60 minuts per reescriure la història europea

BarcelonaEl Barça d’handbol jugarà avui la final de la Lliga de Campions a l'eliminar el París Saint-Germain (37-32) i recuperar el senderi esportiu que havia perdut en les últimes edicions. La cita contra el Kiel (20.30 h, Esport3) apunta a una gran final. Els millors en el millor partit. Punt. Finalment, no va haver-hi ahir crònica d’una mort anunciada, que sonava a cantarella recurrent. L’equip de Xavi Pascual va deixar enrere la barrera psicològica de la primera jornada, tombant el precedent del KO del 2018, en una segona part que encara es recorda al Palau Blaugrana. Els deures, els més elementals, ja s'han fet. L'obligació del Barça era arribar a la final i fer bons els arguments de la fase regular per aixecar la desena Champions de la seva història.

El compromís és evident. La celebració de silencis del vestidor blaugrana al minut 60 demostra que el premi és l’or. L'equip porta cinc anys sense mossegar-lo per una por escènica incoherent. És una part més del romanticisme d'aquest format de final a 4. Dika Mem encara recorda les seves llàgrimes en l’última edició. “Ara som aquí, volem guanyar la final. Estigui com estigui, passi el que passi, posaré el meu cos al límit per intentar guanyar”, deia a la zona mixta el francès, que pateix una petita estrebada a l’isquiotibial dret. El Barça va perdre fa temps el dret a justificar-se. El "sí o sí" s’ha convertit en un mantra que neix a l’entorn per la superioritat soporífera a la Lliga Asobal. Europa passa a ser el repte, en singular, ara amb el permís del coronavirus.

Partit de positius

Aquesta havia de ser i ha sigut la final a quatre de la pandèmia. El 2020 és fidel al seu particular discurs. I que el Barça guanyés el PSG tindrà una segona lectura molt descafeïnada. La nova realitat és així de cruel. Les baixes per coronavirus de Luc Steins i Toft Hansen durant les tongades de tests PCR de l’EHF van anar en contra de l’espectacle. L’atzar va tocar l'únic central creatiu i l'element base del sistema defensiu del PSG, i en un tram de calendari clau. Són massa condicionants per aspirar a tot al Lanxess Arena. No hi ha planificació que ho pugui preveure. El tècnic dels parisencs, Raúl González, va reorganitzar-se a partir de la llei del volum, la figura del central esquerrà sense encert i una defensa 5:1 per intentar ofegar la circulació rival.

La candidatura del Barça va sortir reforçada perquè va ser capaç de maximitzar les seves opcions des de la pissarra tàctica. Va fer un partit molt correcte. El virtuosisme sembla que el va reservar unes hores més. Només va necessitar 15 minuts i l’entrada de Kevin Möller sota pals per fer-se seva la dinàmica de joc. Si funciones en defensa, tot funciona. És una correlació tan elemental com ben treballada. “Estic molt content. A partir del minut 20 hem afegit un punt de velocitat. Ha sigut clau”, comentava Pascual. La radiografia és aquesta. El Barça té una marxa més quan recupera pilotes. Cap equip ha demostrat aquest curs ser capaç de jugar a un ritme de vertigen com el blaugrana. L’avís a navegants ja està llançat.

36-35: el Kiel supera el Veszprém a la pròrroga

El Kiel serà avui el rival del Barça després de batre el Veszprém en la segona semifinal de la final four de la Champions i després d’una pròrroga (36-35). El títol es decidirà amb un dels grans clàssics de l’handbol internacional. Els zebres, dirigits per l’exblaugrana Filip Jícha, van fer mèrits per tornar al primer nivell de l’aparador en l’any 1 de Sander Sagosen. El futur és en part del lateral noruec i de la seva personalitat per liderar megaestrelles amb només 25 anys. Els seus cinc gols i la consistència grupal en tasques defensives van imposar-se a les moltes variants de la plantilla hongaresa. Va ser una victòria de detalls que es va decidir sobre la botzina, amb una última opció desaprofitada pel Veszprém.