Tot el que va dir Rosell al jutge Ruz sobre el cas Neymar

Barcelona"Jo, la lletra petita, evidentment no la veig llegir", va dir Sandro Rosell al jutge Pablo Ruz el mes de juliol, en la seva declaració com a imputat per un presumpte delicte d’apropiació indeguda en el fitxatge de Neymar. La declaració de l'expresident, a la qual ha tingut accés l'ARA, permet aprofundir molt en el que va passar a l'hora d'arribar a un acord amb Neymar, un cas que ha acabat amb la imputació del mateix Barça per un presumpte delicte fiscal. Rosell va dir a Ruz que el brasiler va arribar el 2013, i no el 2014 com estava pactat, perquè ho va demanar Tito Vilanova.

A més, en la seva intervenció a l'Audiència Nacional, l'expresident va exculpar Josep Maria Bartomeu i Javier Faus, que finalment no han estat imputats, i va reconèixer que es van pagar 301.000 euros perquè els amics de Neymar i els seus familiars acudissin a la presentació del crac.

Rosell va defensar els acords amb les empreses del pare de Neymar, i va justificar, per exemple, que NR Sport, una empresa del pare per buscar patrocinadors brasilers que vulguin col·laborar amb el Barça, cobri 800.000 euros anuals per obrir una oficina a Barcelona i sense necessitat d'aportar cap acord amb una empresa brasilera.

Pagament perquè Neymar pare s'instal·li a Barcelona

En la seva declaració davant del jutge, Rosell va justificar els acords amb les empreses del pare del jugador, tot i que va admetre que el 2011, quan es va arribar a un principi d'acord amb Neymar, el Barça desconeixia que existien tals societats.

El Barça pagarà 4 milions d'euros a l'empresa NR Sports, propietat del pare del futbolista, i que s'ha d'encarregar de buscar patrocinis al mercat brasiler per al Barça. NR Sport però, tenia garantit el cobrament íntegre de la primera anualitat (800.000 euros), sense necessitat d'aportar cap nou contracte al Barça. El jutge Ruz li preguntava amb aquesta rotunditat a Rosell: "Li sembla lògic o habitual que es pacti un import i no s'exigeixi un grau de compliment?". L'argumentació de l'expresident era que aquests diners es paguen per ajudar a l'empresa NR Sport a instal·lar-se a Barcelona, independentment de la feina que faci. "Això era perquè ells ho consideraven, i nosaltres ho vam acceptar. Teníem un acord perquè ell pogués instal·lar-se a Barcelona. Crec que l'havíem d'ajudar a instal·lar la primera oficina, o alguna cosa així", va declarar Rosell.

- Ruz: "Li consta que hagin muntat estructura a Barcelona?"

- Sandro Rosell: "Em consta que sí".

- Ruz: "Quina necessitat té a Barcelona, ja que sembla que la promoció és en l'àmbit de Brasil?"

- Sandro Rosell: "Perquè el pare segueix el fill des de que el va crear, cada dia de la seva vida i llavors tindrà una estructura a Santos o al Brasil, i la seva estructura a Barcelona".

- Ruz: "No és antieconòmic o perjudicial?"

- Sandro Rosell: "En el cas de Neymar no, perquè la veritat és que el noi és una màquina de màrqueting espectacular".

De fet, Rosell, en la seva declaració, va justificar que aquest treball per trobar empreses que treballin amb el Barça, havia de començar després del Mundial del 2014, i no durant el primer any del jugador al Camp Nou. "Les empreses brasileres fins al Mundial, volien a Neymar amb la samarreta brasilera, no el volien amb la samarreta del Barça. El treball de màrqueting del Barça amb Neymar arriba ara. Tindran la sort que hi ha moltes empreses que preferiran posar-se la samarreta del Barça perquè ara la samarreta del Brasil, pels brasilers, és com una mica de vergonya". Un argument, que també va refermar el director general, Antoni Rossich, en la seva declaració, a la qual també ha tingut accés l'ARA.

Dos milions per cuidar els jugadors

Rosell també va defensar el pagament de 400.000 euros anuals a l'empresa N&N Consultoria Esportiva per tenir controlat el mercat brasiler de futbolistes. Per a l'expresident, saber si aquests diners són una bona inversió pel Barça no es podrà determinar fins d'aquí cinc anys, després de veure si algun jugador ha acabat fitxant pel Barça gràcies a les gestions i feina de 'scouting' de l'empresa del pare de Neymar. "A part de cuidar aquests jugadors, passarà que tots els jugadors bons de Brasil i de l'àrea, voldran que el pare de Neymar els representi. És un poder d'atracció que generen els agents famosos", va explicar, i va citar com a exemple Pere Guardiola, germà del tècnic del Bayern Munic, i Jorge Mendes, representant de Cristiano.

Aquests 400.000 euros anuals a N&N Consultoria Esportiva havien de servir també per controlar els tres jugadors pels quals el Barça tenia un dret preferencial, i pel qual va pagar al Santos 7,9 milions, tot i que un d'ells, Víctor Andrade, va marxar gratis al Benfica aquest any. "Tenir algú allà, seguint-los, seguint els partits, seguint si l'entrenador els entrena bé, si els han deixat fora de la convocatòria, si ha disminuït el valor", va dir Rosell, que va voler defensar la solidesa i solvència del conglomerat empresarial del pare del jugador, unes societats que tenen uns edificis de "sis pisos" i "50 treballadors", dels quals tres fan treball 'scouting'. "Un d'aquests ha de ser al que el pare va dir-li: 'cuida aquests xavals del Santos'", va declarar l'exmandatari culer.

