El Barça del mentrestant
És el Barça del mentrestant. No per culpa de Laporta, sinó de Bartomeu. Gairebé un any després que hi hagués canvi a la presidència, el club segueix gestionant el mentrestant perquè la llosa del passat –sobretot en termes de massa salarial– és tan gegant que no es pot iniciar el nou projecte sense seguir hipotecant el futur. El botó de reset no existeix. Cada operació per intentar fer més competitiu l’equip requereix autèntics malabarismes. La famosa enginyeria fiscal que criticàvem en el passat. Però amb una diferència. La junta anterior va tirar de trilerisme financer per corregir els seus propis errors, mentre que Mateu Alemany i Ferran Reverter ho fan per sobreviure a les pèssimes gestions dels seus antecessors. I, de moment, malgrat els errors, perquè se n’han comès, els dos executius se n’estan sortint. El Barça té millor plantilla que fa un mes. I això que s’arribava a la finestra del mercat d’hivern amb una massa salarial que impedia imaginar qualsevol operació d’aquestes magnituds. A més, l’enginyeria comptable que s’utilitzava cada estiu per maquillar els números responia sobretot a motius econòmics. Ara, en canvi, primen els esportius.
Samuel Umtiti ha tingut un gest amb el Barça que permet inscriure Ferran Torres, una renovació a la baixa que alhora servirà per apaivagar la tensió al voltant de la seva figura. El francès fa una renúncia econòmica d'un 10% i difereix el seu salari, però podria recuperar part d’aquests diners el 2023. Llavors se li podria donar la baixa i se'l podria compensar amb els diners diferits fins al 2026. Una operació per rebaixar la massa salarial que permet salvar el mentrestant. Igual que va succeir amb Coutinho. Està clar que cap de les dues operacions són ideals, però vist el panorama heretat, són gestions imprescindibles per aconseguir l’objectiu: fer forat per a Ferran Torres.
Inicialment, se supeditava la inscripció de l’atacant valencià a la renovació a la baixa de Dembélé. El pla A va fallar estrepitosament però en pocs dies s’ha trobat un pla B per evitar el ridícul que hauria suposat no poder inscriure Torres. I s’ha aconseguit sense fer créixer aquest gegant amb peus de fang que és el Barça actual. Aquest va ser el problema de la junta anterior. Amb diners que no eren seus –un apunt important– van alimentar bojament el gegant fins que es va tornar incontrolable. Bartomeu només pensava en créixer, en els famosos 1.000 milions d’ingressos, sense tenir en compte que els ingressos no ho són tot. Una obsessió que està condemnant el Barça a seguir gestionant el mentrestant i donar notícies inversemblants com la renovació d’Umtiti.
