La "impotència" i la "frustració" d'un Barça incapaç d'apallissar

BarcelonaEl pitjor València dels últims anys va celebrar com una victòria el punt que va sumar dissabte a Mestalla contra l'erràtic Barça de Xavi Hernández. Tot i que l'equip blaugrana va millorar una mica el seu joc amb relació a les dues desfetes contra el Girona (2-4) i l'Anvers (3-2), va tornar a ser incapaç de materialitzar les ocasions que va tenir a favor seu i tampoc va saber neutralitzar l'únic apropament amb cara i ulls del conjunt de Rubén Baraja en tota la segona meitat. Només João Félix va saber besar la xarxa gràcies a una jugada patrocinada per Frenkie de Jong, el millor culer a la capital del Túria. El portuguès va rubricar a porteria buida l'únic gol visitant d'un duel en què Mamardashvili, el porter valencianista, va fer-se enorme per salvar fins a 3 ocasions clares de Raphinha, Ferran Torres i Lewandowski, alguns dels grans protagonistes directes de la històrica crisi d'encert i folgança que arrossega el Barça.

"Devem ser un dels pitjors equips d'Europa en efectivitat", va etzibar Xavi en la roda de premsa posterior al partit. L'egarenc, de nou contrariat després de demanar estabilitat i unitat en la prèvia, parlava des de la suposició, però no anava desencaminat. Efectivament, entrena l'equip que, de tots els contendents de les grans lligues europees, ocupa només la posició número 76 pel que fa a ràtio d'encert golejador. Què vol dir això? Doncs que hi ha 75 conjunts en el futbol d'elit continental que aprofiten millor les grans oportunitats per marcar. L'estadística, aportada pel portal especialitzat Sofascore, és feridora perquè el Barça és l'equip que més situacions clares de gol genera: 64 aquesta temporada. Són gairebé 4 per partit quan la seva mitjana de gols a favor a la Lliga no arriba als 2.

Robert Lewandowski, 26 milions bruts i un contracte ascendent

"La falta d'encert no és normal. Aquesta falta de contundència és flagrant. Sento impotència i frustració", va lamentar Xavi, que espera arribar als torrons havent guanyat a casa aquest dimecres (19 hores, Movistar LaLiga) l'Almeria, cuer amb només 5 punts i zero victòries al sarró. Com és tradició, l'entrenador egarenc va evitar la crítica amb nom i cognoms, però el contingut de les seves paraules assenyala la tasca d'una línia d'atac debilitada després de les sortides de Dembélé, Ansu Fati i Ez Abde aquest estiu i només reforçada per un adolescent de la casa –Lamine Yamal– i un fitxatge de club com João Félix.

L'infinit olfacte de Leo Messi es troba a faltar intensament perquè la plantilla barcelonista no té cap extrem golejador, però sobretot perquè el seu relleu en aquesta especialitat –i també al capdamunt de l'escala salarial– llasta igualment els percentatges d'encert de l'equip. Lewandowski, beneficiari amb 35 anys d'un contracte creixent i d'uns emoluments aquest curs de 26 milions bruts, no remunta la gran davallada que els seus guarismes han experimentat el 2023. Abans del Mundial de Qatar, va fer 18 gols en 19 partits, uns números que casaven amb els que havia deixat al Bayern Munic. Però després de la cita al Qatar, ha necessitat més del doble de compromisos (47) per marcar només sis dianes més (24). I això que ha jugat de titular gairebé sempre que ha estat disponible. Fins i tot ho va ser a Anvers, en un tràmit que Xavi va voler estalviar-li d'entrada.

Lewandowski duu 9 gols en 1.574 minuts repartits entre Lliga i Champions. Unes estadístiques massa discretes per a un futbolista que està cridat a liderar en atac un Barça que, pel discurs que s'ha autoimposat, hauria de ser candidat a tot. Amb més de 400 minuts menys a les cames, l'experico Joselu Mato, ara al Reial Madrid, ha marcat 8 dianes i és tot just el tercer màxim realitzador blanc per darrere de Bellingham i Rodrygo. La comparació espanta fins al punt que Vitor Roque, que aterrarà a finals de mes a Barcelona, corre el risc d'assumir més pressió de la que li tocaria a un debutant de 18 anys a Europa. El davanter brasiler està a punt de sumar-se a les files del Barça més pelat dels últims 60 anys, ja que fa tres mesos que no guanya cap partit per més d'un gol de diferència i això només va passar una vegada a la història: entre el 1962 i el 1963, amb el club en la ruïna. Tant de bo la història no sigui cíclica.