar els números de les operacions. El ball de noms és inevitable, també al Barça. El club blaugrana treballa per rematar la seva plantilla, fer-la encara més competitiva. És tan important la carpeta d’arribades, amb la dels migcampistes oberta a mitges, com la de sortides, en què es fa un esforç per desprendre’s dels jugadors que no sumen.

Paco Alcácer era l’últim nom d’aquesta llista negra i ahir es va anunciar que el cedien al Borussia Dortmund per a aquesta temporada. Des de la ciutat esportiva s’han fet bé les coses. El club rebrà 2 milions d’euros i s’estalviarà la fitxa del futbolista. Els alemanys es reserven una opció de compra que finalment no serà obligatòria. El conjunt de Lucien Favre podrà quedar-se Alcácer a tots els efectes si paga 23 milions més 5 en variables segons objectius col·lectius i individuals. El Barça va gratar fins al fons i va tancar un futur dret de tempteig i un 5% de la plusvàlua d’una futura venda del jugador a un tercer equip. Serrells, al cap i a la fi, d’una operació que acontenta les dues parts.

Negociació llarga

Ha sigut una moviment cuinat a foc lent, en què s’han gestionat les xifres i la voluntat del jugador. Al principi de l’estiu Alcácer no volia moure’s del Camp Nou. Era conscient que la seva situació a l’equip no canviaria gaire respecte al rol residual del curs anterior, però n’assumia les conseqüències. L’excapità del València estava bé a Barcelona i al vestidor. El club i Ernesto Valverde li han fet entendre aquestes setmanes que necessitava minuts i que no en tindria de blaugrana. L’entitat havia decidit quedar-se Munir El Haddadi perquè creuen que té més recorregut i que s’havia guanyat una oportunitat després del rendiment que va oferir a l’Alabès. Alcácer va estudiar les ofertes que tenia sobre la taula i va acceptar la del Borussia.

És un moviment estratègic. La Bundesliga és un bon escenari per als davanters. El seu joc està entre la verticalitat de la Premier League i la duresa de la Serie A italiana. Els grocs són, a més, un dels conjunts que practiquen un futbol més atractiu i elaborat. Són una fàbrica de generar gols i de fer que els seus davanters centres llueixin a l’aparador internacional (de Robert Lewandowski a Aubameyang). Just el que necessita Alcácer. La seva trajectòria el converteix en un futbolista interessant per diverses raons. Té 24 anys, és molt jove, però porta moltes temporades a l’elit. És un d’aquells veterans de menys de 25 anys. Ja ha trepitjat alguns dels millors estadis d’Europa, sap què és ser el capità i home franquícia d’un club punter. El davanter té una personalitat fàcil i ha demostrat que és un bon suplent. Si ha de passar per la banqueta no crearà incendis. És una bona llista de serveis. Per ser una alternativa a Luis Suárez hauria d’haver sigut millor, segurament.

Objectiu Champions

El d’Alcácer pot haver sigut l’últim moviment del mercat a Can Barça. Divendres serà el dia en què les plantilles del futbol espanyol quedaran definides, com a mínim, fins al gener. Són quatre mesos per construir les bases d’una bona campanya a la Lliga, per assegurar la classificació per a les eliminatòries d’Europa i agafar embranzida. Sobre el palmarès de títols és un temps de transició, amb marge de maniobra.

Al Barça no ho acaben de veure així. El club vol establir una línia de resultats i joc des d’ara mateix. La intenció és que els automatismes que regiran l’equip puguin carburar a bon ritme, sense forçar les marxes. S’han de repartir nous rols i integrar les incorporacions en la rotació d’Ernesto Valverde. L’entrenador treballa per catapultar el seu projecte 2.0. Ara com ara, aquesta és l’última temporada del Txingurri a Barcelona. Necessàriament ha de ser la bona. “Ho donarem tot perquè la Champions torni al Camp Nou”. Les paraules de Leo Messi al Gamper van verbalitzar la postura de l’staff i del club: cal guanyar la Lliga de Campions.

Així s’explica l’estratègia de la secretaria esportiva de reforçar cada posició amb dos futbolistes mig contrastats. Les apostes de club i els grans noms s’han reduït. Calia ser pràctics i buscar les peces que esborressin les mancances. En termes de prestacions, Rafinha Alcántara és un element de pes. La seva continuïtat encara no està assegurada, però no es descarta. El club compta amb ell, com amb Sergi Samper. El barceloní es quedarà a Barcelona i tindrà fitxa i dorsal (16) del primer equip.