El Barça celebra la Lliga engrescant-se en el futur: "Això no ha fet res més que començar"
La Reial Societat aprofita la relaxació del Barça per imposar-se al Camp Nou en una jornada festiva (1-2)
BarcelonaL’estiu anuncia la seva arribada i amb ell, arriben els comiats. En la seva penúltima nit de futbol abans de ser enderrocat, el Camp Nou va acomiadar Sergio Busquets de la millor manera possible, veient-lo aixecar el títol de Lliga. Com s’ha fet esperar, aquest títol. Nits de dolç record, de les que tanta falta fan després d’anys de patir. Després de l’explosió de joia de la darrera setmana, el barcelonisme va poder celebrar a l’estadi un títol que s’ha suat, s’ha patit i cal reivindicar. El partit contra la Reial Societat era important per als bascos, no per als catalans. I malgrat tot, el Barça va voler jugar com un campió, però no se’n va sortir. Però quan et relaxes, el rendiment baixa. I l’equip d’Alguacil va aprofitar-ho per fer un pas endavant cap a la Champions (1-2).
La Reial Societat va endur-se els punts, premi a un projecte estable. I el Barça va aixecar la Lliga, malgrat ser de tot menys un club estable. Quina dolça bogeria, aquest club. Amb Mateu Alemany que ara marxa ara es queda. Amb Messi que marxa i qui sap si torna. Amb tot el club que marxa a Montjuïc, per tornar. Amb naufragis a Europa, però una Lliga que fa molt de goig en mans de Busquets i Xavi, que van poder dedicar el triomf a l'afició. "Sense vosaltres no hauríem pogut guanyar aquest títol, gràcies pel suport. Això no ha fet res més que començar", deia pensant en un futur en què ell ja no hi serà. Xavi, que va citar "la gallina de piel" de Cruyff i el president Laporta, també va voler agrair el suport després d'una derrota que no feia mal. Res va evitar que una afició i uns jugadors celebressin plegats un èxit que ha costat tant. "Vaig demanar unió al barcelonisme i és el moment de donar les gràcies. Presi, que no estamos tan mal" va deixar anar el tècnic, abans de volar cap al cel mantejat pels jugadors.
Després del sentit homenatge a Ferran Olivella, barcelonista de pedra picada que ens va deixar ara fa una setmana, el Barça va sortir a jugar amb una rialla d’orella a orella i un equip prou ofensiu. Xavi va oferir a Dembélé la banda esquerra, amb un 4-3-3 elèctric on Kessie aprofitava els espais per entrar de segona línia. A nivell ofensiu el Barça va generar prou, però en defensa es va esquerdar fàcilment. Ja d’inici, una pèrdua al mig del camp va permetre a Mikel Merino fer el 0-1. I amb el primer gol a la butxaca, els bascos van instal·lar-se amb un 4-4-2 que els permetia fer mal a la contra en part gràcies a la feina de Zubimendi, el migcampista que Xavi desitja. Kounde va quedar en evidència el dia que per fi era central i sort de Ter Stegen, que va evitar el 0-2 uns quants cops. També Remiro va evitar l’empat de Dembélé i Raphinha, elèctrics. Lewandowski, en canvi, apareixia poc. Les baixes de Pedri, Gavi i Araujo pesaven massa. Malgrat ser un equip que feia patxoca, aquests tres jugadors han estat la columna vertebral del Barça de Xavi. Els millors aliats d’un Ter Stegen que va quedar-se sol contra el perill.
Xavi, competitiu, va treure del camp un Kounde ben espès al descans i va fer entrar Marcos Alonso. El repte era tancar la temporada amb més punts, més alegries i pocs gols en contra. Però les ressaques són complicades i l’equip, en lloc de créixer, es va anar descentrant. Cada contra basca feia mal i cada atac blaugrana frustrava els jugadors, com Raphinha, que va celebrar el títol de Lliga amb un pentinat més cridaner que el seu joc. Xavi, doncs, va fer entrar Ferran i Ansu. ¿I els joves? No acaba de confiar en ells, de moment. Ni ara que la Lliga ja té el nom del Barça gravat en una placa de plata. Els canvis, però, no van servir de res. El partit s’anava encaminant just cap a on li interessava a una Reial Societat sòlida i bonica com una escultura de Chillida, l’artista que va ser porter dels bascos. I Zubimendi, com si volgués reivindicar-se, va pispar la pilota a un De Jong massa sol per crear la contra del 0-2, de Sorloth. Ter Stegen encara haurà de patir per assolir el rècord de porter amb la mitjana de gols rebuts més baixa de la història de la Lliga. No li agrada rebre gols, a l’alemany. I ja en porta quatre en els darrers 110 minuts de joc.
La Reial va posar aigua al vi, però no va poder evitar la festa del Barça, que va reaccionar massa tard amb un cop de cap imperial de Lewandowski al minut 90. Era un partit destinat a ser recordat per allò que passaria al final, quan es va entregar la copa a un Sergio Busquets emocionat que va rebre una ovació a falta de cinc minuts, quan va ser substituït per Eric Garcia. Després de quatre anys, el Barça torna a tenir la copa a casa. Quantes coses han passat, en aquests anys. Messi ha plorat, ha passat una pandèmia, s’han viscut eleccions, escàndols i alegries. Xavi ha tornat a casa i el barcelonisme ha patit derrotes de les que fan mal. D’aquelles que posen a prova la fidelitat d’aquells que han pogut emocionar-se amb aquesta Lliga. Un acte d’amor enmig de temps complicats. Com va dir Martin Amis, l’amor és l'única part de nosaltres que és sòlida, mentre el món es torna boig. I el cor del barcelonisme és sòlid. A prova de bombes.
FC Barcelona 1-2 Reial Societat
- FC Barcelona: Ter Stegen, Balde, Kounde (Marcos Alonso, 46'), Christensen, Alba, Busquets (Eric Garcia, 84'9, De Jong, Kessie (Ansu Fati, 63'), Raphinha (Ferran Torres, 46'), Lewandowski i Dembélé (Pablo Torre, 86').
- Reial Societat: Remiro, Elustondo, Zubeldia (Pacheco, 81'), Le Normand, Diego Rico, Illarramendi (Gorosabel, 58'), Zubimendi, Cho (Take Kubo, 58'), Merino, Barrenetxea (Pablo Marin, 73') i Sorloth (Carlos Fernández, 81').
- Gols: 0-1 Merino (5'), 0-2 Sorloth (71') i 1-2 (Lewandowski, 90').
- Àrbitre: Javier Arbeloa Rojas (Castella-la Manxa).
- Targetes grogues: Zubeldia (8'), Illarramendi (37'), Lewandowski (53'), Sergio Busquets (72'), Marcos Alonso (79'), Take Kubo (79') i De Jong (85').
- Targetes vermelles: cap
- Estadi: Spotify Camp Nou