Barça: ni pit ni collons

BarcelonaEl Barça que veiem a la gespa és una metàfora del funcionament del club. L’equip, sense una substància futbolística consistent, s’aguanta amb pinces amb remuntades a última hora: un mirall de la llotja. Tot se salva in extremis amb palanques de tota mena o avals màgics mentre l’aigua entra per tot arreu. Ja fa tres anys que una quasi moció de censura -amb què Laporta no va tenir res a veure- va lapidar Bartomeu, però la sensació d’anar a la deriva continua i els senyals per a aquest 2024 no són bons. Només els dos títols aconseguits amb Xavi la temporada passada maquillen el rumb erràtic del vaixell, que té la tripulació viva però sempre flirtejant amb el desastre. La salut de la piloteta està en dubte malgrat que Xavi demani respecte pel vigent campió de Lliga, però és només la punta de l’iceberg d’una estructura malmesa. Fins quan es podrà sostenir el Barça només a base de fe, pit i collons?

Quan t’ho jugues tot a una sola carta perseguint un cercle virtuós que no arriba, la soga al coll es va estrenyent cada vegada més, sobretot quan ja t’has venut les joies de la iaia. Per fer el camí de les palanques encara més perillós, només faltava el fracàs de Libero. El risc dels revolts s’ha fet insuportable quan la macrooperació, amb sortida a borsa anunciada a bombo i plateret, s’ha quedat en una il·lusió digna del mag Houdini. Fa mesos que al club busquen alternatives perquè ja sabien que els milions no arribarien, però ara es fan els escandalitzats amb una demanda per demostrar que estan astorats amb l’engany dels inversors fantasma. I ja se sap: quan no compleixes amb el que signes al pressupost, venen les presses per les possibles pèrdues i això no serà culpa de la maleïda herència ni dels capricis de Javier Tebas. 

El que ve no és cap broma: mentre comença el compte enrere per recuperar els ingressos del Camp Nou -amb Goldman Sachs aixecant la mà-, l’estiu s’erigeix en un camp de mines amb el fair play econòmic com a protagonista. Ningú sap com inscriuran Vitor Roque ni Íñigo Martínez, Gavi depèn de la via judicial, el salari de Lewandowski es dispararà i hi ha qui comença a admetre que caldrà fer alguna venda important perquè s’està tocant l’os de l’escudella amb una pistola al cap. Arribats a aquest punt, ¿segur que l’enemic és qui fiscalitza, és crític, fa preguntes incòmodes i no compra el relat dissenyat a mida per als feligresos? El Barça necessita deixar de vendre fum i jugar molt millor tant a la gespa com a la llotja per aspirar a salvar el futur de l’entitat.