Rebaixa de 45 a 40 milions

Rosell també va defensar el pagament de 40 milions al pare de Neymar. "Ens va demanar 45 milions, i llavors jo vaig aconseguir rebaixar-ho a 40", va dir l'expresident, que va assegurar que només va coincidir amb el pare del jugador una vegada, al 2011, a Miami. Després de segellar l'acord, el pare va demanar uns diners en avançat. "Sort que m'ho va demanar, perquè sinó, ho hauria ofert jo. Jo li hauria dit... escolta, no vols res per avançat?", va declarar. Finalment, es va acordar pagar 10 milions aquell 2011 com "a senyal" per haver tancat l'acord, i, posteriorment, el club ho va formalitzar com a "préstec" per qüestions comptables en la memòria econòmica. Rosell va deixar entreveure que aquells diners no havien de transcendir a la llum pública, però van haver-ho de posar als comptes anuals del 2011, i el cas es va conèixer. "Li vam dir: 'fins que la lleis ens ho permeti, nosaltres no ho explicarem, no explicarem lo del teu fill, perquè sé que el mataran , el mataran físicament'", va dir al pare del jugador.

Per Rosell, pagar 40 milions va permetre "automàticament" posar una "clàusula de 200": "O sigui, que guanyem en un dia 160 milions d'euros. No està malament". En la seva intervenció davant Ruz va anar més enllà i va dir que la clàusula va en funció del 'transfer': "Pagant 0 et quedes en 0". Segons Rosell, si Neymar hagués vingut gratis, no tindria clàusula.

Tito va demanar Neymar

Neymar va arribar al 2013 perquè Tito Vilanova ho va demanar a Rosell quan aquest el va visitar a Nova York. "Llavors el vaig a veure i és quan diu que creu que seria interessant avançar un any el fitxatge", va explicar. A més, "comencen a venir quatre o cinc clubs molt potents d'Europa a marejar al pare, al club, a marejar a tot el món per intentar que trenquin els contractes amb nosaltres", va afegir Rosell com a motius per avançar el fitxatge una temporada. "El que sí sé és que en aquesta negociació el pare ens demana augmentar el salari del fill i ho fem", va explicar Rosell, que va assegurar que la Junta estava informada de les operacions que s'estaven duent a terme. Aquesta irrupció d'altres clubs va fer que el pare de Neymar trenqués l'acord. "El pare volia anar al Madrid i el jugador volia el Barça. Van trencar l'acord que tenien amb nosaltres", va explicar Rosell, que va haver de satisfer les peticions del pare del jugador. "En tot aquest maremàgnum és on entren les capacitats de seducció dels negociadors", va declarar Antoni Rossich, que també va referir-se al fet que Vilanova fos qui apostés per anticipar el fitxatge de Neymar, argumentant que "l'equip no va bé".

Els 'toiss', 301.000 euros

La comitiva que va acompanyar Neymar, que estava formada pels familiars i el grup d'amics anomenats entre ells 'toiss', va costar al Barça 301.000 euros. "¿Aquestes despeses a què obeeixen?", va preguntar el fiscal, que va referir-se'n segons els propis documents que va facilitar el Barça com un "avió privat de la comitiva Neymar". Rosell ho va considerar com un gest del club cap al jugador. "Així com a dins de la junta ens imposàvem una austeritat brutal. Per a què arribi, tranquil, descansat, que no hi hagi atabalament... això ho fem nosaltres sempre amb els grans. L'actiu més important del club són els jugadors. Això és el que tu has de cuidar com l'or", va argumentar.

En un altre punt de la declaració, Rosell va anar més enllà: "També hi ha altres clubs que ofereixen la casa, el telèfon, la universitat de la germana, nosaltres no". El jutge Ruz va posar èmfasi però, en aquestes despeses addicionals: "Si no m'equivoco, el contracte entre Neymar i el Barça inclou un pagament de 5,1 milions per, entre d'altres conceptes, viatges privats, ajuda a l'habitatge, ús de vehicle... la pregunta és si sap si addicionalment a aquest import s'ha pagat alguna prestació més per part del Barça". Rosell va ser taxatiu: "Només el que hi ha als contractes".

Bartomeu i Faus, exculpats

En la seva intervenció, Rosell exculpar clarament al seu successor i el vicepresident econòmic, Javier Faus. A la pregunta del magistrat sobre si havien intervingut en les negociacions, l'expresident va dir que no, que només van signar per qüestions de "protocol". "En el cas de Neymar el líder de l'operació a la junta sóc jo", va dir Rosell, que va explicar d'aquesta manera tan peculiar la implicació de Bartomeu, llavors vicepresident esportiu, en el fitxatge del crac del Santos: "Pels passadissos, 'escolta, com va allò de Neymar?' Bé, bé".

Rosell va voler deixar clar al jutge Pablo Ruz que els serveis jurídics del club i tampoc la direcció financera li van explicar, des del punt de vista fiscal, el que estava signant quan va contractar Neymar. Tampoc ningú li va fer saber que Deloitte va avisar d'un possible risc fiscal, derivat del pagament dels 10 milions avançats el 2011. "Ningú em va dir que això estava mal fet", va declarar Rosell.

Una de les qüestions que sobta de la declaració és que Rosell acaba la seva declaració, a preguntes del seu propi advocat, amb aquesta seqüència:

- Advocat: "¿La persona que en definitiva amb la seva supervisió negociava aquests aspectes era...?"

- Sandro Rosell: "El director de futbol".

- Advocat: "El director de futbol, ¿què era?"

- Sandro Rosell: "Raül Sanllehí".

- Advocat: "No hi ha més preguntes".

Finalment, Rosell va definir André Cury com un "executiu amb contracte d'agent" però "no empleat fixe".