Quan el Barça travessava l'estret de Gibraltar per jugar partits de Lliga

BarcelonaEra el 8 de maig del 1932. Aquell dia l'afició blaugrana estava nerviosa perquè Josep Samitier tornava a jugar després d'unes setmanes en què no ho feia, en part per problemes físics i en part perquè no es portava bé amb la directiva. Al final d'aquella temporada, de fet, marxaria al Madrid. Aquell dia el València visitava les Corts, on perdria per 2-0. Gairebé a la mateixa hora, a l'altra banda del Mediterrani, el Barça estava jugant un partit amistós. El mateix dia, el Barça va sortir a jugar en dos partits diferents, un de Copa i l'altre en la primera gira que va fer per l'Àfrica.

Tan a prop i tan lluny, el continent africà no va rebre el Barça fins aquell maig del 1932, en què un grup d'empresaris francesos van presentar una oferta a la directiva blaugrana per jugar tres amistosos a Orà i Alger. Llavors, Algèria era controlada pels francesos i, de fet, un dels partits organitzats seria contra el Sete, llavors un dels clubs capdavanters de la lliga francesa. La petita gira s'havia de fer al final d'una Lliga on el Barça va acabar tercer, per darrere del Madrid, campió, i l'Athletic. Les dates pactades, però, coincidien amb les primeres eliminatòries de la Copa de la República. Des de feia poc que la Copa ja no rendia honors a cap rei, a l'Espanya republicana. El Barça, que necessitava diners en una època de certa inestabilitat social –aquella temporada el club va tenir fins a tres presidents–, va pactar amb el tècnic Jack Greenwell dividir la plantilla en dos: els titulars jugarien la Copa i els suplents marxarien en vaixell a Algèria.

El 5 de maig el Barça golejaria l'Asmo, un club de la ciutat d'Orà, per 0-10 amb sis gols de Miquel Gual. El segon partit el va jugar el 8 de maig a Alger contra el Gallia Sports, un equip de francesos on no jugaven àrabs. El Barça va golejar de nou, per 1-11 amb una nova exhibició de Gual, autor de set gols. El tercer partit, de nou a Alger, seria contra una selecció dels millors jugadors locals, que no podrien aturar el joc català, amb triomf del Barça per 1-5. L'èxit de públic de la gira va portar els empresaris locals a oferir al Barça allargar la seva escapada per jugar contra el Mogreb de Tetuan, un club del Marroc que va perdre per 0-3, i el Sete francès, que també estava fent una gira. Aquesta seria l'única derrota blaugrana, per 1-0. A finals de maig el Barça jugaria un darrer partit a la ciutat de Mostaganem, quan va acceptar la proposta d'un milionari local per jugar un amistós al seu terreny privat contra els millors jugadors d'aquesta ciutat. Eren altres temps. El primer equip blaugrana, mentrestant, arribaria fins a la final de Copa, que perdria 1-0 contra l'Athletic de Bilbao.

Dos partits oficials

El Barça no tornaria a l'Àfrica fins al 6 de maig del 1951, quan li va tocar enfrontar-se a la Copa amb l'Atlètic de Tetuan, club que aquell mateix any aconseguiria l'ascens a la Primera Divisió espanyola. El 1913 Tetuan va passar a formar part del protectorat espanyol del Marroc. França, que estava tipa de no poder controlar una zona inestable políticament, ja que els marroquins no volien dependre de cap estat europeu, va cedir el nord del Marroc a Espanya, que va veure una oportunitat per oblidar haver perdut les poques restes del seu Imperi uns anys abans, amb les derrotes de Cuba i les Filipines. El 1933 alguns dels militars espanyols enviats a Tetuan van crear un club de futbol. La iniciativa va ser d'un exjugador de l'Atlètic de Madrid, Fernando Fuertes de Villavicencio, que proposaria fer servir el nom i la samarreta del seu exequip. Però alguns dels seus companys d'armes, que eren bascos, li van recordar que si l'Atlètic existia era perquè l'havien fundat bascos. Així que l'escut i el nom del nou club de Tetuan va inspirar-se en l'Athletic de Bilbao.

L'Athletic de Tetuan va convertir-se en el millor equip del protectorat. De fet, van fundar-se un munt de clubs espanyols a la zona, que estaven federats a la Federació Espanyola nord-africana. Quan els franquistes van guanyar la guerra, el nom del club va deixar de ser Athletic, que sonava com si fos anglès, per passar a ser Club Atlético de Tetuán. L'equip va entrar directe a la Segona Divisió del campionat d'Espanya al costat del Ceuta Sport i l'equip Escuela Hispano Árabe de Tànger. Malgrat que el 1943 va baixar, seria l'equip de Tetuan qui alçaria el vol aconseguint l'històric ascens a Primera el 1951, el mateix any que va rebre el Barça a la Copa i va perdre per 1 a 3. El Barça hi va arribar després d'un llarg viatge en avió, fent escala a València per posar més gasolina. A l'arribar a Tetuan, van ser rebuts per una gentada, on destacaven els catalans que hi feien el servei militar. Kubala seria la gran estrella de l'equip entrenat per Ferdinand Daucik, que no va patir per imposar-se contra un equip a qui tornaria a visitar un any més tard en la darrera jornada de la temporada 1951/52. Llavors, el Barça ja era campió de Lliga i l'Atlètic ja havia baixat. L'equip català golejaria per 2-5. El Barça, per cert, va arribar a presentar una oferta per fitxar el davanter local Mohamed Lahcen, conegut com a Chicha, ja que els va agradar el seu joc. Però el club local no va voler vendre'l.

Retorn a l'Àfrica

Amb la independència del Marroc el 1956, els jugadors i directius espanyols del Club Atlètic de Tetuan es van traslladar majoritàriament a la ciutat veïna de Ceuta i es van fusionar amb la Societat Esportiva Ceuta. El nou club fundat, el Club Atlètic de Ceuta, va heretar els drets federatius del Club Atlètic de Tetuan i la seva plaça a la Segona Divisió espanyola. A Tetuan, es fundaria un altre Atlètic de Tetuan que s'uniria amb un club anterior dels anys 20, aquest format tot per jugadors marroquins. Amb el pas dels anys, aquesta entitat s'ha passat a conèixer com a Mogreb Atlètic Tetuan, campió de lliga els anys 2012 i 2014.

El Barça tornaria a l'Àfrica el 1961 per jugar a Egipte contra l'Al-Ahly i el 1969 per jugar el torneig Mohamed V, el 1969, contra el São Paulo i el Bayern. El 1974 es visita el WAC per jugar un amistós i el 2012 s'hi juga un altre partit. Els darrers anys hi ha jugat partits de Copa contra el Ceuta i el Melilla, així com la Supercopa d'Espanya organitzada l'any 2018 a Tànger.