El Zenit de Pascual ofega un Barça sense director (74-70)

BarcelonaEl Barça va encaixar ahir la primera derrota de la temporada d’Eurolliga a la pista del Zenit de Sant Petersburg (74-70) i va arrodonir la setmana negra dels no entrenaments i els positius per covid-19. Poca preparació, poca eficiència. És la llei de la causalitat a l’esport professional que fa bo el talent innat. Amb les actuals regles del joc, mana el caos. Aquesta jornada va insistir en la dimensió de la pandèmia de coronavirus durant el relat de la competició. La necessitat de mantenir el circuit per les pretensions econòmiques dels actors principals és el contrapunt a l’immobilisme social pel deure de la responsabilitat. La pilota és una pantalla de fum cada vegada més tangible amb efecte dòmino: el Barça va sortir a la pista sense els seus dos tècnics, Saras Jasikevicius i Darius Maskoliunas, confinats a Barcelona, contra un equip que només va poder inscriure 10 esportistes en la convocatòria per la llei de les PCR en un partit dirigit per només dos àrbitres, perquè el tercer es va haver de quedar a l’habitació de l’hotel amb un informe de positiu a la safata d’entrada del correu personal.

Un desastre, peça per peça. El Barça es va perdre en el soroll. No va saber trobar la versió del debut contra el CSKA de Moscou i endur-se el 2-0 de manera clara per la varietat de recursos. El paper no guanya campionats. La teòrica superioritat culer es va difuminar a base d’accions sota la seva cistella. Tomas Masiulis no té batuta de líder tàctic. El seu debut com a responsable de l’ staff tècnic va ser justet. No va demostrar capacitat per fer fort el seu sistema defensiu. Va ser massa obert i tou rebent penetracions. Xavi Pascual té moltes coses, però acostuma a fer els deures. El seu Zenit va trobar marge per trepitjar la pintura i deixar que Kevin Pangos (15 punts) i Billy Baron (16) tinguessin llibertat per prendre decisions. Van estar bé quan calia aixecar-se, liderant el pes de la responsabilitat, i generant espais per a l’ex-NBA Alex Poythress (16 punts). Que Will Thomas (10 punts) i l’exmadridista Rivers (11) se sumessin a la rotació d’anotadors va generar massa fronts oberts.

La importància dels finals

El Barça no va limitar-se a seguir viu. Les limitacions per reaccionar no s’haurien d’explicar únicament per l’absència de Jasikevicius. L’equip no va dominar des dels tecnicismes ni de l’intangible de veterà fiable que sap patir en l’escenari calent. Només va ser millor els primers minuts (2-10) gràcies a l’encert d’Àlex Abrines (11 punts) i Nikola Mirotic (14 punts), els únics amb dobles dígits. El projecte serà un aspirant fiable quan domini el clutch time per ofegar rivals. El Zenit va saber generar-se les oportunitats posant-se per davant en el resultat en l’últim quart. Ni l’aposta pel big ball amb Claver, Mirotic, Davies i Higgins o insistir en Abrines van servir per capgirar el partit. Va ser una conseqüència lògica de les errades. La seqüència de Calathes jugant-se la victòria amb un triple i fent una posterior falta antiesportiva a 20 segons del final van ser la punta final de l’iceberg blaugrana. Perdonar en l’Eurolliga ensurts extraesportius té penyora.