El Barça, un transatlàntic rumb al títol de Lliga

La gran incògnita del partit del Barça al camp de l’Elx era saber com reaccionaria després de l’aturada de seleccions. Els compromisos internacionals no li solen anar bé a l’equip de Xavi Hernández, que sempre ha tingut problemes per tornar a agafar el to físic. Amb la semifinal de Copa contra el Madrid a tocar –és dimecres–, amb la Lliga vista per a sentència –anava a Elx amb 12 punts d’avantatge– i amb el condicionant de jugar contra el cuer destacat, que estrenava el sisè entrenador de la temporada –Sebastian Beccacece substituïa Pablo Machín–, el gran risc era que el Barça volgués guanyar el partit sense baixar de l’autocar. Però el Barça de Xavi, afamat després de tres anys sense ensumar la Lliga, està fet d’una altra pasta. Era millor que l’Elx i ho va demostrar, encara que fos amb més o menys efectius disponibles i en un partit que, exceptuant la golejada final, va ser moltes coses excepte atractiu.

No hi podien ser Christensen, De Jong, Pedri, Dembélé ni Raphinha. Araujo tornava d’una lesió i Xavi optava per revolucionar l’onze, fent debutar Eric García com a pivot, ocupant el lloc d’un Sergio Busquets que va veure el partit des de la banqueta. Entre els canvis i que l’Elx s’hi jugava la vida, els primers compassos van ser difícils per als blaugranes, que ni tenien la pilota ni s’acostaven a la porteria d’Edgar Badia. El pes del partit el portaven els locals, plens de coratge. Però al futbol no n’hi ha prou amb posar-hi ganes, cal qualitat individual, i d’això els locals van molt justos. Una bona mostra són les deu arribades que van tenir, amb córners i faltes laterals, a la primera part. Només en van rematar una entre els tres pals, ben resolta per un imponent Ter Stegen. I, per si no tingués prou desgràcies, perdia l’atacant Carmona, precisament en una transició en què encarava porteria però que va haver d'avortar perquè va patir un trencament muscular. Al final, quan ja estava tot sentenciat, van arribar amb més perill. Esclar que llavors el Barça ja havia donat el partit per tancat i tenia al cap el clàssic que vindrà.

Passaven els minuts i el partit no anava ni endavant ni endarrere. I llavors va aparèixer Lewandowski. El polonès, que es va passar mig partit parlant amb l’àrbitre, queixant-se de faltes no assenyalades, va trencar el malefici que l’acompanyava des del febrer. L’últim gol a la Lliga havia estat contra el Cadis. Més d’un mes de sequera que trencava al Martínez Valero, en una rematada tan estranya com afortunada: després que Araujo baixés una centrada, el polonès feia mitja volta i rematava amb la dreta, però la pilota tocava a la bota esquerra, s’alçava i despistava tota la defensa local. Haurien pogut arribar més gols abans del descans, però les altres dues ocasions clares, també de Lewandowski i de Kounde, no van trobar la xarxa.

Tothom es mirava amb lupa el partit d’Ansu Fati, protagonista negatiu de la setmana per les declaracions desafortunades del seu pare, Bori, reclamant més minuts i amenaçant amb un canvi d’aires. No han estat dies fàcils per al davanter del planter, que ha hagut de disculpar-se internament. Però el futbol és capriciós i Ansu tenia a Elx una oportunitat d’or per reivindicar-se. Ho va provar fins que va trobar el premi del gol. Ningú li podrà retreure les ganes de demanar la pilota i de ser important. No ho va aconseguir al primer temps, incapaç de superar rivals a l’esprint o de desequilibrar en l’un contra un. Però a la represa va aprofitar la indecisió de Mascarell en defensa per avançar metres des de camp propi, arribar a la frontal i superar Edgar Badia amb un xut sec i ajustat al pal.

El 0-2 deixava sense arguments un Elx que es va anar fonent a mesura que passaven els minuts. Gavi aprofitava un error de Nico en la sortida des del darrere per recuperar la pilota i assistir Lewandowski, que va tenir via lliure per marcar el tercer. I en una nit on tothom es va retrobar amb el gol, Ferran Torres no va ser menys i va posar la cirereta del partit amb una diana que portava el seu segell personal: un control a la frontal, un retall per fer-se espai i un xut amb rosca que significava el quart. El Barça, que va tenir temps de fer debutar Aleix Garrido amb el primer equip, dorm a 15 punts del Reial Madrid. Aquesta Lliga no se li escapa.