El Barça no sentencia i tot es decidirà al Camp Nou (0-1)
L'eliminatòria queda oberta després d'un partit dominat per les culers, però amb poca contundència
BarcelonaLa Champions és una altra cosa. Aquí no s'hi valen mitges tintes, cal anar a totes. El Barça ho va intentar, fins i tot amb un inici d'eliminatòria precipitat, però Europa és Europa. El Roma (0-1) va aconseguir contenir un conjunt blaugrana dominador, però desafortunat de cara a porteria. Gràcies a un solitari gol de Salma Paralluelo a la primera part, les culers arribaran al Camp Nou amb un cert avantatge per intentar segellar el pas a les semifinals de la màxima competició continental.
El Barça va sortir del túnel de vestidors com si el partit durés 20 minuts. La pilota els cremava als peus. Les jugades, precipitades, anaven a màxima velocitat, però sense gaire definició. Les culers, que van decidir canalitzar el joc per la banda esquerra amb Fridolina Rolfo i Salma Paralluelo al timó, van engegar a córrer amb cert descontrol. Si miràvem al marcador, tot just s'acabava de complir el quart d'hora de partit, però si ens fixàvem en què passava sobre la gespa, l'ímpetu culer transmetia una certa angoixa. Com si el temps s'acabés, com si fos necessari obrir la llauna immediatament, sense tenir la pausa i el cap fred que demana una eliminatòria de 120 minuts.
A causa d'aquesta precipitació, les blaugranes van començar a perdre pilotes. Errors no forçats, que en diríem en un partit de tenis. El domini era culer, això no cal dubtar-ho, però la superioritat no va anar acompanyada d'un ordre que ajudés a construir coherentment les accions en el primer tram de l'eliminatòria. Malgrat la discòrdia sobre la gespa, els xuts a porteria van sortir de les botes de les futbolistes blaugranes. Primer Paralluelo i després Aitana i Graham Hansen van intentar superar Ceasar, però cap va poder introduir la pilota dins la porteria.
El Barça va començar a assossegar-se a la mitja hora de partit. I és que, amb calma, tot es veu millor: les pilotes circulen a plaer, les jugades es culminen i els gols comencen a entrar. I no només els gols, sinó també els golassos, com el de Salma Paralluelo. La saragossana, clau en el joc culer a l'Olímpic de Roma, va col·locar la pilota amb traça, ajustada al pal esquerre des de la mitja lluna i amb un toc sec i potent. Que bona que va ser la decisió de Paralluelo quan va triar el Barça i el futbol per sobre de l'atletisme. Quin tros de jugadora, letal per banda i de cara a porteria, que va signar la seva primera diana a la Champions en l'anada d'uns quarts de final.
Cara i creu culer
La segona meitat va ser elèctrica, d'anada i de tornada, per a deliri dels aficionats culers. Les blaugranes van condensar la majoria d'ocasions de perill, però el Roma, en jugades puntuals —sobretot al contraatac—, van comprometre la defensa culer. Mentre Salma portava un somriure d'orella a orella, la cara de desesperació d'Oshoala era evident. La davantera nigeriana no va tenir el seu dia. Hi ha dies en què no hi ha manera, per molt que s'hi posi tota la voluntat del món. Quan Oshoala es creua, es desespera i hi ha poc a rascar. Oshoala, futbolista mental de mena, no va arribar a sentir-se còmoda en cap moment sobre la gespa. Errors individuals i definicions deficients la van condemnar en un partit en què ho va intentar tot, però no li va sortir res. De cap, sola davant la porteria, amb un toc d'esperó, de rebot... Tot és tot. Però cap pilota va acabar dins la porteria. Quan va ser substituïda al minut 66, la seva cara ho deia tot.
El Barça es va anar apagant i el Roma va aprofitar aquests minuts de foscor per intentar igualar el marcador. Dues accions de perill van fer tremolar les cames de les culers, que van estar a punt de tornar a Barcelona amb les mans buides. Però la diana de Paralluelo fa bo un partit en què va tocar patir més del compte.