El Barça vol però no pot davant d'un Girona fidel a si mateix

BarcelonaEl cop de gràcia del Barça a la Lliga haurà d'esperar. El primer triomf del Girona al Camp Nou, també. Com si fossin bons amics, tal com van demostrar les seves aficions en la prèvia, els dos conjunts catalans es van repartir els punts. No és que fos un pacte, tots dos ho van intentar. Els blaugranes, però, segueixen trobant a faltar el talent de Pedri i l'aportació de jugadors com Dembélé, De Jong i Christensen. Lewandowski continua sent una ombra del que va ensenyar en un inici fulgurant de curs. Ja no és que no marqui les diferències, és que fins i tot ja ni controla bé les pilotes. Nit fosca del polonès. Tampoc ni Ansu ni Raphinha, tots dos titulars, van fer mèrits perquè el Barça recuperés l'orgull trencat pel Reial Madrid a la Copa. Amb l'empat (0-0) els blaugranes sumen un punt més que serveix per ampliar fins a 13 la distància amb els blancs. El Girona pot marxar amb el cap ben alt del Camp Nou i fa un pas més cap a la permanència.

A diferència del partit de la primera volta, en què Míchel va renunciar al seu llibret d'estil fent un plantejament defensiu, gairebé contracultural, el Girona va saltar a la gespa del Camp Nou desacomplexat. I va presentar batalla. No havien passat ni dos minuts que Taty Castellanos va fer despertar de sobte Kounde i que Tsigankov va connectar un xut d'aquells que, segons la posició que tinguis a l'estadi, et pot provocar un esglai. Va ser un petit miratge, perquè el Barça tampoc tardaria a contestar. A falta d'extrems amb regat –Dembélé ja porta el doble de setmanes lesionat del que s'esperava en els primers diagnòstics–, l'equip es va començar a animar amb les pujades per la banda esquerra de l'incansable Balde: cames de gasela, fines i llargues.

La primera oportunitat blaugrana va ser per a Lewandowski, després que Ansu Fati olorés una errada de Borja en la sortida de pilota. Des que Bori Fati va esclatar dient que s'enduria el seu fill del Barça que el 10 blaugrana ha sigut titular en dos partits dels últims tres: Elx i Girona. A Alacant va marcar un gol, però contra els gironins va anar de més a menys. Ansu no deixa de ser un noi de 20 anys que vol triomfar al club que l'ha vist créixer. Castigat per les lesions, segueix molt allunyat d'aquell raig de llum que va ser quan el Barça deambulava gris pels camps de futbol. L'afició l'estima i el va tornar a aplaudir, però fa temps que el seu somriure està apagat.

Més Gavi que Messi

La posada en escena valenta del Girona va mutar en alguns moments en nervis i més errades –Santi Bueno gairebé s'introdueix un gol en pròpia porta–. Poc després, l'afició va tornar a corejar el nom de Leo Messi al minut 10. Aquest cop, més tímidament. Xavi, al·legant falta de talent a la plantilla, somia en el retorn de l'argentí, amb qui l'uneix una relació d'amistat i amb qui manté el contacte. Però més amunt, als despatxos, Mateu Alemany té malsons i suors fredes veient que la Lliga de l'amic Javier Tebas encara no els ha deixat ni tan sols inscriure els nous contractes de Gavi i Araujo. El record nostàlgic de Messi plana sobre el Camp Nou. Fereix veure'l trist a París, en un club tan despersonalitzat i artificial com el PSG, però el seu encaix sembla econòmicament quimèric. Com si fos una tornada a la realitat, l'afició va cridar amb més força el nom de Gavi al minut 30, el seu dorsal.

En la batalla dels dos equips per la possessió, les pulsacions del Barça van començar a baixar mentre es mantenia el 0-0. El conjunt de Míchel es mereix un homenatge: és el segon equip de la Lliga amb el límit salarial més baix, i no per això va voler ser menys en un estadi en què ja fa massa temps s'hi practicava el millor futbol d'Europa.

L'acció que deixa en evidència la Lliga de Tebas

Que els dos equips tinguessin una proposta atractiva dibuixava un partit entretingut, però les ocasions tardaven a arribar. Al tram final de la primera meitat, amb Lewandowski preocupadament desaparegut, Ansu va trobar una escletxa per assistir Raphinha. Gazzaniga es va fer gegant per resoldre l'intent del brasiler. L'acció va acabar en un córner que evidenciaria les mancances d'aquesta Lliga. Araujo va rematar amb tot el cor i el porter del Girona es va tornar a vestir d'heroi. La cosa no va quedar aquí: la repetició televisiva mostrava que la pilota gairebé era dins, però no quedava clar. Va anar per poc més que el bigoti d'una gamba. La revisió del VAR va decidir que no era gol. A diferència d'altres campionats d'Europa, la Lliga no té la tecnologia que fa vibrar el rellotge dels àrbitres si la pilota traspassa la línia.

Sense el talent de Pedri i amb el retorn del 4-3-3, Xavi va fer entrar Kessie per Roberto després del descans. Míchel també va moure fitxa, tornava Aleix Garcia, el futbolista més talentós del Girona. Un talent que no té el Taty, que va malbaratar, tot sol davant Ter Stegen, una passada deliciosa entre línies d'Arnau Martínez. Els dos entrenadors van seguir canviant peces. Els minuts passaven i les oportunitats no arribaven. Fins al final. Gavi va tenir la més clara, en el temps afegit, després d'un servei de córner. Lewandowski va fallar en una última acció. Jordi Alba, amb 34 anys, va ser el principal revulsiu del Barça, i això en cap cas pot ser una bona notícia. Que ja falti menys per guanyar la Lliga, sí.