El Barça femení comença el somni de la Champions rebent l'Arsenal al Miniestadi (dimecres, 19h)

Sant Joan DespíEl Miniestadi viurà aquest dimecres a partir de les 19h (Esport i Barça TV) una tarda europea única en la història de la secció femenina del FC Barcelona. Les blaugranes rebran l'Arsenal Ladies en l'anada dels setzens de final de la Lliga de Campions femenina, una competició que mai han disputat i que culminarà una evolució exitosa de la secció, campiona de la Copa de la Reina en 2011 i de la Lliga 2011/12. De fet, l'únic precedent de participació catalana en la competició la va protagonitzar l'Espanyol de Santy Fernández el curs 2006/07. El conjunt blanc-i-blau va haver de disputar dues rondes prèvies (fases que el Barça, per la millora en el rànquing UEFA de la lliga espanyola, s'ha saltat) i va caure a Oslo a mans del potent Umea suec (on jugava Marta Vieira, millor jugadora del món aleshores) i del dur Kolbotn noruec. L'entrada al Miniestadi serà gratuïta.

"Jugar la Champions és una experiència diferent, especial", explica Míriam Diéguez, que va formar part d'aquell Espanyol i ha competit a Europa també amb el Rayo Vallecano. "Afrontem el repte amb molta il·lusió però sabent que serà difícil", comenta. Coneix l'Arsenal força bé, perquè ja s'hi va enfrontar quan era a Vallecas. "Són molt ràpides, verticals, arriben amb molta gent a dalt. Xuten des de tot arreu, són perilloses –les descriu, però afegeix–. Potser la seva zona més dèbil és la defensa. Hem estat mirant vídeos dels seus partits de Lliga i Copa per veure per on les podem agafar. Crec que si estem bé, si juguem al 100% i completem 90 minuts al nostre millor nivell, les podem sorprendre. El seu rendiment fora de casa baixa una mica i ho volem aprofitar".

Diéguez espera un bon ambient al Miniestadi i destaca que, malgrat els dubtes que pot haver generat l'inici de campanya, l'equip afronta amb garanties el xoc. "El partit a Olivenza ens va venir bé per millorar sensacions. A més, crec que la pretemporada que vam fer ens anirà bé. Contra el Frankfurt i l'Olympique de Lió, rivals que són una mica superiors a l'Arsenal, sabem que vam aguantar bé mentre vam mantenir l'ordre i la intensitat. Aquelles derrotes no ens han espantat, sinó que ens han servit per recordar-nos que, si estem totes bé, podem plantar-les cara".

En la mateixa línia s'expressa Mely Nicolau, que ja sap també què és sentir l'himne de la Champions després de jugar-la amb el Rayo. "Per a la majoria serà la primera participació en competició internacional i l'afrontem amb moltes ganes i il·lusió. Seran dos partits molt durs, però sortirem a gaudir-los des del punt de vista competitiu. No tenim cap tipus de pressió. La nostra realitat és la Lliga i això és un premi a molts anys de treball", afirma. La defensa de s'Arracó descriu l'Arsenal com "el clàssic equip anglès, de joc físic, sortida molt ràpida al contraatac, i que combina juventud amb veterania".

"Totes les línies tenen molt clar què han de fer –avisa Nicolau, que es mostra confiada si l'equip frega la seva millor versió–. "Si estem concentrades, ens conscienciem que haurem de treballar molt i som capaces de mantenir la nostra filosofia de joc sense perdre els nervis ni la tensió en cap moment, tindrem moltes més opcions de les que ara podem pensar".

L'Arsenal desitja jugar la seva final a Londres

D'altra banda, l'Arsenal afronta l'eliminatòria assumint el cartell de favorit i s'atreveix fins i tot a imposar-se la missió de superar la barrera de semifinals, on s'hi ha quedat en les últimes dues edicions, i poder gaudir de la final a casa seva. "Volem fer un pas més i arribar a la final, especialment aquest any que serà a Londres", confessa l'entrenadora de l'Arsenal, Laura Harvey en declaracions recollides a la web del club. Reconeix que sempre "és dur jugar a Espanya", recordant les dures eliminatòries contra el Rayo Vallecano de les últimes dues temporades i alerta que l'objectiu és treure un bon resultat del Miniestadi que les permeti afrontar amb comoditat la tornada al Meadow Park dijous 4 d'octubre.