Un Barça quasi sense defectes destrossa el Girona a Montilivi

GironaNo deu fer gràcia assumir que algú suposadament inferior aconsegueix treure't de polleguera. El Barça, millorat, enrabiat i infinitament superior, ha passat per damunt d'un Girona que no ha tingut cap mena d'oportunitat de plantar cara, a diferència del doble 4-2. Els de Flick els hi han tornat la golejada als de Míchel (1-4) i es reafirmen en la primera posició.

D'igual a igual. O, com a mínim, aquest era el tracte que ensenyaven les cartes inicials de dos dels tres equips catalans a Primera. El Barça, escarmentat i amb ànim de revenja pels fets passats; el Girona, més madur i amb una acumulació interessant d'homes ofensius. L'equip nou és el de Míchel, ple de noms diferents, sobretot en atac. Però el de Flick, pràcticament calcat amb les diferències de Casadó i Olmo, sembla més modern que el gironí. L'aire que respiren els blaugranes no té res a veure amb el de l'última visita a Montilivi, fa poc més de quatre mesos.

El que ja s'intuïa aquell dia, el de la mort no anunciada de Xavi a la banqueta, era que Lamine Yamal és un futbolista excel·lent. Tot sol ha desmuntat un derbi que no ha existit mai, perquè la suposada igualtat s'ha frenat en el respecte. Quan ha calgut anar als fets, la superioritat culer ha estat tan important que qualsevol comparació, ara com ara, seria ridícula. Lamine hi ha posat els gols, un doblet abans del descans, però el futbol l'ha posat el col·lectiu, que després de molt de temps navegant a contracorrent per fi fa una cosa tan senzilla com és viatjar junts. Criteri i sentit comú, dues virtuts imposades per Flick que han servit per ordenar idees i provocar que el joc flueixi. I una pressió asfixiant que feia anys que no es veia. El Girona no ha pogut sortir-ne ben parat quasi cap vegada.

La pilota gairebé sempre ha estat en possessió blaugrana, que ha acumulat trams del 80% en què no només l'ha tingut sinó que ha donat intencionalitat a cada acció. Tot té un perquè en la llibreta del líder de la Lliga, amb cinc victòries en cinc jornades. Aquesta, contra un Girona que ha centrat tots els seus esforços en el duel que l'ocupava i no en la visita històrica a París, prevista per a dimecres. Els blanc-i-vermells s'han fet un fart de perseguir ombres i tan sols s'han deixat veure, en sortides puntuals al contraatac, quan els han deixat. S'esperava una mica més, conseqüència del bon començament de campionat i dels records recents. Però després de tres derbis consecutius sent un malson per al Barça, la ratxa s'ha tallat en sec.

Yamal és qui ha estripat qualsevol esperança local, aprofitant una greu errada de David López i una bona col·locació en un rebuig per definir com ho fan les estrelles, sense miraments. Llegeix bé el joc, el de Rocafonda, que tampoc no ha necessitat esforçar-se massa per imposar el seu talent. El Girona, de mica en mica, s'ha anat fent petit. No sense gastar tots els cartutxos, en una ocasió de Bryan Gil desviada per Ter Stegen i en un penal assenyalat per una mà d'Iñigo Martínez però anul·lat pel VAR quan Abel Ruiz es disposava a xutar perquè la pilota venia de Balde. Qui s'aprengui el reglament sencer mereix un premi.

Dani Olmo s'amortitza sol

Capcots, els de Míchel ja veien que se'ls faria llarg. El Barça ho ha aprofitat per agafar encara més confiança, que això mai sobra. En la primera jugada de la segona part, una cursa a l'infinit d'Olmo ha acabat amb una fuetada del de Terrassa al fons de la xarxa. És el tercer gol en tres partits del fitxatge estrella de l'estiu. Si continua a aquest ritme, s'amortitzarà en quatre dies. I Laporta i Deco, ben contents.

També ha tingut el seu moment Pedri, renascut després d'una època en què va ser més habitual veure'l a la infermeria que al terreny de joc. No ha tingut cap resposta el Girona, silenciat per la simfonia d'un conjunt que ha fet el partit perfecte –excepte per l'expulsió absurda de Ferran Torres per una entrada desproporcionada– i que encara hauria pogut fer la ferida més gran si Lamine Yamal o Lewandowski haguessin encertat alguna de les oportunitats que han tingut. En l'últim gest de caràcter, com a mínim, la societat Portu-Stuani ha fabricat el gol de l'honor. Els dos honoren la samarreta blanc-i-vermella i ja desitgen que arribi dimecres per estrenar-se a la Lliga de Campions.