El Barça de Hansi Flick enamora jugant com els àngels (7-0)

BarcelonaLa pilota, sempre la pilota. Quan el Barça juga, els seus aficionats somriuen. Poc importa no poder fer tots els fitxatges desitjats, no saber quan es deixarà l’exili de Montjuïc o els debats sobre la gestió del club. Quan la pilota roda, el barcelonisme sembla unit al voltant d’un projecte que ha començat amb bon peu gràcies a la gestió de Hansi Flick. Contra el Valladolid l'equip ha aconseguit una golejada que encomana alegria, amb Raphinha marcant tres gols envoltat del talent de Lamine, Dani Olmo i Pedri (7-0).

L'equip blaugrana ja porta 12 punts i es permet el luxe de mirar de reüll el Madrid, carregat ara amb la responsabilitat de no fallar contra el Betis si no vol quedar ja massa lluny en la classificació. Havia de ser l’agost de Kylian Mbappé, però de moment qui marca el ritme és Hansi Flick. Cada partit el Barça juga millor. Cada dia que passa, fa més bona pinta, aquest projecte.

El tècnic alemany ha aconseguit generar consens en pocs mesos. Parla de futbol, sembla assenyat i manté un discurs positiu. Cuida els joves i el seu equip ataca sense defallir. Contra el Valladolid, Dani Olmo ha debutat com a titular. El vallesà sembla la peça que faltava a un projecte lògicament inestable, ja que per a algunes posicions, especialment les defensives, no hi ha gaires recanvis possibles. El Barça de Flick sembla destinat a fer molts gols, tenint en compte que també en rebrà alguns. Una vella doctrina cruyffista, aquesta. Si et fan gols, marca'n més. Però per primer cop aquesta temporada, Ter Stegen no n'ha encaixat cap, de gol. L’inici del Barça ha estat tan engrescador que el Valladolid s'ha atrinxerat espantat, sense sortir a la contra. I haurien pogut caure més gols, en una tarda festiva d’estiu en què el barcelonisme, feliç, fa volar coloms. L’inici de Lliga ha estat impecable. Veure Lamine fent de les seves fa que tothom acabi rient. El futbol hauria de ser això: encomanar alegria i oblidar els problemes.

Amb Marc Bernal a la graderia lesionat, era Marc Casadó qui havia de fer de migcampista defensiu. El jove de Sant Pere de Vilamajor s'ha fet un fart de parlar amb Flick per millorar. El tècnic alemany sap treballar amb joves, com ja va demostrar al Bayern. No li fa por donar minuts a jovenets que fa poc que s’afaiten. I el resultat és un equip alegre, desvergonyit, que per moments sembla que estigui jugant en una platja un partidet d’estiu amb l’única finalitat de gaudir, en lloc de competint a la Lliga. Ara mateix tots són rialles, entre els futbolistes. Quan un jugador marca fa un ball, una broma o un gest de complicitat amb els seus companys. Hi ha bon ambient, al vestidor.

Després de patir una mica a Vallecas, contra el Valladolid el partit ha estat bufar i fer ampolles. Dani Olmo hauria pogut marcar tres gols abans del descans, mentre anava creant complicitats amb la resta de jugadors ofensius. El Barça agraeix més Olmo que no pas Ferran Torres, ara mateix. En una primera part gairebé rodona, tots els homes d’atac han anat canviant posicions i unint individualitats amb moviments corals.

Quan el Valladolid volia ofegar el joc local amb una defensa molt avançada, el Barça els guanyava l’esquena amb dues passades llargues de Cubarsí i Raphinha. La primera la va transformar en gol el brasiler, que està jugant els seus millors minuts com a blaugrana. A diferència d’altres brasilers del passat, Raphinha és discret i treballador. Tota una benedicció per a Flick, que li ha trobat l’encaix perquè s’expressi futbolísticament millor que mai. El seu gol, atacant l’esquena de la defensa i creuant la pilota amb qualitat, ha estat tot un regal per als aficionats. Després ell crearia la jugada del segon gol, obra de Lewandowski, que, envoltat de marrecs, sembla més jove. El polonès sap que el jutjaran si no en marca. I amb Flick recupera els registres que tenia al Bayern. La festa abans del descans la tancaria Koundé, amb una rematada prou complicada a la sortida d’un córner.

El Valladolid no podia tornar al partit; estava condemnat a viure mirant el rellotge, suplicant no rebre més gols. Flick ho sabia, com ha quedat clar amb una triple substitució als 60 minuts de joc. Conscient que el calendari fa pujada, i amb el record desagradable de la lesió de Marc Bernal a Vallecas, ha protegit Pedri, Casadó i Cubarsí fent entrar Fermín, Eric Garcia i el jove central barceloní de 19 anys Sergi Domínguez. Amb tres canvis cuidava tres joves de cara als pròxims partits, però també anava traient conclusions, com veure Eric Garcia al mig del camp o l’exdefensa del Sant Gabriel.

Flick no perd el temps plorant pels jugadors que no han vingut i intenta donar minuts a joves per veure de quin peu calcen. En un club a vegades abonat a l’histerisme i els crits, aporta calma. I el resultat és un equip que encomana alegria i gaudeix jugant. En lloc de relaxar-se, el Barça ha continuat buscant el gol. Raphinha n'ha fet dos per signar el seu primer hat trick de blaugrana, Dani Olmo ha pogut celebrar el primer a casa i Ferran, que havia entrat per Lewandowski, faria el setè. Una golejada per somiar, per tancar un inici de temporada rodó. En espera de veure què passa, Hansi Flick ha superat la primera part del seu regnat amb un excel·lent.