El Barça, a Nàpols: "Portem dos dies mirant vídeos d'Eslovàquia"

Enviat especial a NàpolsAurelio di Laurentiis és un d'aquells presidents de club fet a l'antiga, autoritari en la gestió i populista en les formes. Nascut a Roma el 1949, però fill d'una família napolitana, aquest destacat productor de cinema italià es va convertir en el màxim accionista del Nàpols el 2004, quan el club va fer fallida i va caure a la tercera divisió italiana. La seva inversió va servir perquè el club tingués estabilitat i pogués tornar a la Serie A, on va recuperar múscul esportiu progressivament. Es va fer un habitual a les places de Champions, va guanyar tres Copes i una Supercopa i el curs passat es va proclamar campió de l'Scudetto, títol que a la capital de la Campània no aixecaven des dels temps de Diego Armando Maradona, el 1990.

El president que tot ho manega és qui s'atribueix tots els èxits i qui no vol sentir a parlar de fracassos. Polèmic i supersticiós, va decidir a 48 hores exactes per a l'inici del partit entre el seu equip i el Barça fer fora l'entrenador. Un gir de guió digne de pel·lícula que s'escapa de la lògica del futbol. En un any de vaques magres a Nàpols, era la segona vegada que tallava el cap al tècnic: Walter Mazzarri havia agafat les regnes de l'equip al novembre en substitució de Rudi García. El seu substitut és Francesco Calzona, un vell conegut dels napolitans, que va aprofitar la conferència de premsa prèvia al duel de Champions per presentar-se en societat. Tan sols disposava d'un entrenament per preparar l'anada dels vuitens de final.

Calzona arriba amb l'aval d'haver estat segon entrenador del Nàpols en dues etapes, la de Maurizio Sarri (2015-2018) i la de Spalletti (2021-22), fins que va rebre la trucada d'Eslovàquia fa dos estius. Ara torna a casa, en una decisió tan precipitada que s'ha resolt amb una duplicitat de contracte. Continuarà de seleccionador mentre signa un acord per quatre mesos amb el club. "Poques coses puc canviar en un dia, però algunes sí. Hem començat el procés d'aprenentatge", deia enigmàtic a la sala de premsa.

La notícia arribava a Barcelona amb un punt d'incredulitat perquè, si bé el conjunt blaugrana sabia que la crisi a Nàpols era insostenible, pensaven que De Laurentiis no prendria encara la decisió per la proximitat del partit de Champions. El relleu suposa un contratemps per al cos tècnic blaugrana, que ha tingut dos dies justos per preparar el nou partit. "Feia dies que miràvem els patrons de conducta del Nàpols, però tot això ha variat. Un entrenador nou aporta coses noves i pretén una revolució, sobretot quan les coses no van bé. Costa preveure com plantejarà el partit. Per això hem agafat els partits d'Eslovàquia com a referència. I també de l'anterior etapa amb el Nàpols", apunten a l'ARA des del vestidor.

Nàpols i Barça, dos equips amb força punts en comú

Nàpols i Barça tenen força punts en comú. Dos campions de Lliga que han perdut l'efervescència que els va dur a l'èxit. Encara que la situació és clarament pitjor a la capital de la Campània, perquè no només està descartat per revalidar el títol, sinó que també té gairebé impossible obtenir una plaça per a la pròxima edició de la Champions -és novè, a 9 punts del quart i a 27 de l'Inter, líder-. La marxa de Luciano Spalletti, que va acceptar el càrrec de seleccionador d'Itàlia, va suposar una catarsi que ni García ni Mazarri van saber reparar. "Mai havia passat que el campió de l'Scudetto tingués tres entrenadors la temporada següent", destaca el periodista Salvatore Malfitano a La Gazetta dello Sport, que també posava l'accent en les formes del propietari: Aurelio Di Laurentiis ho va anunciar personalment en una entrevista a Sky, abans fins i tot que el seu propi club ho pogués fer oficial. "És l'exemple perfecte de com no s'ha de gestionar una situació de crisi", rematen fonts de la cúpula esportiva blaugrana.