Un Barça sense davanters: crònica d'un còctel de malastrugança i mala planificació
Amb la baixa de Dembélé, que no podrà jugar com a mínim durant un mes, la plantilla es queda amb només quatre efectius en punta
BarcelonaUna cursa amb Arnau Martínez durant el Girona-Barça de dissabte va condemnar Ousmane Dembélé a la infermeria. Després de moltes setmanes sense inconvenients musculars, l'extrem normand, triplement operat als isquiotibials el 2017, el 2020 i el 2021, va lesionar-se el recte anterior de la cama esquerra. Tot i que l'entitat no ha facilitat el temps de baixa exacte, l'atacant més decisiu –després de Robert Lewandowski– per a Xavi Hernández haurà d'estar entre quatre i sis setmanes sense jugar, segons les previsions que hi ha al vestidor blaugrana. És a dir, es perdrà cinc partits de Lliga amb el Betis, el Sevilla, el Vila-real, el Cadis i l'Almeria; també l'anada de les semifinals de la Copa del Rei (sense rival, ja que el sorteig encara està per fer) i els vuitens de l'Europa League contra el Manchester United. Un mínim de vuit compromisos en què l'entrenador es quedarà amb només quatre homes d'atac per a tres teòriques posicions.
L'escassetat actual contrasta amb l'abundància de fa només uns mesos. El Barça ha passat de la convivència de fins a vuit atacants en la plantilla al fet que a Montilivi l'equip, afectat per la lesió de Dembélé i les sancions de Ferran Torres i Lewandowski, acabés amb Pedri González, un migcampista, fent funcions de davanter centre. Aquesta situació respon a un còctel que barreja casuística amb una mala planificació. L'analitzem.
Operacions amb sentit econòmic, no esportiu
Els últims dies d'agost del 2022, després que Joan Laporta hagués d'avalar personalment la inscripció de Jules Kounde a la Lliga per falta de marge salarial un cop registrades les altes de Lewandowski, Raphinha i companyia, el Barça va haver de forçar la sortida de Pierre-Emerick Aubayemang per fer espai per a les arribades de dos jugadors que havien d'apuntalar la defensa: Marcos Alonso –pactat amb la intermediació d'un soci del fill gran del president executiu blaugrana– i Héctor Bellerín, solució d'última hora per compensar les carabasses de César Azpilicueta.
Xavi comptava amb l'ariet gabonès, que estava content a Barcelona malgrat l'atracament que va viure a casa seva, com a alternativa de luxe per a l'atac. Amb tot, va haver d'acceptar que se n'anés al Chelsea, on està tenint un paper discret, perquè Memphis Depay, que era el futbolista que volia que marxés, no va posar-se d'acord amb el Juventus i, contrariat per haver hagut de cedir el dorsal 9 a Lewandowski, va decidir agafar-se al seu contracte. Aquells dies, a banda d'Auba, la direcció esportiva també va donar llum verda a la cessió d'Ez Abde a l'Osasuna, de manera que el front ofensiu va quedar amb les tres posicions doblades, però amb tres asteriscs. El primer, que Lewandowski no tenia recanvi natural. El segon, que l'evolució d'Ansu Fati generava dubtes pel seu estat físic. El tercer el desenvolupem a continuació.
A 1 de setembre del 2022, Memphis formava part de la llista de sis seleccionables per a la davantera. Tanmateix, el neerlandès detectava que el club no comptava amb ell. Veure's inèdit (zero minuts) en els primers quatre partits de Lliga va acabar de desconnectar-lo de la missió col·lectiva, cosa que va quedar clara i meridiana quan va alentir la recuperació d'una lesió muscular per no comprometre la seva participació en el Mundial de Qatar. Sobre el paper, Depay era un dels sis davanters, però a la pràctica no era així. De fet, que el club decidís traspassar-lo per tres milions a l'Atlètic de Madrid en el mercat d'hivern demostra que el seu valor era més econòmic que no pas esportiu. Si bé Xavi va demanar que es quedés si no hi havia recanvi, Laporta i Alemany van pactar la seva sortida amb el club matalasser, d'esquena al cos tècnic, per intentar inscriure el nou contracte de Gavi, una jugada que no ha sortit bé per la implacable normativa de control econòmic de la Lliga.
Ferran Torres i Raphinha: una oportunitat doble per al Barça
Després de tot, Xavi veu com la seva plantilla es debilita en part per no haver sabut sumar Memphis a la causa col·lectiva, mentre que la direcció esportiva surt assenyalada per haver-ne negociat la sortida sense abans confirmar que la plusvàlua i l'estalvi generats servirien per a alguna cosa. Ara, sense Dembélé, Lewandowski podrà constipar-se encara menys i les mirades estaran més que mai dipositades en Ferran Torres i Raphinha Dias, dues grans apostes de la gerència de Laporta i Alemany (més de 100 milions en traspassos) que, abans de la lesió del Mosquit, encadenaven suplències dia rere dia. El valencià i el brasiler tenen l'oportunitat de reivindicar el seu futbol. I el Barça, segons com, l'ocasió de generar algun benefici amb ells per poder permetre's retocs en la plantilla del curs que ve. Perquè ja ho ha dit Tebas: si el club blaugrana vol operar al mercat, ha de rebaixar en 200 milions la seva massa salarial. Les palanques han deixat de ser la salvació a Arístides Maillol.