El Barça es deixa dos punts al Villamarín en una segona meitat nefasta

En línies generals, els grans equips guanyen perquè tenen bons jugadors i perquè juguen millor que la resta. A vegades no cal jugar bé, n'hi ha prou amb les individualitats per sumar tres punts en jornades compromeses. Però el Barça no forma part d'aquest col·lectiu. O el joc és impecable o el partit no es guanya. Ja n'hem vist moltes mostres aquesta temporada. La darrera, al camp del Betis, on va acabar sumant només un punt per culpa d'un gol local en el descompte. Dos punts més que s'escapen, i ja en van 13 a la Lliga. De moment és líder provisional, però amb aquesta tendència la temporada se li farà molt llarga.

D'alguna manera, es pot dir que el Barça ha tornat a ensopegar amb la mateixa pedra. I aquesta vegada no es poden donar les culpes a les rotacions exagerades de Hansi Flick. Perquè contra el Betis de rotacions no n'hi va haver cap d'entrada, precisament. Però a l'equip li va faltar pausa, precisió i control. Va tenir més possessió en la primera part, tot i que li va faltar vocació ofensiva. Tot el contrari en la represa, en què va anar a remolc, incapaç de tenir l'esfèrica ni d'encadenar quatre passades seguides. Els canvis de l'entrenador, més pensats des de l'Excel que des de la pissarra, tampoc hi van ajudar gaire.

Flick, expulsat per protestar el penal sobre Vitor Roque

Flick va veure la primera targeta com a entrenador del Barça. I de color vermell. L'alemany se'n va anar al carrer per protestar el penal que el VAR va xiular contra els blaugranes. Una cavalcada de Vitor Roque en què De Jong, que havia sortit en el segon temps, el trepitja per darrere i l'empenta. L'àrbitre no ho va veure en primera instància, però sí que ho va veure el VAR. Sembla clar, tot i la desaprovació de Flick. El Betis no va perdonar i Lo Celso va superar Iñaki Peña, que malgrat endevinar la trajectòria no va aconseguir desviar el tir. Era l'empat, en el minut 68. Un gol que no feia preveure res de bo des de l'òptica culer.

L'entrenador deia en la prèvia que s'havia de tenir la pilota, que s'havia de tenir paciència. Però els primers minuts de partit del Barça van ser força dolents. El Betis va sortir amb una marxa més i no va marcar perquè Casadó va treure sota la línia una rematada de Llorente i perquè Iñaki Peña va salvar un contra u amb Abde. El porter, qüestionat, es va guanyar el salari amb aturades fantàstiques. Algunes impossibles, com la mà que servia per evitar que una rematada del Chimy Ávila acabés al fons de la xarxa. Va fer un bon partit, però no és totpoderós, i no va poder fer res en l'acció del gol ni en la rematada creuada de Diao en el minut 94.

Entre la rauxa inicial del Betis i l'efervescència local de la segona part es van veure els minuts més presentables del Barça. Efectivament, del 10 al 45 els blaugranes van fer un senyor partit, jugant amb el cap. El gol, de fet, ha arribat després d'un rondo etern que va finalitzar Lewandowski: Pedri havia vist la desmarcada de Kounde i aquest va centrar des de la línia de fons. Ara bé, tot i aquests bons minuts, el Barça no era el Barça de l'octubre. Ves a saber si és perquè estan cansats físicament o saturats mentalment. El cas és que a l'equip li falta ser més precís en la passada i li cal un punt de velocitat en la combinació. En el primer temps, dominant la pilota, els defectes no van penalitzar. En la represa sí.

El Barça es desfà en una segona part per oblidar

El Betis va sortir amb una marxa més. És lògic: no tenia més remei que intentar fer en la segona part el mateix que li ha funcionat en l'inici de la primera. Però aquesta vegada el Barça no va respondre. Els locals van atacar i atacar i van fer mèrits per marcar molt abans del penal. Al cap d'una hora de partit van començar els canvis blaugranes. Van marxar Lewandowski, Raphinha, Olmo i Pedri. Dels atacants, només va resistir Lamine Yamal, que es va carregar l'equip a l'esquena i va comandar el joc de l'equip a partir del minut 75. Seva va ser l'assistència de l'1-2, que va fer Ferran, invalidat primer per l'assistent però concedit finalment pel VAR. Quedaven cinc minuts més el descompte i Lamine es va adreçar a tots els companys per demanar-los cap fred i bola als peus. No li van fer cas. El duel es va acabar decidint en la ruleta russa i va resultar que el Betis tenia una bala a la recambra.