BARÇA
Esports27/01/2020

El Barça descobreix com fer calaix amb els jugadors de La Masia

Les sortides de Marqués i, a punt de tancar-se, de Carles Pérez deixaran uns 20 milions al club

Martí Molina
i Martí Molina

BarcelonaPer entendre la lògica dels fitxatges, cessions, compres i traspassos del Barça no n’hi ha prou amb els criteris esportius. Per més que el club presumeixi de ser el més ric del món, la raó econòmica té cada cop més pes en les decisions del club a l’hora de tancar les operacions. També en el filial. I això inclou des del format fins al model de pagament. Des de fa algunes temporades que l’objectiu de la directiva és treure rendiment monetari dels jugadors formats a La Masia. Conscients que no tots tenen cabuda al primer equip, però que molts poden ser futbolistes professionals de primer nivell, l’entitat vol que això es compensi fent caixa, en part per compensar les despeses de formació, en part per millorar les finances blaugranes. Si dissabte es tancava la venda d’Alejandro Marqués al Juventus per 8,2 milions, el pròxim a sortir és Carles Pérez. A l’espera de confirmació, el davanter del filial se n’anirà al Roma en una operació que deixarà al club al voltant de 13 milions d’euros, segons avançava Onda Cero.

Va ser l’entrenador, Quique Setién, qui va dir divendres al jugador que no entrava en els seus plans. En realitat, però, el Barça ja havia activat els contactes amb el conjunt italià per trobar-li una sortida. Al davanter de Granollers –que fa poc havia millorat el contracte gràcies a jugar el nombre mínim de partits estipulat en el seu contracte– no li va agradar gens ni mica l’actitud del club, tot i que va acabar cedint.

Cargando
No hay anuncios

La sortida de Carles Pérez, a més, és de les més destacades econòmicament tenint en compte que es tractava d’un jugador amb fitxa del B. Uns diners que se n’aniran íntegrament en verd al compte de resultats blaugrana. I és que, com passa amb els jugadors que van arribar lliures a La Masia, no hi ha cap quantitat a amortitzar i, per tant, els diners del traspàs representen un benefici net.

Pendents de Rodrigo

D’altra banda, el Barça segueix interessat en fitxar un 9 aquest hivern com a recanvi de Luis Suárez. Un dels candidats és el valencianista Rodrigo. Aquest dilluns, tant representants del futbolista com del conjunt valencià (com el president del València, Anil Murthy, segons han apuntant diversos mitjans valencians) han sigut a Barcelona. Des del club blaugrana es reconeix la dificultat de l'operació, ja que Rodrigo està taxat en un preu que oscil·la entre els 50 i els 60 milions d'euros. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, a la gala de Mundo Deportivo celebrada aquest dilluns ha dit: "Rodrigo és un nom que està damunt la taula dels tècnics. Hem de substituir Luis Suárez. Veure'm si fitxem algú o pugen jugadors del B".

Cargando
No hay anuncios

A banda de Carles Pérez, l'altra sortida d'impacte notable és la d'Alejandro Marqués, que acabava contracte i no volia renovar. Una operació, però, que ve condicionada per l'arribada de Matheus Pereira, que ve de la Juve com a cedit amb una opció de compra obligatòria -en funció d'algunes variables- per a l'estiu. A més, aquesta temporada el club també ha venut Marc Cardona a l’Osasuna (per 2,5 milions) i Sergi Palencia al Saint-Étienne (2). I Marc Cucurella, que tornava de l’Eibar, ha marxat cedit al Getafe amb una opció de compra per als madrilenys de sis milions.

Això significa uns 30 milions per al Barça, club que des de fa un parell de temporades ha inclòs les vendes dels futbolistes com a objectiu pressupostari. Fins ara als comptes d’inici de curs, que es formulen al setembre, només es comptaven les vendes ja fetes i que formaven part de l’exercici en curs. Últimament, però, l’entitat es marca el repte d’aconseguir més de 100 milions anuals en aquest concepte. O sigui, convertir en ordinàries unes operacions que sempre havien estat catalogades com a extraordinàries.

Cargando
No hay anuncios

Amb aquestes vendes, encara que no totes siguin multimilionàries, el Barça pretén esmenar errades com la que va cometre amb Sandro Ramírez, a qui va deixar escapar amb la clàusula de llibertat i que, només un any després d’anar-se’n gratis al Màlaga, acabava a l’Everton a canvi de sis milions. Diners que se’n van anar a la caixa forta del conjunt andalús.