El Barça remunta per aixecar la segona Champions al cel d'Eindhoven

EindhovenEl primer temps ha estat igual de nefast que fa un any a Torí. Però, a diferència d'aquella final, el Barça aquesta vegada ha estat capaç de capgirar una situació límit i culminar la primera gran remuntada en un partit transcendental d'aquesta generació de jugadores de somni. Ni més ni menys que en una final de la Champions League. Dos gols consecutius de Patri Guijarro a l'inici del segon temps han arreglat el despropòsit de la primera part i Fridolina Rolfö ha culminat la remuntada per aconseguir amb el 3-2 la segona Champions de la història.

Però el malson ha tingut la temptació de repetir-se. Si a Torí va ser Amandine Henry qui va marcar només començar el partit, aquesta vegada ha estat Ewa Pajor qui ha donat avantatge al Wolfsburg quan només s'havien disputat tres minuts. La davantera polonesa li ha pispat la cartera a una despistada Lucy Bronze en una acció impròpia de la seva experiència i no s'ho ha pensat dos cops a l'hora de provar sort des de fora de l'àrea. Paños ha arribat a tocar la pilota, però no amb prou força per evitar el 0-1.

El fantasma de Torí ha fet acte de presència al Philips Stadion. Se li deu haver aparegut a Irene Paredes quan 10 minuts més tard ha rematat de cap sola al segon pal a dos metres de la línia de gol. Costa trobar una explicació científica per narrar per què aquella pilota no ha servit per signar l'empat momentani. També es fa difícil relatar per què Graham Hansen no ha estat capaç de rematar bé a l'àrea petita una centrada lateral en el minut 35. L'estocada ha arribat amb el 0-2, obra d'Alexandra Popp amb un remat de cap, gairebé a la jugada següent.

Descartada Oshoala per la lesió als isquiotibials de la cuixa esquerra, Giráldez ha sorprès posant de titular Salma Paralluelo com a davantera centre per davant d'una Geyse Ferreira que carrega a l'esquena una mala ratxa de cara a porteria. Però l'invent no li ha sortit gens bé al tècnic en la primera part. Per sort per a les blaugranes, la segona no s'hi ha assemblat gens.

El Barça ha sortit del vestidor enrabiat, amb l'orgull ferit. De totes maneres, si en el minut 50 el conjunt català ja ha aconseguit tenir empatada la final no ha estat gràcies a l'ànsia de venjança, sinó a la seva qualitat. A la banda dreta de l'atac han nascut els dos gols. Primer Graham Hansen ha fet màgia i, a continuació, li ha passat la vareta a Aitana. Les dues jugades les ha finalitzat la infravalorada Patri Guijarro, que s'ha emportat el trofeu a la millor jugadora del matx.

Després d'aquests minuts de bogeria, ha tornat la calma. Com si els dos equips haguessin firmat un tractat de pau temporal. El primer a trencar-lo ha estat el Wolfsburg amb dues arribades perilloses que ha solucionat Sandra Paños amb seguretat.

I al Barça no li ha agradat. Aquesta vegada el tercer gol no ha sorgit de la màgia. Una jugada sense propietària dins de l'àrea alemanya ha acabat als peus de Fridolina Rolfö, que no ha tingut recances en afusellar el seu exequip i acabar de capgirar el guió quan faltaven 20 minuts. La segona ja no s'ha escapat i, a més, ho ha fet amb Alexia Putellas al camp, que només ha jugat els últims minuts malgrat que s'ha estat escalfant des del final del primer temps.

Desplaçament massiu a Eindhoven

En la prèvia, el conjunt català també ha guanyat el Wolfsburg als carrers d'Eindhoven, la ciutat que ha viscut el segon desplaçament massiu de la història del Barça femení. Com l'any passat a Torí davant l'Olympique de Lió, la ciutat ha tingut un clar color blaugrana. Uns 8.000 culers han viatjat als Països Baixos i centenars d'ells han fet 20 hores d'autocar que no els han impedit formar part de la marea culer que ha omplert la plaça Septemberplein Markt. Allà també s'hi han acostat alguns directius del Barça, com la vicepresidenta institucional Maria Elena Fort, que fins i tot ha saltat en el tradicional "madridista qui no boti", Xavier Barbany i Miquel Camps. Hores més tard, el final de festa (o l'inici) no ha pogut ser millor.