La maledicció de Colònia pot amb el Barça (33-28)

BarcelonaEl Barça seguirà un any més sense la corona d’Europa. La seva relació d’amor odi va fer-se més evident des d’un misticisme que no ho acaba d’explicar tot. La derrota en la final de la final four de Colònia contra el Kiel (33-28) fa que els fantasmes del passat siguin una pintoresca legió que s’instal·larà al Palau Blaugrana fins a la disputa de l’edició del 2021. El guió tipus va tornar a quedar fet miques. La candidatura dels arguments més concisos va ser millor. La reconstrucció va poder amb el projecte en majúscules, el millor de les dues temporades, els trams de regularitat i el de la plantilla feta a dit i les 22 victòries consecutives en la màxima competició continental. “Cada vegada passa el mateix. Ja no sabem què fer. Ja està. Sempre passa el mateix. Cada dia treballem per això. Fem el mateix handbol d’Europa i no la podem guanyar. Ara hem de classificar-nos per a la propera edició de la Champions, tornar aquí i mirar d’aconseguir que la situació sigui diferent”, comentava Aitor Ariño en zona mixta, eixugant-se les llàgrimes amb la samarreta per poder fer la radiografia.

La cantarella de fallar en el dia D amb els deures fets és cruel. El Barça no pot fer més, segur. La constància en el treball és tan evident com la seva incapacitat per recollir-ne els fruits. Les desfetes al Lanxess Arena (que no fracassos) han anat traient interrogants a un credo d’estil que ha vorejat l’insult en la comparativa de rendiments en les últimes dues temporades. L’handbol és un esport de set contra set que sempre guanya el Barça, menys al pavelló dels jocs de llums. Aquí la seqüència canvia. Hi ha una part que escapa al control merament esportiu. El Kiel va saber plantejar la tempesta perfecta per explotar-la. Va ser el seu primer mèrit. El segon va ser el com.

Els zebres es van merèixer aquesta final. Filip Jicha va atrevir-se a portar la iniciativa de les accions a partir del sistema defensiu. El 6:0 va ser de manual. Es va centrar en ofegar els arguments rivals i penalitzar errades per aconseguir un avantatge de 3-4 gols que mantindria durant pràcticament 50 minuts. El criteri d’una banda va traslladar-se l’atac en igualtat i el canvi porter-jugador per tenir sempre superioritat numèrica. Sander Sagosen no va poder defensar per les dues exclusions que va veure en la primera meitat, però va tornar a demostrar que l’esport es crea al cap. El noruec va potenciar les virtuts del grup. És un superdotat de molta personalitat en el plantejament i l’execució de les accions. Les solucions no es van focalitzar en cap moment en un únic punt. La varietat d’elements efectius va superar el Barça.

Landin, incontestable

Xavi Pascual va jugar totes les seves cartes pel raonament d’haver-ho intentat. Ni col·locar Aitor Ariño com a avançat ni l’experiment a la desesperada de jugar amb 7 efectius de camp sense ser un tret característic van frenar la serenor germana. Massa fiabilitat. Els canvis de dinàmica eren focs artificials. Eren massa breus. L’encert de cara a porteria no va estar al nivell d’una finalíssima. La figura de Niklas Landin va ser incontestable. El seu va ser un recital d’època passada, dels relats individuals en una disciplina d’equip, d’autodenominar-se el millor del món sota pals perquè sí, perquè tocava ser-ho. El danès va anar decidint el partit mica en mica. No es pot guanyar contra un 60% d’aturades en el tram decisiu. Ni amb un gran Gonzalo Pérez de Vargas que va sortir de la banqueta abans del descans i que va ajudar a mantenir la tensió de l’espectacle. El toledà es va quedar massa sol. Dika Mem, Aron Pálmarsson o Luka Cindric van empetitir-se entre l’onada de braços del Kiel. La seva tendència a jugar oberts per aprofitar els espais a les cantonades tampoc va tocar la tecla. Ahir no tocava.

“Estic tocat. Un altre cop que ens quedem a unes passes del títol. El Kiel ha fet el partit que volia amb un ritme molt més baix, bona defensa i un Landin que ha estat enorme. És la primera vegada que no fem un gol a porteria buida, això demostra què ha passat”, deia Pérez de Vargas, entre la lectura de pissarra i el mite d’aquest Barça en la final four: “Ahir vam veure el Barça de tota la temporada. No sabria explicar què ha passat. És com la selecció espanyola de futbol abans del 2008. Les coses que han passat abans ens afecten. Potser és de les primeres vegades que hem estat per sota en el marcador i no hem pogut capgirar les coses”, insistia el toledà.

La desena Lliga de Campions del Barça d’handbol haurà d’esperar com a mínim uns mesos, fins a l’edició del 2021. Colònia segueix sent territori prohibit per a l’equip entrenat per Xavi Pascual.