Al Barça li creixen ales i ja ni veu el Madrid pel retrovisor (3-0)

BarcelonaEl Barça fa camí, amb pas ferm i segur, cap al seu destí. Deia Josep Maria Espinàs, l’home que va posar lletra al Cant del Barça i que va ser acomiadat al Camp Nou, que a la vida els plaers són una barreja d’ingredients. I així camina el Barça de Xavi, barrejant actuacions boniques amb altres de sofertes, ara gaudint, ara patint. Contra un Sevilla molt defensiu, van ser tres herois poc esperats, Kessie, Jordi Alba i Raphinha, els que van permetre que l’equip de Xavi ja tregui vuit punts al Reial Madrid. Si el primer temps va ser una tortura, el segon va ser una festa.

El barcelonisme arribava feliç al matx, després de veure el Madrid perdre els papers a Mallorca. Poc s’esperava la parròquia blaugrana que tocaria patir de valent per continuar encadenant triomfs. El partit ja no va començar bé, de fet. La mateixa afició que ja coneix de memòria l’equip titular dels quatre migcampistes va acomiadar-ne un al cap de cinc minuts, quan Sergio Busquets es va lesionar. Just ara que havia foragitat les crítiques i aconseguia generar consens de nou, una lesió talla la progressió del vallesà. Xavi, sense Dembélé, va prioritzar la idea als noms. En lloc de fer entrar un extrem, va confiar en Kessie, perquè li agrada veure Gavi fent el trapella en atac. Va ser una jugada guanyadora, al final.

Sense Balde, amb febre, i amb un Jordi Alba per la banda destinat a ser clau a la segona part, el Barça va iniciar el lent exercici de picar pedra contra un Sevilla pragmàtic. Jorge Sampaoli té fama de ser un idealista, però quan lluites per fugir de la zona de descens, amagues les idees en un calaix. I els andalusos van sortir amb dues línies defensives ben tancades per intentar ofegar Lewandowski. El polonès tindria la primera ocasió al quart d’hora, en una badada defensiva d’un Sevilla que, no fa tant, feia por. Ara, ni esgarrapa. Arribava disposat a signar amb sang un sol punt, encara que donés ben poca feina a Ter Stegen. Per fer caure el mur, Lewandowski va anar allunyant-se de l’àrea i posant a prova Bono amb xuts llunyans. Però Xavi ja havia entès que seria un d’aquells partits en què cal paciència, frustrants per moments, perquè un vol jugar i l’altre sobreviure. Un partit dels que passen lents, com els passejos per veure món de l’Espinàs. Amb la diferència que l’escriptor no lluitava contra el rellotge i el Barça sí. El bon moment de l’equip de Xavi també ha aconseguit capgirar la manera de jugar dels rivals. No fa gaire, molts creien que podien fer sang de la ferida del Barça. Ara prioritzen no prendre mal.

El ritme baix del Sevilla, però, va anar estenent-se com una inundació quan un riu es desborda. I el Barça va quedar estabornit, com hipnotitzat, i va perdre la velocitat i la grapa. L’estadi també es va anar congelant, frustrat amb les pèrdues de temps de l’equip de Sampaoli. Era el triomf del no-res, de la buidor. Pedri rebuscava al fons del seu barret màgic, però no hi trobava més trucs. I Raphinha ni apareixia, llavors. Ja ho acabaria fent.

Si el Sevilla havia decidit assassinar l’espectacle, al Barça li tocava crear-ne. El que mantenia el partit entretingut era l’ànima d’un Barça que, ara que torna a guanyar, no vol deixar de fer-ho. Un equip conscient que al Madrid sempre és millor deixar-lo fora de combat quan en tens l’oportunitat, perquè és un equip que sempre s’acaba aixecant, tornant a la vida d’entre els morts. Després del descans, l’equip s’hi va esforçar més. Va endollar-se. I per les ales va fer mal amb les curses d'Alba i els atacs de Raphinha.

El Barça necessitava herois que fessin un pas endavant per fer caure el mur andalús. I van ser herois inesperats. Primer, Kessie. L'ivorià va entrar dins de l’àrea per trepitjar la pilota i, amb un toc deliciós, assistir a un Jordi Alba que, com en els vells temps, va entrar per la banda per fer el gol que deixava el Madrid a vuit punts. Carregant l’àrea de jugadors, el Barça va aconseguir que el lateral es quedés sol per batre Bono. La part més difícil de la feina ja estava feta. El gol d’Alba va recordar-li al Sevilla la seva realitat, inestable. I amb espais, Raphinha va poder assistir a Gavi perquè fes el segon gol. Uns minuts després, Alba va continuar furgant en la ferida visitant i va regalar a Raphinha el 3-0. El brasiler tanca així la seva millor setmana blaugrana, amb Dembélé mirant-s'ho lesionat a la banda. Petits detalls, aquests del brasiler, per anar fent créixer la seva autoestima. Gavi, en canvi, va sobrat d’autoestima. I el Barça somia. Creu que aquest any, sí. És difícil posar paraules a una emoció sense rebaixar-la, però les estadístiques hi ajuden. Aquest Barça va començar a córrer fa uns mesos i ja no s’ha aturat més.