Per què el Barça continua lligat de peus i mans sense les 'vaques sagrades'?
El club s'ha tret jugadors cars de sobre, però també n'ha fitxat de cars abans d'una temporada en què hi haurà una davallada d'ingressos
BarcelonaAquesta temporada al Barça hauria estat molt diferent si no fos per la tossuderia de Joan Laporta de reforçar l'equip. El president, contradient les recomanacions de l'àrea econòmica, va demanar als seus companys de junta que li fessin confiança per activar les "palanques" –la venda d'actius– i així aconseguir diners per fitxar. "Sou uns valents!", els elogiava a les presentacions dels nous jugadors. El 2022 el club va aconseguir 800 milions i va generar prou fair play per sortir al mercat i comprar Lewandowski, Kounde i Raphinha, entre altres noms. Ara bé, un any després el Barça torna a veure limitada la capacitat per fitxar i això que jugadors com Alba, Piqué i Busquets ja no seran a la plantilla. Té el límit salarial excedit. Per què?
Com funciona el 'fair play'
El Barça es queixa que la Lliga posa bastons a les rodes
El fair play financer o el límit salarial es fa servir per determinar la capacitat que té un club de futbol per fitxar. Tots els països tenen una norma semblant, però la Lliga espanyola és més restrictiva perquè el control es fa a priori. És a dir, tenint en compte el pressupost de la temporada següent. El límit es calcula sumant la previsió d'ingressos i restant les despeses de gestió. La quantitat resultant equival als diners que es poden destinar a la plantilla. Però aquesta fórmula només és vàlida en equips sanejats econòmicament. Els que han arrossegat grans pèrdues, com el Barça, tenen un control més estricte. Al Camp Nou sovint s'han queixat d'aquestes restriccions i han acusat la Lliga i el seu president, Javier Tebas, de voler fer-los la punyeta. Però a la patronal han respost dient que la norma és per a tothom i que hi ha altres clubs que també han de passar per l'adreçador. L'esperit de la norma, argumenten, és que aquells clubs que han tingut pèrdues centrin l'esforç en tornar al punt d'equilibri. Per tant, se'ls obliga a destinar els recursos a retornar el deute acumulat abans que a fitxar nous futbolistes.
La importància del deute
Les pèrdues d'anys anteriors es resten al marge salarial
El Barça té dos problemes clau. D'una banda, el deute heretat. I, de l'altra, el cost salarial de la plantilla. Abans de la pandèmia, l'augment desproporcionat dels sous d'alguns jugadors clau va comportar que la tresoreria visqués al límit. Amb les pèrdues derivades del covid –sobretot pels ingressos que va deixar de tenir– es va enfonsar. Malgrat que d'això ja faci dos anys, a escala comptable aquelles pèrdues encara s'arrosseguen. El club les va xifrar en uns 400 milions i la Lliga va autoritzar que es poguessin prorratejar en cinc anys. Això vol dir que, del límit salarial, el Barça ha de restar 80 milions per temporada per eixugar els comptes pendents.
No n'hi ha prou venent jugadors cars
El club ha invertit en nous fitxatges i ha augmentat el cost de la plantilla
L'altre cavall de batalla és el cost de la plantilla. És a dir, la suma del sou de cada jugador més la quantitat per amortitzar. El Barça s'ha tret de sobre futbolistes que tenien un impacte molt elevat, com Coutinho, Griezmann, Piqué i Jordi Alba, a més de Busquets, que acabava contracte. Però en operacions com les de Griezmann, que van comportar pèrdues perquè es va vendre per un preu inferior al que faltava per amortitzar, han suposat un saldo negatiu que també computa en el fair play.
La cosa no s'acaba aquí. Amb la inversió milionària del 2022, al Camp Nou incorporaven jugadors molt cars, com Lewandowski. La temporada 2023-24, el polonès suposarà al voltant de 37 milions de massa salarial. A més, el 30 de juny s'acaba la cessió de futbolistes com Lenglet i Umtiti. Als ulls de la Lliga, computen al cost salarial del curs que està a punt de començar i només es restaran si el club aconsegueix trobar-los una sortida.
Les "palanques" ja no serveixen
La Lliga ha introduït restriccions a la normativa
L'estiu passat es van activar les "palanques". Però aquest any ja no tenen sentit perquè la Lliga les ha limitat. El Barça pot continuar venent actius, si vol, però només podrà destinar un petit percentatge del que n'obtingui a fitxar jugadors. Concretament, fins a un 5% de la línia de negoci ordinari. Això implica, en números rodons, que encara que es pogués vendre BLM –l'empresa que gestiona el màrqueting blaugrana– per una xifra astronòmica, tan sols podria dedicar uns 35 milions a augmentar el fair play. La resta seria per eixugar el deute o per a altres inversions, com l'estadi. A can Barça consideren que no els surt a compte. I no només això: a partir d'aquest any ja es comencen a tornar els diners a les empreses que van adquirir aquests actius. Per tant, un 25% del que s'ingressa dels drets televisius i un 49% del negoci de Barça Studios van directament a tornar el deute: menys diners per fitxar.
L'exili a Montjuïc penalitza
El club deixarà d'ingressar molts milions
Passen més coses, el curs vinent. I una de molt destacada és l'exili a Montjuïc. El curs 2018-19, l'últim que es va poder fer sense l'impacte de la pandèmia, el Barça va ingressar 220 milions en concepte d'estadi. O sigui, abonats, entrades i visites al museu. Al Lluís Companys hi cabran la meitat d'espectadors i s'ha hagut de revisar a la baixa la política de preus per als abonats. L'entitat xifra en 55 milions els diners que es deixaran d'ingressar, en comparació amb un any normal, tot i que les fonts consultades per aquest diari incrementen la xifra fins als 100. Sigui com sigui, són diners que deixen d'entrar a caixa i, per tant, resten al càlcul del límit salarial.
El pla de viabilitat, aprovat a mitges
El Barça ja sap que haurà d'acudir al mercat sense la norma 1:1
El club va presentar un pla de viabilitat per intentar tornar a la norma 1:1. O sigui, deixar d'estar excedit i poder destinar cada euro que s'aconseguia venent un jugador per poder fitxar. Però malgrat una retallada molt contundent en despesa ordinària, la Lliga va tenir en compte tots els condicionants explicats en aquest article i va validar la proposta a mitges: només va autoritzar inscriure les renovacions de Gavi, Araujo, Roberto, Marcos Alonso i Iñaki Peña.
A partir d'aquí, per inscriure fitxatges com Iñigo Martínez o Gündogan, s'haurà de regir per la norma del 40% (de cada 100 que s'allibera de massa salarial, se'n poden destinar 40 a fitxar), més un 20% d'una hipotètica venda si genera benefici. És per aquest motiu que el Barça no va poder presentar una oferta en ferm a Messi. Posant d'exemple que Ansu, jugador que està a la rampa de sortida, acabi marxant per 50 milions, amb la regla 1:1 el club eixamplaria el fair play en uns 60 milions (50 de la venda més 10 de sou); en canvi, amb la restricció actual tan sols suposaria 14 milions (10 de la venda i 4 de sou). Una diferència abismal.