Dembélé evita que un Barça sense punteria faci el ridícul a la Copa (0-2)
L'equip de Koeman falla dos penals contra un gran Cornellà que s'acaba rendint a la pròrroga
Cornellà de LlobregatTotes aquelles burles i crítiques que el Reial Madrid havia rebut després de caure a Alcoi gairebé es giren contra un Barça que va necessitar la pròrroga per superar el Cornellà (0-2). No aconseguir jugar bé en un camp petit de gespa artificial entrava dins de la lògica, però, després de perdre la final de la Supercopa, ser eliminat per un rival de Segona B hauria pogut ser un cop mortal per al projecte de Ronald Koeman. I l'equip va jugar amb foc, ja que Ramón Juan es va convertir en el primer porter de la història a aturar dos penals en un mateix partit contra el Barça. Al final, malgrat rebre el gol d'un Dembélé que va saber revolucionar el partit, el porter va ser qui més orgullós va marxar.
Sense Messi, el Barça va desaprofitar un munt d'ocasions en un partit en què molts jugadors tenien una oportunitat per reivindicar-se. No va ser així, ja que molts van quedar encara més assenyalats. D'altres no van amagar-se i van picar pedra contra un rival amb un cor gegant. De fet, uns quants jugadors del Barça ja coneixien l’escenari. El Nou Municipal de Cornellà és un fortí en el qual més d’un equip superior s’hi ha ha deixat la cartera, els últims anys. No, no és fàcil jugar al camp del Cornellà. Però el Barça ja s’ho sabia, perquè havia estudiat com l’equip de Guillermo Fernández Romo s’havia desfet de l’Atlètic de Madrid. També ho sabien Araujo i Ilaix Moriba, que havien jugat aquí amb el filial. De fet, els dos van ser els millors durant bona part d’un partit ben incòmode. En canvi, Riqui Puig, que també coneixia l’escenari, va anar desconnectant-se lentament del joc, amb algunes pèrdues de pilotes perilloses. I Koeman, veient que també tenia una groga per protestar, va estirar-li les orelles i el va enviar a la banqueta al descans. Koeman sabia que seria un partit de mastegar sorra. I així va ser. El seu Barça no està acostumat a jugar en camps menuts com aquest, però amb el 50% del sou del jugador més mal pagat del Barça ja tens tot el pressupost d’un Cornellà que, a més, arribava amb tot just 12 futbolistes del primer equip llestos, per culpa de les baixes. I, malgrat tot, l’equip de Segona B va generar tres ocasions prou clares davant Neto, que el dia que per fi podia jugar veia com els seus companys, tal com havia passat a la Supercopa, no defensaven bé les jugades d’estratègia locals.
Ilaix demana minuts
El joc, però, el va controlar un Barça en què Ilaix Moriba va il·lusionar. El jove amb arrels guineanes va associar-se prou bé amb Puig i Griezmann i va convertir el partit en una declaració d’intencions per demanar tenir més oportunitats. Malgrat sentir-se tan incòmode com un multimilionari al qual obliguen a fer cua per pujar a un vol low cost, el Barça hauria pogut enllestir la feina gràcies al futbolista amb més cor de la plantilla, Araujo. El central uruguaià, que va guanyar tots els duels directes amb Ontiveros, va jugar-se el físic intentant rematar una centrada, rebent un penal que Pjanic va desaprofitar. Ramón Juan, el porter local, va aturar el llançament i va donar inici al seu espectacle.
Preocupat davant la possibilitat de jugar una tercera pròrroga en tot just vuit dies, Koeman no va esperar gaire. Al descans ja havia demanat a Ousmane Dembélé que revolucionés el partit i el va fer entrar per Riqui Puig. I ràpidament Braithwaite, tot sol davant Ramón Juan, va perdonar el 0-1. Però tampoc era el dia del danès, que va fer ben poca cosa. I el Cornellà sabia esgarrapar segons, trencar el ritme del Barça i, de tant en tant, avisar amb un xut llunyà d’Agus Medina.
Amb el rellotge convertit en l’aliat dels locals i botxí del Barça, Koeman va apostar pel control amb Busquets i Pedri, que entraven per Ilaix i un Trincao desdibuixat. I els canvis van rutllar, quan en una jugada estranya la defensa del Cornellà va cometre un penal sobre Lenglet ben similar al de la primera part sobre Araujo. Dos penals, els dos comesos sobre centrals. I dos penals aturats per Ramón Juan, que va quedar-se quiet al centre de la porteria, a l'encertar les intencions de Dembélé, que va sumar el seu nom a la llista de futbolistes maleïts amb els penals aquesta temporada. Amb l’orgull ferit, el Barça va donar-ho tot per evitar la penitència de la pròrroga, però Ramón Juan sabia que era el seu dia de glòria i va fer dues aturades increïbles que van deixar amb un pam de nas un Barça que assetjava un rival molt cansat, desaprofitant tres ocasions que haurien permès evitar l’agonia del temps suplementari.
Però Ramón Juan ja no podia fer miracles. I va ser Dembélé, l’home que va canviar el partit, qui el va batre ja a la pròrroga amb un xut llunyà preciós que ni va celebrar, pel penal fallat. Dembélé sabia que jugar la pròrroga, on Konrad de La Fuente va fer de les seves, no deixava de ser una penitència. Ara, l’equip va evitar cremar a la foguera de la Copa després que Braithwaite marqués el 0-2 en l'últim segon, gràcies a un regal de Pedri. Es tractava de guanyar, d’evitar que Cornellà fos recordat com Novelda, Figueres o Santa Coloma de Gramenet. I es va guanyar, però amb un regust amarg a la boca.