Un Barça sense cames s’ennuega a casa

BarcelonaMentre els turistes es feien les últimes selfies al Camp Nou i els socis marxaven amb cara de pocs amics, al túnel de l’estadi Luis Suárez encara perseguia el col·legiat del partit per recriminar-li que només hagués donat tres minuts de descompte. Els jugadors del Barça, de mal humor després de deixar-se dos punts per segona jornada consecutiva, no van ni parlar per a la televisió que oferia el partit, cosa que comporta una multa al club. Però pocs els podien convèncer per parlar després d’un partit en què van estar a un pas de perdre els nervis cada cop que el Getafe perdia el temps, cada cop que un jugador visitant es tirava a terra. I cada cop que ells perdien una pilota.

De l’eufòria de Mestalla de dijous passat, el Barça va passar a la fredor d’un empat frustrant contra el Getafe (0-0). El Barça va ennuegar-se en un partit desagradable en què el sacrifici defensiu visitant i les pèrdues de temps van permetre a l’Atlètic de Madrid situar-se a 7 punts del líder. “Ens ha faltat l’espurna d’altres dies”, admetia Valverde, satisfet veient els seus jugadors enfadats, prova de la fam del vestidor, i satisfet per haver arribat a la primera setmana del 2018 sense dos partits liderant la Lliga i amb la final de Copa al sarró. I és que després de fer una sessió de recuperació, els jugadors del Barça tindran dos dies de festa. “Feia temps que tenia marcada aquesta setmana al calendari, una setmana sense partits per poder descansar... Calia arribar-hi amb els objectius complerts i poder tornar a competir com ens agrada a partir de la setmana que ve”, va admetre Valverde.

Un equip experimental

El tècnic feia dies que alertava sobre el calendari, ben carregat i exigent. I entre les baixes a la defensa i les cames cansades al mig del camp, va optar per un equip experimental en què la clau era sobreviure en defensa i inventar en atac. I la defensa, amb Lucas Digne i Yerry Mina de centrals, va aguantar. “Ho han superat amb nota”, deia el tècnic. Però en atac, ni Coutinho, titular, ni Dembélé, suplent, van demostrar que valen el preu que ha pagat el club, que els ha convertit en els dos jugadors més cars de la història del Barça. Va ser un partit frustrant en què l’absència d’Iniesta, inicialment suplent, va deixar apagats els llums d’un Barça perdut en la foscor.

El Getafe, amb un llenguatge futbolístic creat als antípodes del que s’ensenya a La Masia, va arribar amb un pla ben pensat i ben executat. Defensiu però treballat com pocs, el Getafe és una màquina que només ha perdut dos partits per més d’un gol i funciona a la perfecció. Tothom sap què li toca fer, tothom sap què farà el seu company. El Getafe de Bordalás, un tècnic que debuta aquest any a Primera després d’anys de decepcions i aprenentatge en categories inferiors, va anar provocant un tall de digestió als barcelonistes, que, havent dinat, es disposaven a veure un nou triomf del líder. Però tal com va passar al partit d’anada, el Getafe va aconseguir mantenir-se ferm dins del partit, amb dues línies defensives molt juntes, contínues pèrdues de temps per tallar el ritme als barcelonistes i molta solidaritat. El Barça, amb baixes i amb menys temps per recuperar-se de l’esforç de Mestalla, va caure atrapat a la teranyina de joc visitant, sense alegria, sense ritme. Sense ser el Barça.

I, de fet, no ho era. Un Barça sense Iniesta és menys Barça. I un Barça amb Digne i Yerry Mina de centrals, és un experiment. Amb Piqué a la banqueta, Vermaelen lesionat i Umtiti sancionat, Valverde va fer debutar de titular el colombià, bastant bé en les anticipacions, però sense idees quan tenia la pilota als peus. L’excentral del Santa Fe de Bogotà, però, va entendre que no havia de complicar-se la vida, tal com ho feia un Digne bastant centrat en el joc. Amb Busquets ajudant els centrals, el Barça no va aconseguir que sumar talent fos sinònim de fer gols. Amb Coutinho, Messi i Alcácer formant una línia de tres per darrere de Suárez, el Barça acumulava noms, però sense un pla col·lectiu. El Getafe aïllava Messi i el primer temps va ser complicat de mastegar, amb alguna contra perillosa d’Ángel, picabaralles i frustració. Més enllà d’un gol ben anul·lat per fora de joc de Suárez, el Barça va jugar un partit sense porteries. Ni rebia xuts ni en feia. “Entre ells, que ens tallen el joc, i que no hem estat fins, al final, passa el que passa. Després ens hem acostat amb més perill, però no ha pogut ser”, es queixava Valverde.

Iniesta al timó

A la segona part, el partit va animar-se una mica a les dues porteries. El Barça va buscar els xuts des de la frontal, un d’ells d’un Coutinho encara incòmode, però el Getafe també va estirar-se situant Amath, una bala, al costat d’Ángel per intentar fer mal a la defensa de circumstàncies del Barça. Valverde, conscient que calia canviar alguna cosa, va decidir treure del terreny de joc Alcácer i Coutinho, voluntariosos, i posar Iniesta al timó. I fer jugar un Dembélé ja recuperat. El jove francès, però, necessita metres per atacar, i el Getafe s’anava enrocant en defensa, cada cop més tancat, cada cop més descarat en les pèrdues de temps. I Dembélé es va perdre, sense pes en atac. “Vull que provi coses, ja era un primer pas tornar-lo a veure”, va defensar-lo Valverde.

El Barça, cada cop amb més control territorial i sense patir en defensa, va anar picant un cop i un altre contra el mur madrileny. Una de les millors ocasions va ser un bon cop de cap creuat de Yerry Mina, en una de les demostracions del colombià del seu domini del joc aeri. Però sense els miracles d’un Messi sempre envoltat de rivals, el Getafe va endur-se un punt amb regust de triomf per als visitants, i regust de derrota per als locals. El líder arriba a la setmana sense doble ració de futbol al capdamunt de la classificació, però emprenyat pels dos últims empats. Benzina per seguir competint.