El Barça Lassa reacciona tard a Colònia (40-35)

Enviat especial a ColòniaEl Barça Lassa d'handbol s'acomiada de Colònia per la porta més incòmode de totes. La gran és pel campió. Per aquí només hi passarà el Vardar i el seu miracle esportiu, aconseguint el seu segon títol continental en tres temporades amb un entrenador novell i els jugadors sense cobrar els seus salaris des de fa mesos. El conjunt de Xavi Pascual s'ha de quedar amb la victòria al partit pel tercer i quart lloc contra el Kielce (40-35) d'aquest diumenge que no amaga la frustració de les semifinals.

Els gols de Lasse Andersson (0-4 en la primera jornada), el penal aturat per Kevin Möller o un dia normal a l'oficina de Dika Mem han arribat tard. Cada encert de l'equip ha recordat la dimensió de la derrota del Vardar. Veure una versió que s'ha apropat una mica més a la bona, la de tota la temporada i la del primer temps de les semifinals, ha estat un punt cruel. Ser quart d'Europa no era millor, però hagués central l'anàlisi en el cop anímic de quedar-se fora dels 60 minuts que decideixen la corona.

El partit contra el Kielce ha costat. Havia de ser així. La presentació dels jugadors ha estat un esforç agònic per intentar mostrar intensitat d'on podia no haver-hi. Els blaugranes no han especulat. És la decisió més intel·ligent del vestidor. Una mala imatge hagués generat incendis innecessaris i una caça de culpables. Han guanyat competint, d'una forma coral, patint quan calia, perquè el Kielce no deixa de ser un dels quatre millors equips del panorama internacional. Qui no fes una passa endavant, quedaria assenyalat. Pascual ha gestionat la rotació per sensacions i rendiment a pista.

L'entrenador ha començat a fer canvis quan ha superat l'impàs dels primers minuts, la vertadera prova de foc, per testar la concentració i les ganes de la plantilla. Al minut 16 (9-6) no ha quedat cap dels sis jugadors de camp que han començat el partit sobre el parquet. El Barça ha demostrat que no depèn de dos o tres noms per jugar bé. És la idea que hi ha darrera de la planificació, per evitar que una lesió puntual o un mal partit -un, no de tres quarts d'equip- trenqués tot l'ecosistema. Dissabte va ser un naufragi de tots. Això sí que no entrava a les travesses.

El caos pels àrbitres

L'equip barcceloní s'ha posat aquest diumenge el vestit bo. Els àrbitres, no. Han mantingut el caos de semifinals. La Federació Europea ha d'estudiar les designacions arbitrals quan tot l'handbol mundial l'està mirant. La 'final four' no són dos partits. És la pedra angular de tota la temporada. La Lliga de Campions haurà estat bona si el de Colònia és un esdeveniment rodó. Només així es pot justificar el format i el calendari. Aquesta edició ha recuperat el 'glamour' que no va tenir l'anterior. Nantes, Montpeller i París Saint-Germain són grans equips, però no tenen una massa social ni l'impacte de clubs com Veszprem o Kielce. Els pocs dubtes que deixa el torneig se centren en l'arbitratge.

La parella portuguesa Duarte Santos i Ricardo Fonseca han dinamitat el partit amb un ball d'exclusions sense sentit. S'han carregat el ritme i han provocat que jugadors i tècnics se centressin més en la política de les queixes. El temps s'ha aturat tantes vegades que la primera meitat ha durat 42 minuts amb un únic temps mort (60 segons). La responsabilitat individual del Barça ha evitat que l'actuació dels col·legiats obrís el partit en el tram final. Aron Pálmarsson, Dika Mem i Gonzalo Pérez de Vargas han tirat de galons per assegurar una victòria amarga, professional i necessària. L'handbol d'elit, com l'esport, és pels jugadors que s'atreveixen a marcar diferències. El Barça no pot canviar els últims quinze minuts contra Vardar. Ha de pensar des de ja en la propera 'final four'.

El Vardar aixeca la Champions

A Colònia només hi pot haver un protagonista: el Vardar. El seu títol és la gran història. Un entrenador novell a una banqueta, Roberto García Parrondo, fent campió a la ventafocs del torneig, amb una rotació mínima i els jugadors sense cobrar els seus salaris des de fa mesos. És la segona corona d'Europa en tres anys. Els macedonis han fet de la vida de supervivència una filosofia d'èxit. El Veszprém no ha sabut trobar la tecla per aturar-los (27-24). David Davis ho ha provat tot perquè el trofeu viatgés per primera vegada a Hongria.

La direcció de Kentin Mahé, Mate Lekai o Petar nenadic, el xut de Kent Robin Tonnesen o les curses pels sis metres del suec Nilsson. No hi ha hagut manera. La maledicció continua. El Vardar ha estat millor amb defensa, intensitat -molt superior- i mobilitat en atac posicional. La pilota ha anat de banda a banda del Lanxess Arena fins que hi ha hagut un espai lliure. Dainis Kristopans ha estat el millor amb el seu estil, assumint la responsabilitat quan el joc ho ha demanat, sense protagonismes d'egos. La seva actuació explica el títol del Vardar, una de les fites esportives de l'any.