Dues Assemblees, dos avisos: El Barça està al límit pel que fa als sous

Barcelona P { margin-bottom: 0.21cm; } Mateix discurs, mateix problema. En l'assemblea del 2013, el Barça alertava del perill que suposava l'increment de la massa salarial previst per a la següent temporada, que es xifrava en un 8%, és a dir, més de 20 milions. Enguany, el club ha repetit arguments, i les xifres s'han duplicat. El Barça preveu que els salaris esportius augmentin un 14% i arribin als 289 milions. Mai fins ara el cost de les plantilles esportives havia representat tant.

Si es repassen els discursos del vicepresident econòmic, Javier Faus; el director general, Antoni Rossich, i el president de la comissió econòmica, Ramon Adell, del 2013 amb els del 2014, hi ha moltíssimes similituds. De fet, alguns fragments no se sabria de quina assemblea són.

El Barça està al límit del que aconsellen els organismes europeus. Les plantilles –incloent-hi amortitzacions– suposen un 70% sobre el total d'ingressos. Només la temporada 2009/10 el Barça havia superat aquest llindar, amb un 77%. Des de llavors hi va haver una època de contenció, que va arribar a fer caure aquest percentatge fins al 61%, però la dinàmica s'ha enfilat novament de manera perillosa en les darreres dues temporades. El Barça no ha fet els deures en aquest capítol per la necessitat de renovar la plantilla, un grup que, a mesura que guanyava títols durant l'època de Joan Laporta, anava millorant les seves condicions, renovació rere renovació.

Durant l'exercici 2013-14, tot i no guanyar cap títol amb Gerardo Martino, la massa salarial va pujar fins als 254 milions. Guanyar la Lliga, per exemple, hauria suposat 16 milions més en primes, i la Champions també hauria tingut el mateix impacte, tot i que també hauria representat un nombre d'ingressos més elevat. Les renovacions de Gerard Piqué, Andrés Iniesta, Leo Messi i Sergio Busquets, o la contractació de Neymar, van causar aquest increment.

"Estem al límit, en som plenament conscients", va admetre Faus aquest cap de setmana al Palau de Congressos. L'any passat, el mateix vicepresident ja admetia que els salaris "són més importants que els traspassos", exemplificant, per tant, la magnitud d'aquesta qüestió. En la mateixa línia es va expressar Antoni Rossich, que va qualificar el fet que s'hagin disparat els salaris com una "excepció" pel fet d'haver de remodelar una plantilla que ho ha guanyat tot. Un discurs que arribava un any després que llancés un missatge de prudència al soci compromissari: "No ens pensem que som rics". Tot i l'avís del director general, el Barça s'ha gastat aquesta temporada 160 milions amb jugadors que tenen un salari molt alt, com és el cas de Luis Suárez.

Fins i tot la comissió econòmica, un organisme poc propens a alçar la veu, porta dos anys alertant la junta que aquest no és el camí: "Tenim els nivells al límit, i això és perillós. La sostenibilitat no es pot comprometre". Tot i aquest discurs, Ramon Adell va dir que aprovava el pressupost per un "acte de fe". L'any passat, el mateix president de la comissió econòmica ja posava el focus en aquest tema i avisava d'una manera similar a com ho ha fet enguany: "La sostenibilitat passa per no assumir fitxatges impossibles des del punt de vista econòmic". Segon avís.

El repte és majúscul. Les baixes de Cesc, Valdés i Puyol, jugadors amb una fitxa alta, han limitat una mica aquest increment tan gran. De cara a la propera temporada, les possibles marxes de Xavi i Alves, el segon i el quart jugador que més cobraven l'any passat, podrien suavitzar l'impacte econòmic de la massa salarial. Una balança difícil d'equilibrar, ja que jugadors com Messi van signar una millora gradual, i a mesura que avança el seu contracte amb el Barça també puja el seu salari. Tenir els millors i tenir-los contents té un preu. Un preu que obliga a fer mans i mànigues per obtenir nous recursos per pagar els millors futbolistes del món.