El Barça recupera el millor Ferran Torres en el moment clau (2-0)

BarcelonaEl Barça va foragitar els fantasmes i els mals esperits després d’una setmana complicada. Calia guanyar per demostrar-li al Madrid que ja és massa lluny, a la classificació, i per fer-se fort pensant en Old Trafford. Calia guanyar perquè un munt de jugadors li demostressin a Xavi que ells també estan a punt per encarar el final d’una temporada exigent que pot acabar molt bé, encara que els possibles pecats del passat dominin l’agenda aquests dies i empastifin la imatge del club. Ansu Fati, desdibuixat, no va saber enfilar-se al tren en marxa d'aquest Barça que vol que l'última estació de la Lliga sigui a Canaletes. Ferran Torres sí, amb una actuació excel·lent que li va permetre reconciliar-se amb el Camp Nou, que gairebé s’havia oblidat de com és de perillós el jugador de Foios quan els astres l'acompanyen.

Calia un triomf sòlid, sense polèmiques, per fer callar els que ara veuran cada dia un robatori. Calia fer-ho sense patir per demostrar la fortalesa mental d’un equip capaç de centrar-se en el present. Avui i aquí, no hi ha res més. Res de distreure’s amb les errades del passat ni amb el pròxim partit contra el Manchester United. Ensopegar contra el Cadis hauria deixat el Madrid a cinc punts, i hauria provocat el retorn d’aquelles campanyes que afirmen que al Barça li tremolaran les cames. Doncs no, gens de por. Aquest equip té fam i ganes de cruspir-se el món. Xavi sabia que el duel contra l’equip de Sergio González era una gran oportunitat per aixecar la moral d’alguns jugadors moixos, com ara Ferran Torres, Eric Garcia o Ansu Fati. El Barça, encara amb Sergio Busquets a la banqueta, aprenia a viure sense Pedri. Viure sense el canari és possible, però és una mica més trist. És com aixecar-te a casa quan la persona que estimes ha començat un viatge llarg i l’enyores. Tot continua endavant, però tot costa una mica.

Xavi va recuperar un sistema amb tres puntes, tot i que Ansu jugava a prop de Lewandowski, obrint tota la banda a Alejandro Balde. No es tracta tant d’explicar el futbol amb un dibuix o una xifra, perquè es tracta dels moviments. I entre Ferran i Balde van anar estovant la defensa d’un Cadis convertit en un equip entremaliat, amb picaresca, dels que va perdent temps, dels que et treu de polleguera. Fali va anar fent perdre els nervis a Lewandowski, penjant-se sobre seu, fent-li petites faltes, burxant-lo. Si els primers minuts del Barça, amb molta ràbia, van ser bons, va haver-hi un moment en què Ter Stegen va tenir feina i va semblar que el partit es podria complicar. Tindria sort el Barça, enllestint la feina abans del descans, primer gràcies a una bona jugada de Ferran Torres que va acabar amb gol de Sergi Roberto, i després amb un xut sec des de la frontal d’un Lewandowski que necessita que els gols facin oblidar que no està al mateix nivell que abans del Mundial.

Ter Stegen, un mur

Després de l’ensurt de dijous contra el Manchester United, el Barça va saber tancar el partit tal com fan els equips seriosos, amb dos cops directes a la mandíbula del rival, abans del descans, per deixar-lo grogui. Xavi, que en més d’una ocasió va aplaudir les accions d’un Ferran Torres ple de voluntat, veia, en canvi, com Ansu Fati no aconseguia deixar-se veure. Ni la pilota el trobava sol, ni ell sabia què fer. No va ser protagonista ni tan sols quan Lewandowski ja no hi era i podia jugar pel mig en un partit incòmode. Sempre és incòmode jugar contra un Cadis que té menys talent, però té tant caràcter com el seu tècnic. De fet, Roger Martí va arribar a fer dos gols, un a cada part, i ben bonics tots dos. Però en un estava en fora de joc i, en l’altre, Fali havia fet una falta a un Ter Stegen que encara no ha rebut cap gol en Lliga aquest 2023.

Els andalusos ho van intentar fins al final, però tot el peix estava venut. I més quan Ter Stegen ha decidit convertir en una qüestió personal no rebre gols, amb una aturada impossible a Chris Ramos al final del partit. El Barça de Xavi ja té ofici. Sap posar el llacet als partits i fer-lo seu. Sacrificant a vegades l'espectacle, però amb un calendari com el que els espera als blaugranes, s'entén. Ja arribarà una època per a la poesia, que ara cal ser fred i calculador. De fet, el tècnic vallesà va treure de seguida De Jong i Lewandowski del camp, i va fer debutar el jove davanter de Castelldefels Ángel Alarcón. Xavi ja pensava en Manchester, un partit en què Ferran confia a ser titular, després del seu bon partit contra els gaditans. És en escenaris com Old Trafford on s'ha de demostrar de quina pasta estàs fet, més que contra el Cadis al Camp Nou. Però tot el que va insinuar el valencià va ser tan prometedor, que Xavi potser s'ho pensa, ara. Al Barça li interessa que Xavi tingui dubtes, voldrà dir que té molts jugadors a punt per sortir a guanyar.