El Barça deixa sortir viu de Montjuïc l'Atlètic de Madrid

BarcelonaEl Barça de Hansi Flick es va tornar a fer un tret al peu contra l’Altètic de Madrid (4-4) i va deixar escapar una renda de dos gols després d’haver remuntat un 0-2 advers. L’Atlètic de Madrid, de nou amb Sorloth com a heroi final, va aconseguir sortir viu de Montjuïc gràcies a dos gols als minuts finals. El Barça va demostrar que té una fe indestructible aconseguint capgirar el marcador inicial, però no va saber tancar el partit i tot queda obert per a la tornada a Madrid del 2 d’abril.

Si l’equip va haver de remuntar va ser per culpa d’un inici de partit nefast. En menys d’un minut, Julián Álvarez va posar a prova Szczesny, primer, i el va batre, tot seguit. En un córner servit en curt, Griezmman va trobar el cap de Lenglet, que va pentinar la pilota al segon pal on el davanter argentí va poder embocar a porteria. Semblava un accident, però és que encara en vindria un altre en tan sols cinc minuts. Una passada arriscada endarrere de Kounde cap a un endormiscat De Jong va acabar amb Julián pispant-li la pilota i conduït un contraatac que culminaria Griezmann, retallant Balde primer i batent un tebi Szczesny després.

Al Barça li tocava seguir sent valent i creure. En una jugada a la contra, Pedri va trobar Raphinha, que al primer toc i amb qualitat, va deixar sol Ferran.El valencià va tenir tot el temps del món davant Musso, però va rematar molt malament: tou i al mig. Amb Lamine Yamal i Pedri posant-se l’equip a l’esquena i l’afició empenyent, els gestos que es feien entre ells els jugadors blaugranes eren inequívocs: s’assenyalaven el cap i demanaven calma. S’havia d’accelerar el ritme però sense perdre els papers: el partit era de 180 minuts, no només de 90.

Primer gol de Pau Cubarí

Lamine Yamal tenia ganes de rauxa i, després d’una paret deliciosa amb Kounde, una de les societats més reeixides del Barça, va acabar amb el francès deixant una passada meravellosa al cor de l’àrea que Pedri, amb precisió, va col·locar lluny de les mans de Musso per posar el Barça de ple en el partit i escurçar el marcador. L’esclat d’emoció arribaria amb el gol de l’empat de Cubarsí, imperial en un córner servit per Raphinha i que va celebrar fent petons a l’escut. Era el seu primer gol amb el primer equip.

Si feia pocs minuts els jugadors es demanaven calma entre ells, després de l’empat els gestos van desembocar en una comunió amb l’afició, en què els futbolistes blaugranes, amb el pit ben ple d’orgull, van demanar als seguidors que no els deixin d’animar, que aquest equip està demostrant a còpia de gols i futbol que no se li acaba ni la benzina ni la fe. Montjuïc va animar més que cap altre partit aquesta temporada, amb una simbiosi entre jugadors i afició reflectida en els braços ben amunt d’Iñigo, reclamant més aplaudiments mentre Flick, gairebé sempre de gestos continguts, somreia des de la banda.

Amb les taules al marcador, tot era verge, tot començava de nou, amb un Barça que mossegava i mossegava i un Atlètic que no sabia explicar-se com en un tres i no res els seu rival havia fet miques el 0-2 que havien llaurat en els primers cinc minuts. Les cames els tremolaven als madrilenys mentre que els blaugranes es feien cada cop més gegants, abaixant una mica les pulsacions i convertint la rauxa que els havia dut a l’empat en control de la pilota.

Els de Flick maduraven les ocasions i, quan no tenien la pilota, pessigaven. Així, Ferran es va fabricar tot sol una ocasió. Va pispar la pilota a Llorente, però va rematar de forma molt erràtica, desequilibrant-se, quan ja havia superat Musso. L’empat va ser una injecció d’adrenalina, però calia culminar la remuntada. Iñigo Martínez, un dels homes del partit, se n’encarregaria que així fos. En una jugada molt similar al segon gol, el Barça va tornar a treure petroli de la pilota aturada. Lamine Yamal, que va convertir el partit de Galan en una dolorosa visita al dentista, va provocar un nou córner després de fer-li una sotana al seu defensor. El peu privilegiat de Raphinha va servir la pilota al segon pal i allà, després de desfer-se del marcatge tebi de Llorente, Iñigo va rematar amb el cap com si ho fes amb el cor. Després de cinc gols –que haurien pogut ser sis perquè Musso va salvar un bon xut de Lamine Yamal– i 45 minuts trepidants, el Barça va marxar al descans manant al marcador i rescabalant un mal inici de partit.

Desenllaç amarg

La represa va començar amb els de Flick seguint atacant, però amb l’Atlètic provocant un ensurt amb una rematada forçada de Griezmann que va resoldre bé Szczesny. El Barça, al ritme que dictaminava Pedri, va respondre amb una entremaliadura de Lamine Yamal, que va reclamar un penal massa lleuger per ser pitat. L’Atlètic va millorar al segon temps, fent treballar un Iñigo i Cubarsí impecables. Encara els quedava encaixar una altra estocada: jugada magistral d’aquest tresor que té el Barça i que es diu Lamine Yamal i diana a plaer d’un Lewandowski que acabaria lamentant fallar l’oportunitat de fer un doblet.

L’afició es va animar amb crits d’olé, olé, però el que havia de ser una remuntada memorable va acabar amb un desenllaç gris. A pocs minuts pel final, Llorente començaria a aigualir la festa amb una diana que donava ales als matalassers. El final va ser dolorós: relliscada de Kounde i gol, com a la Lliga, de Sorloth. A Madrid es decidirà tot.

El Barça busca l'escletxa normativa per vendre Vitor Roque