El Barça humilia el Madrid al Bernabéu sense Messi (0-4)

Madrid"¡Queremos once Juanitos!". Aquesta ha estat la resposta del públic del Santiago Bernabéu al futbol del Barça. Una frase que ho diu tot. L’equip de Luis Enrique, que ha arrencat amb Messi a la banqueta, ha rememorat les millors actuacions de la seva història al camp del màxim rival i ha humiliat un Madrid que trontolla de dalt a baix després d'aquesta golejada feridora. El públic blanc ha acabat escridassant el seu president, amb crits de "Florentino, dimisión". El partit, a més, ha suposat un abans i un després en la història dels clàssics, i les conseqüències seran profundes.

L’exhibició del Barça ha estat per emmarcar. I sense necessitat de tirar de Messi. L’equip de Luis Enrique no ha necessitat del millor jugador del món per provocar l’esbroncada del públic als seus jugadors quan enfilaven cap al túnel de vestidors, una sonora xiulada, amb mocadors inclosos, que ha acabat amb crits contra Florentino. Ha estat la culminació a un partit somiat, un Barça poc exigit al darrere, protegit a través de la pilota, tocant al ritme d’Iniesta i Busquets, accelerant a través de Sergi Roberto i Neymar, i matant a través de Suárez.

Ni l’alineació valenta de Rafa Benítez, prescindint de Casemiro per posar l’equip de gala, ha generat dubtes al Barça. Amb cinc minuts n'han tingut prou per domar el que havia de ser un animal salvatge, ferit i desbocat. Cada vegada que un jugador blanc anava a la pressió, el futbolista del Barça ja havia deixat anar la pilota per buscar un company més ben situat. Durant molts minuts els catalans han fet un gran rondo al Bernabéu, rememorant els temps de Pep Guardiola en què visitar l’estadi madridista era gairebé com jugar a casa. Tot allò ha tornat aquesta nit a la memòria.

Després de cansar l’afició del Madrid a base de tocs, i desesperar a més d’un que havia d’escridassar Piqué cada vegada que tocava la pilota, fins que se n'ha cansat perquè Piqué se n'ha fet un fart, el Barça ha anat per feina. Jugada llarga de combinació de totes les línies culers, fins que la pilota arriba a Sergi Roberto, convertit en fals extrem, ocupant el lloc de Messi, i el de Reus arrenca amb força per trencar línies, i després de guanyar l’espai a Ramos, cedeix a Suárez, infal·lible en l’execució. L’uruguaià ha definit amb l’exterior al pal llarg, superant Keylor Navas, clavant la bandera blaugrana per primera vegada al mig del camp.

Sergi Roberto i Neymar han tingut unes ocasions abans que el Barça perdés Javier Mascherano per lesió. L’argentí ha cedit el seu lloc a Jérémy Mathieu i l’equip ni se n'ha ressentit. El millor encara havia d’arribar. A mesura que els minuts passaven, l’engranatge blaugrana, precís i demolidor, dirigit per un excels Iniesta i un immens Busquets, funcionava millor. El manxec ha agafat la pilota a la frontal de l’àrea i l'ha filtrat entre dos defenses per a arribada de Neymar, qui, al límit del fora de joc, ha marcat el 0 a 2. I encara podia haver estat pitjor per al desesperat públic local. Neymar s'ha rifat Danilo a la banda i, després d’una paret amb Suárez, el brasiler ha arribat fins a la línia de fons enganyant tothom i ha cedit novament al seu company, que ha rematat forçat i ha obligat Marcelo a treure-la amb el cap sota la línia de gol. Aquesta jugada, prèvia al xiulet d’un inèdit Fernández Borbalán, ha desfermat l’ira del públic contra els seus, que ha apuntat als jugadors, tècnic i l’intocable Florentino.

Torna Messi

El segon temps ha arrencat amb uns minuts de rauxa i orgull blanc, un equip que ho ha intentat mitjançant Marcelo i sobretot a través d’un xut des de la frontal de James que ha obligat Bravo a treure una gran mà arran de pal. Ha estat un miratge. Primer Neymar, novament de falta, ha exigit el porter de Costa Rica, i poc després, al minut 53, Iniesta arrenca des de tres quarts, busca la paret amb Neymar, que li torna d’esperó a la frontal de l’àrea, i el manxec situa la pilota a l’esquadra.

Amb el 0 a 3, Suárez ha reclamat un penal de Ramos, que l'ha fet caure quan era últim home. I ha arribat el moment esperat, Messi ha tornat a jugar 56 dies més tard, per donar descans a un Rakitic que també sortia d’una lesió muscular. El de Rosario, sense tenir encara la seva guspira habitual, s'ha dedicat a fer jugar i assistir, i de les seves botes ha sortit el quart: Suárez i Neymar s'han quedat sols davant el porter rival i el primer ha definit amb classe al pal llarg. Era el minut 73 i molts aficionats del Madrid han començat a desfilar, entre irritats i resignats per la lliçó de futbol que han contemplat.

Fins i tot Bravo ha demanat la seva dosi de protagonisme, primer amb una grandíssima aturada a Cristiano quan l’encarava en l’un contra un, i després a Benzema, primer a terra, sortint a peus del francès, després volant per lluir-se al cop de cap del davanter blanc.

Faltava un quart d’hora i el Bernabéu estava emmudit, fins que al minut 83 han retornat els crits contra Florentino. Luis Enrique, clar vencedor del duel, ha posat Munir per donar descans a un Iniesta que ha rebut algun aplaudiment. El Barça ha acabat amb quatre davanters –cinc si es compta un Piqué que s'ha sumat a l’atac per buscar el cinquè–, exhibint la seva superioritat i desesperant els jugadors del Madrid. A Isco, suplent, però el millor dels blancs, se li ha acabat la paciència, i producte de la impotència i frustració del que ha passat ha vist la targeta vermella per una puntada de peu sense pilota a Neymar. El Bernabéu l'ha aplaudit, mentre era conscient que el Barça l’ha humiliat, com tantes vegades en els últims anys. L'hegemonia blaugrana continua.